Superman és àrab

10.10.2018

Joumana Haddad és escriptora, poeta, traductora i periodista. Feminista i ferotge crítica del sexisme a la societat libanesa, va fundar Jasad (Cos), una revista cultural, d’art, literatura i de “ciències del cos, en la seva dimensió eròtica, social, estètica, antiestètica, antropològica, lingüística”, de la qual és editora en cap. El dia 18 d’octubre a les 18.30h participa en un col·loqui a l‘Institut Europeu de la Mediterrània dins el marc de la Biennal del Pensament Ciutat Oberta. Us oferim aquí un fragment del seu llibre Supermán és árabe, publicat per Vaso roto.

Joumana Haddad

Segurament aquest món no necessita Superman. Per què? Bé, en primer lloc perquè és un personatge fictici.

El veritable problema és que els qui creuen en la idea de Superman també creuen que ho són. I actuen en conseqüència. És arribats a aquest punt quan tot comença a anar malament. És així com els líders es converteixen en dèspotes, els patrons en esclavistes, els creients en terroristes i els nòvios (xicots?) en opressors. I tot sota el lema: «jo conec els teus problemes millor que tu». Sí, un personatge de ficció pot convertir-se en una desgràcia per a la humanitat. I tot i que a vegades pugui semblar divertit, no ho és. És trist. I destructiu. Per a un mateix, i per als altres.

Aquesta és la raó per la qual, més tard, em va venir al cap una analogia que em va semblar molt creïble: Superman és àrab. La mateixa doble personalitat. La mateixa presumptuosa actitud de: «Jo puc redreçar les coses». Els mateixos comportaments masclistes. La mateixa postura de: «Jo soc Déu i els altres són el mal». La mateixa idea delirant de: «Jo soc indestructible». Hi ha molts autoproclamats superherois aquí, a la meva vella terra àrab, ja deposats o encara en el poder. Els més perillosos són els terroristes: com pots lluitar contra algú que vol, i fins i tot anhela, morir?

[…]

Però ho repeteixo: Superman és un engany. I l’únic que avui és necessari salvar és el vaixell enfonsant-se anomenat gènere humà. Sí, Superman és un engany: desagradable, perillós, verinós, fins i tot suïcida. Tan desagradable, perillós i verinós com el clixé de «damisel·la en perill». I així com la damisel·la «perseguida» o que «s’odia a si mateixa» ha de començar a creure en el seu propi poder, el fals Übermensch ha de convertir-se en home. En un home de veritat: aquell que la feminitat es mereix. L’home que la humanitat es mereix. Però sobretot i en primer lloc, l’home que ell mateix mereix ser.

*Superman es árabe de Joumana Haddad Vaso Roto Ediciones