Per sempre no és pas lluny

4.02.2015

Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, dedica unes paraules de record al poeta Francesc Garriga Barata.

Francesc Garriga.

Francesc Garriga.

Eren poc abans de les nou del matí quan he sabut que francesc garriga (i ara vull escriure-ho, així, en minúscula, en homenatge còmplice, com ell escrivia tots els seus versos) ens havia deixat. Just avui que l’havíem d’anar a visitar a l’hospital, a Sant Cugat, perquè feia dies que s’hi estava i s’avorria i amb el Xavier Montoliu havíem agafat provisions per llegir-li els dietaris de Blai Bonet…

I m’han calgut moltes hores, després de piular-ne un vers in memoriam, per trobar el moment, les paraules, per acomiadar-lo. He tornat allà on ja és i on des d’avui serà per sempre: els seus llibres, la seva poesia. Allà on ha estat sempre, encara que no sempre tothom se n’hagués adonat. Com ho ha dit i repetit fins a la sacietat potser el millor coneixedor de la seva obra i una de les persones que conec que més se l’ha estimat des fa dècades, Marc Romera: el Francesc era un poeta de veritat. Un poeta que vaig llegir i que vaig conèixer personalment a través de dos amics seus poetes, el mateix Marc i l’Oriol Molas. Un poeta que era també una persona molt especial. Sorneguer i sorrut, instal·lat en la ironia permanent i que sovint et regalava rialles franques i acollidores, de nen. Un home lúcid, intel·ligent, un gran lector. Un amic. Un professor, un mentor, un mestre que ha estat reivindicat pels joves poetes i a qui el reconeixement li va arribar tard, com ell mateix afirmava quan va guanyar el Premi Carles Riba, l’any 2012 en un magnífic discurs que va fer en la roda de premsa del premi a la seu d’Òmnium Cultural sobre el sentit de la poesia i de la seva poesia.

Francesc Garriga ens llega dotze llibres de poemes, a punt com estava de publicar-ne un altre. Entre el neguit i el silenci (Sabadell, 1959), Foc nostre, somni… (Edicions Riutort, 1960), Paraules  (Sabadell, 1962), Paraules cap al tard (Sabadell, 1973), Els colors de la nit (Columna, 1990), Setembre (Columna, 1992), Ombres (Proa, 2000), Temps en blanc (Proa, 2003), La nit dels peixos (Proa, 2005), Camins de serp (Edicions 62, 2009), Ragtime (Labreu, 2011) i Tornar és lluny (2013), a més de la magnífica antologia publicada el mes d’agost de 2014 per AdiA edicions Demà no és mai, que havíem de presentar fent una gran festa de celebració de la seva poesia aquest passat mes de gener, el dia 30, a la Llibreria La Calders, i que vam haver de suspendre precisament a causa del seu ingrés hospitalari i la seva precària salut. Vam prendre la decisió conjunta Pau Vadell, Manuel Forcano, Jaume Pons Alorda, Marc Romera i jo mateixa, perquè ens estimàvem més fer-ho amb ell que no pas sense. La seva mala salut de ferro ens donava esperances. Però ara caldrà fer-ho sense ell a la força. Francesc, si no el volies, l’homenatge, que sempre ens deies que no el volies, tampoc no calia que ens ho diguessis així!

Aquest obituari em costa d’escriure. Em sento, jo també, com el Gerard Vergés que invocaves com a preludi de l’Introit d’Els colors de la nit: “ferit estic de mots i de silencis”.

I, així,

“escric a poc a poc

per no ferir les lletres i sentir-les

als ossos i a la pell…

(…) escric a poc a poc,

que vull els mots amb mi

i per a mi.

m’acosten  i m’allunyen de l’oblit

que entenebreix les coses”.

Deies que “sempre en surts malferit, dels records”. I tanmateix, avui és obligat recordar-te i donar-te la raó. I t’escric com si et parlés, Francesc, perquè em reca no haver pogut acomiadar-me de tu.

Perquè…

“venies i era festa”

plegats bevíem l’aire

d’un got de uisqui amb foc.

brollaven els poemes al caire de les hores”.

Perquè…

“pensar-te és retrobar-te.

segueixo mil camins

que em dicta l’enyorança

i em perdo cor endins”.

Perquè…

“ara en el toll de la memòria

ploren els peixos de la font del temps”.

Miro la darrera selfie que ens vam fer en una nit memorable al Festival Nacional de Poesia de l’any passat, on tot dos dos vam compartir taula, vespre, música i poesia amb Dídac Rocher, Jaume C. Pons Alorda i Walt Whitman.

 

Has marxat, Francesc.

I has tancat la porta sense fer soroll.

Descansa en pau.

 

Enllaços:

http://lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/garriga-barata-francesc

https://www.nuvol.com/noticies/francesc-garriga-barata-poeta-dhonor-2012/

http://www.ara.cat/cultura/cultural-lamenta-mort-Francesc-Garriga_0_1297670360.html

http://www.ara.cat/llegim/Francesc_Garriga-Poesia-Literatura_0_1297070465.html

http://www.ccma.cat/tv3/savis/Francesc-Garriga-a-Savis/noticia/2639331/