Tens veu i has de parlar

14.12.2013

Resposta a la carta oberta d’Arnau Pons

Estimat Arnau,

La teva carta m’ha arribat al cor. Puc entendre perfectament que t’hagis sentit dolgut per la despublicació del teu article. És la decisió més desagradable que he hagut de prendre des que vam engegar el projecte de Núvol. Potser ha estat un error irreparable, mai ho sabrem prou, però és en qualsevol cas un error irrevocable. En qualsevol cas, t’agraeixo el fair play i el tracte exquisit que m’has dispensat a pesar de tot aquest afer.

Com que ara no m’importen les raons sinó els sentiments, et demano perdó per la humiliació, ràbia o desengany que aquella decisió t’hagi pogut causar. Ja sé que demanar perdó sempre és més fàcil que perdonar. Sí que et puc dir que tant la teva foto com l’article ‘Som antisemites els catalans?’ ha estat retirat de Vilaweb. També et puc oferir, si serveix de reparació, els drets de la magnífica foto que et va fer Manu Manzano. Núvol ha adquirit els drets d’aquella imatge i te la regala perquè en puguis disposar sempre que vulguis. És teva.

No en tinc prou amb demanar-te perdó. Et vull demanar una cosa encara més difícil. Que continuïs creient en Núvol com un espai de debat i llibertat. Tu a Núvol hi tens veu i has de parlar, ja saps que les nostres normes de cortesia són molt elementals i fàcils de complir. Per què t’ho demano, després de tot aquest daltabaix? Doncs perquè a Núvol no ens podem permetre el luxe de prescindir de la teva intel·ligència i dels teus coneixements. Tens veu i has de parlar.

A la teva carta m’atribueixes una neutralitat que em convertiria en còmplice d’aquells que tu consideres antisemites. Afortunadament, en tot aquest afer em guio més pel sentiments que per les teoritzacions, i tinc molt clar quin lloc ocupen els jueus en el meu cor, simplement perquè formen part de la meva vida. Les teoritzacions, que tu reivindiques amb la citació de Horkheimer que encapçala la teva carta, també em semblen molt bé, però en el teu escrit justament demanes que la discussió sobre l’antisemitisme ha de ser concreta i no escudar-se en generalitzacions. En aquest debat que hem anat mantenint aquests darrers mesos a Núvol hi ha hagut de tot. Daniel Perednik o Kathy Engel-Marder han donat exemples concrets de juedofòbia. Matthew Tree o Enric March, en canvi, han fet apunts més generals, però que han tocat la fibra igualment. En afirmar de manera genèrica que “l’antisemitisme s’ha disfressat de diverses maneres al llarg del temps, i la variant catalana és d’un antisionisme genèric,  poc informat i pseudoprogressista”, Matthew Tree ha provocat un autèntic debat que ha convertit Núvol per uns dies en un observatori prou interessant per saber què pensen els catalans sobre aquest tema. No li ha calgut insultar a ningú en concret, per bé que ell sí que ha rebut atacs arran de la seva contribució.

 

Els lectors de Núvol al món, segons Google Analytics

 

Vaig despublicar el teu article perquè no s’ajustava a unes normes de convivència que ens havíem marcat. Que fos un dels articles més llegits d’aquell dia és irrellevant, perquè l’audiència no és l’únic criteri a l’hora de donar visibilitat als articles. Tampoc el vaig despublicar perquè volgués ocultar les obscenes imatges del taller llunàtic. T’he de dir, de tota manera, que si m’hagués de plantejar la seva publicació, probablement me n’abstindria, perquè publicant-les contribuïm a la seva proliferació, encara que ho fem en un gest de denúncia i encara que contextualitzem aquestes imatges repugnants amb tota l’exègesi del món. La xarxa cada dia és més icònica i menys textual. Com pots veure en el mapamundi de google analytics que il·lustra aquest article, Núvol rep visites d’arreu del món, sovint de persones que no entenen el català i que podrien trobar directament pornogràfics els dibuixos del Taller Llunàtic. Quan vam publicar el teu article Núvol tenia 30.000 lectors únics mensuals. Ara mateix ja voreja els 90.000. L’impacte del que publiquem s’ha triplicat i decisions com aquesta cada dia són menys banals.

Finalment, les persones que esmentes o al·ludeixes al teu article són totes humanes i poden haver-se equivocat en molts moments de la seva vida. Però les vegades que he parlat amb el Jordi Marrugat o el Toni Artigas o la Margalida Pons o la Maria Muntaner no m’ha semblat que puguin subscriure les idees que els atribueixes. Potser els hauríem de donar l’oportunitat d’explicar-se, si en tenen la necessitat.

En qualsevol cas, penso que el més saludable ara mateix no és rebobinar la discussió originada arran del simposi Bauçà i fixada a Escriure després, sinó portar el debat endavant. I això només ho aconseguirem si ens adonem que en l’essencial estem tots d’acord i que ens hem d’obrir a una discussió que inclogui el màxim de gent (no que l’expulsi) perquè tinc la impressió que en l’essencial estem tots bastant d’acord.

En aquest país un dia fem un pas endavant i dos enrere. Necessitem gent com tu, amb la teva llum i la teva saviesa, per fer ara tres passos endavant.

Tornem-ho a provar. Tens veu i has de parlar.

Teu,

Bernat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. L’appeasement no et funcionarà. Ja has caigut en la seva trampa i te’n penediràs. Des del seu encimbellament estufat t’exigirà genuflexions cada vegada més arrossegades sota pena de. Al qui és inquisidor de mena, el funest vici d’excomunicar no li marxa ni a tiros. Quin barrut. Quins cagats.

  2. Arnau Pons marca un debat intens i dur, de fons. Un lector de Núvol ha de llegir ara el seu article fora de Núvol … li agraesc que posi el focus en preteses minúcies, perquè a vegades hi ha intuïcions que et sotgen però no n’ets prou conscient de la seva profunditat. En tot cas, qualssevol atac han de fer-se de manera raonada, contrastable, contextualitzada. No cal ni dir que és un vector sociològic que està ja fent molt de mal arreu d’Europa …