Tinc un amic a la Casa Blanca

11.05.2017

Tinc un amic a la Casa Blanca que aquesta matinada m’ha despertat a les tres, donat que allà eren les nou de la nit i ja se sap que en aquella casa treballen molt. M’ha trucat alterat. Es veu que Donald Trump ha vist la campanya de foment de la lectura que durà a terme l’Ajuntament de Barcelona i està molt preocupat perquè entre directors de l’FBI i hackers russos els magatzems els tenen a vessar i no saben on posaran els llibres que llibreters i bibliotecaris de Barcelona els enviaran per obra i gràcia de la campanya.

Imatge de la campanya

Tinc un amic a la Moncloa que m’ha trucat demanant-me si algun llibreter podria suggerir que s’enviés allà una subscripció eterna al Marca a nom d’en Mariano. I un altre a la Plaça Sant Jaume —cantó Generalitat— que també demana que se’ls tingui en compte i que al president li agradaria que li enviessin tots els llibres sobre el procés.

El que ha generat aquestes trucades intempestives és el següent.

L’Ajuntament de Barcelona a través de l’Institut de Cultura de Barcelona decideix convocar un concurs per adjudicar la creativitat i l’execució d’una campanya de foment de la lectura a la ciutat. Fins aquí, tot normal. Cada equip de govern decideix sempre obsequiar-nos amb campanyes per dir-nos que llegir és bo, que ens farà lliures i amb una banderola aquí, un opi allà i alguna coseta extra, la campanya es duu a terme sense pena ni glòria i no aconsegueix ni un trist lector més. Un clàssic. Com els Karamàzov.

La campanya la guanya una determinada empresa dirigida per un determinat senyor que és el senyor que va fer la campanya del qui ara està al capdavant de Cultura. Cap problema. Pot semblar lleig, si ho voleu, però si ha guanyat el concurs deu ser perquè l’oferta era la millor opció entre totes les presentades. Com deurien ser les altres 6? Les podem fer públiques? Jo sé, perquè en conec algun, que els funcionaris que participen a les meses de contractació són honestos. I per tant la decisió final no deu haver variat entre la mesa i la taula d’algun despatx.

Però ai las!

Primer problema, podreu dir que és menor però tractant-se d’una campanya de foment de la lectura, és el primer: Quan la campanya en qüestió es presenta al sector i al públic en general es fa enviant un PDF amb faltes d’ortografia i de construccions sintàctiques i gramaticals deficients.

Segon problema: Vista la campanya en la seva globalitat fins i tot el meu gat —si en tingués—, l’hauria fet més original.

Tercer problema: una de les iniciatives que pretén fer original la campanya és implicar el sector del llibre demanant a llibreters i bibliotecaris que recomanin uns llibres a Donald Trump perquè obri la ment, i que li enviaran a l’avinguda Pennsilvània. Open your mind crec que era un anunci molt famós on apareixia Bruce Lee, però no deu ser cap plagi…

Si encara em dediqués al periodisme avui telefonaria al consolat dels Estats Units per veure què els sembla la idea. Ja sabeu que el patriotisme és el patriotisme i per això Zapatero defensava Aznar i aquell Rei se les va tenir amb Chávez perquè, com deia aquell savi, “deu ser una merda, sí, però és la nostra merda”.

I per últim, i aquest us el podeu saltar perquè fa referència al paper (?) del gremi de Llibreters. Els gremis, una estructura medieval, van ser un dels primers lobbies que van existir. Entre d’altres coses, les seves decisions o preses de posicions eren tingudes en compte, quan no temudes, pels consells o pels senyors, fins i tot pels Reis, que en buscaven el suport.

En els últims quatre mesos, el paper del Gremi de Llibreters ha estat més aviat galdós. I ho dic des de l’estima pel seu secretari, Marià Marín, que es desviu per la professió i em consta. Però els equilibris entre agremiats —sabíeu que en el hi gremi conviuen El Corte Inglés, la Casa del Libro amb la potent xarxa de llibreries comarcals d’arreu del país i les noves llibreries nascudes abans i/o durant de la crisi?— i la submissió als poders públics preocupats per sortir a la foto ha deixat aquesta institució en una situació de prestigi precari.

Per això el gremi es dedica a fer, diu, de simple intermediari en aquesta campanya. Doncs no, jo no vull un gremi que faci d’intermediari. Vull una institució capaç de dir “NO” quan toca. I si no és així, llavors no és un gremi. És un gestor. I el gestor ja me’l pago jo.

Arribats a aquest punt només em queda felicitar l’empresa que ha fet la campanya perquè és una veritable experta en comunicació. En comunicació de si mateixa, és clar. Perquè en realitat no parlem de la campanya, parlem d’ell i d’ella. I aquest article encara l’ajuda més.

Els lectors? Ah, sí, els lectors. Ja els donarem un xec perquè vagin a comprar-se alguna cosa.

NOTA FINAL: Aquest article podria haver estat tan dur com tot el que llegeixo per xarxes. Però el meu amic de la Casa Blanca m’ha dit que no em preocupi que els llibres que arribin els repartiran entre les escoles de Washington amb més dificultats. I que de pas podríem enviar-hi algun autor, a les escoles i a les llibreries, per acompanyar el llibre. Que ells i les universitats pagarien el viatge d’una partida petitona que tenen per als pressupostos de foment de la lectura. I ja m’he quedat tranquil.

 

L’Associació d’Editorials Independents exigeix la retirada de la campanya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

5 Comentaris
  1. L´Ajuntament de Barcelona, cobrint-se de glòria! Campanya estúpida, ofensiva i pretenciosa. S´han begut l´enteniment? Apa, Collboni, que t´has lluït!

  2. A mi també m’agradaria veure les ofertes, i els punts que han obtingut. Per res, simple curiositat…

  3. Com a campanya per blanquejar la corrupció público-privada més absoluta us està sortint d’allò més bé. No es nota quasi que tant a uns com a d’altres us ha vingut de perles per vendre la vostra parcel·la publicitària de mercaderia sobrera de Sant Jordi.