Subnormal, tu

15.03.2016

Al gener l’Institut d’Estudis Catalans va modificar el significat de les paraules mongòlic, síndrome de Down i subnormal, revisió que, malgrat la determinació inicial d’eliminar les connotacions negatives i atendre les demandes dels ciutadans, no acaba d’ajustar-se al model actual sobre discapacitat.

Un nen amb síndrome de Down | Foto: Wikimedia Commons

Un nen amb síndrome de Down | Foto: Wikimedia Commons

La modificació es va generar per la publicació d’un article al diari ABC el març del 2015, en què la mare d’una nena amb síndrome de Down demanava a la Real Academia Española que revisés i actualitzés les accepcions de mongòlic, síndrome de Down i subnormal per les connotacions negatives que tenien.

La informació va provocar que aquell mateix dia, al programa de ràdio El món a RAC1, es demanés la mateixa revisió al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC).

Arran de la petició del programa, el desembre del 2015 la secció filològica de l’IEC aprovà les següents modificacions:

Mongòlic/mongolisme s’introdueix davant la definició el terme obsolet (OBS) i es substitueix “mongolisme” per “síndrome de Down”.

Síndrome de Down es substitueix “es caracteritza per un aspecte especial que recorda els individus de raça mongòlica i per una deficiència mental” per “es caracteritza per una discapacitat mental i uns trets fisonòmics especials, com ara un crani petit, l’occípit pla, els ulls petits i oblics i la cara ampla”.

A subnormal es modifica el “pateix una deficiència mental” per “presenta una discapacitat mental”.

Sobre aquestes modificacions el Dincat (Federació Catalana de la Discapacitat Intel·lectual) i la Fundació Síndrome de Down discrepen. Ambdues entitats valoren positivament la voluntat de l’IEC de revisar aquests termes amb l’objectiu d’eliminar-ne les connotacions negatives, però consideren que l’actualització de les definicions és incorrecta i no deixa d’estigmatitzar.

És incorrecta perquè el concepte discapacitat mental no té una base clínica i perquè evidencia la confusió entre “trastorn mental” i “discapacitat intel·lectual”. També és una revisió estigmatitzadora perquè definir “mongòlic” i “mongolisme” com a “afectat de síndrome de Down” és perpetuar una sèrie d’estereotips, estigmes i prejudicis cap a les persones amb discapacitat.

Malgrat que el diccionari explicita que aquestes definicions són obsoletes (OBS), Dincat i la Fundació Catalana Síndrome de Down consideren que no és suficient i demanen una revisió actualitzada i ajustada al moment actual i partint del model de la discapacitat recollit a la Convenció de l’ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. A veure si ho entenc: l’IEC tardà 9 mesos a decidir-ho, i encara sense consultar associacions claus en el tema ? o foren aquestes associacions que no s’hi havien posat abans ni quan les consultà l’IEC ?. La notícia queda ben curta si Casas no passa d’una lleu explicació de fets i no ens explica la definició més correcta. Gràcies.

  2. D’acord amb actualitzar el diccionari en relació amb els valors actuals, però crec que voler esborrar les definicions que varen ser vàlides en una època determinada s’acosta a voler eliminar la història. I aleshores, som com a 1984 d’Orwell. Crec que la solució d’especificar que una determinada definició ja és obsoleta és la millor solució per no censurar el passat, sinó poder-lo valorar.

  3. Els diccionaris han servit tota la vida per cercar definicions de les paraules que un no coneix. Si un troba un text amb aquestes paraules, al diccionari hauria de trobar-hi el significat que hi van imprimir els autors de les frases. Si no és possible, el diccionari esdevé una eina inútil. No sé com es compatibilitza el dret legítim de qualsevol col·lectiu de no sentir-se estigmatitzat amb la funció primària que tenen els diccionaris. Suposo que els responsables de l’Institut d’Estudis Catalans ho tenen present.