Spoilers altruistes

20.03.2018

“Expulsado de la FNAC por meter notitas con spoilers en los libros”. Fa uns dies una companya de professió amb sentit de l’humor em va ensenyar aquest titular del portal Hay Noticia. Quina meravella, vaig dir, poc abans de saber que era una fake new i que Hay Noticia és un dels webs satírics del moment.

Sabotejar la lectura de desconeguts deixant notes que t’expliquen el final i t’esguerren les elucubracions de la intriga literària em sembla una actitud més literària que la intriga mateixa. Estic convençut que hi ha persones, més o menys desvagades, que ho fan. Quina manera tan genial de putejar el proïsme, menors d’edat inclosos.

Com s’ho maneguen, però, per escollir els llibres on deixaran aquestes notes? A l’atzar, recorrent les prestatgeries omnívorament i sense fer distincions ni concessions? Si és així, han de ser tipus amb una sòlida trajectòria lectora a les espatlles, també de literatura de dubtosa utilitat o categoria. Sembla més raonable que, abans d’anar a l’FNAC o a la llibreria o allà on vulgui que venguin o prestin llibres, els sabotejadors escriguin els spoilers des de casa tranquil·lament i premeditada.

L’altra qüestió és: com els redacten? Amb frases enginyoses plenes d’ironia i connectors? Amb missatges sobris i telegràfics, absolutament impersonals (“Al final moren tots”, “En Michael és l’assassí”, “La Carla és una espia”, “El llenyataire mata el llop i la iaia amb una serra elèctrica”)? Escrites en futur en comptes de present (“La protagonista morirà”)? Acompanyats de dibuixos o comentaris de burla (“Fote’t”)? Fent rodolins (“Anell cremat, Sauron derrotat”)?

Tant de temps que podem arribar a perdre llegint llibres que no valen res (o escrivint-los, que encara és pitjor) i resulta que algú ens el pot estalviar amb els seus spoilers. Un algú gris i esmunyedís que tant imaginem com un simple trapella amb ràfegues clandestines de ressentiment o com un malànima sense escrúpols… i altruista no pretès. Molt literari, en tot cas.

Pensem en l’excés groller de feines estúpides, de plans ociosos que fan més por que una pedregada, d’ofertes culturals incomprensibles i, per descomptat, de llibres tan imprescindibles com un tros de diari per encendre el foc. A les facultats de Periodisme, a l’assignatura de Teories de la Comunicació, es parla de la figura del gatekeeper, la persona que s’encarrega de seleccionar la informació; de fer de filtre. Per què els sabotejadors literaris no poden fer el mateix amb els llibres dolents?