Siné quan non

6.05.2016

Poca gent, avui, a casa nostra coneix Siné. De nom Maurice Sinet, es tracta d’un dibuixant satíric francès que ens acaba de deixar als 87 anys, i que per fer-vos una idea del seu pes en el panorama cultural francès, podríem equiparar al nostre Perich. Però en realitat, l’empremta de Siné en aquesta professió nostra dels ninots é més profunda.

Jaume Capdevila, KAP, amb Siné

Jaume Capdevila, KAP, amb Siné

Sine qua non és una locució llatina originalment utilitzada com a terme legal que vol dir «sense la qual no…», aplicada a un tipus de condició per indicar que és imprescindible, que sense la qual no es pot fer una cosa. Doncs sense Siné, la caricatura satírica d’avui seria una altra cosa. La seva influència, massiva; el seu mestratge, exercit amb modèstia però contundència; el seu compromís, sempre amb els oprimits, l’han convertit en un referent ineludible de la història de l’humor gràfic. Durant el sopar previ a l’entrega del Premi Gat Perich, fa poques setmanes, el nonagenari Vázquez de Sola, que havia coincidit amb Siné a la perseguida revista Satirix, i amb qui comparteix una ferotge humanitat i coherència vital, m’explicava que “Siné va ser el pare de tots nosaltres”. Sense Siné no hi hauria hagut un Reiser, un Cabu, un Wolinski, o un Perich… ni Charlie, ni El Papus, ni Por Favor.

Bosc, Chaval i Siné van irrompre en el dibuix d’humor francès a principis dels seixanta amb la seva iconoclàstia desacomplexada i virulenta. Les seves vinyetes incendiàries i provocadores van suposar un revulsiu per al gènere. Però mentre Chaval (Yvan le Louarn, 1915-1968) i Bosc ( Jean Maurice Bosc, 1924-1973) –tots dos s’acabarien suïcidant– centraren la seva sàtira en la incongruència de l’ésser humà, Siné focalitzà la seva corrosiva mirada en la política. Siné fou un idealista i estava convençut que un món millor era possible. L’apacible amant del jazz i del beaujolais, era també en un furibund anarquista, anticapitalista i anticlerical, un provocador mordaç que fustigava sense cap clemència els seus enemics quan prenia el llapis. Els dibuixos de Siné, amb aquell aire naïf, són veritables càrregues de profunditat contra el sistema, amb legions d’admiradors i d’ofesos detractors. Poder fer camí al seu costat durant els darrers anys m’ha fet millor satíric, però també millor persona. El seu mestratge, profundíssim. El seu cor, immens. El seu buit, irreemplaçable.

Siné