Sincronitzem els nostres rellotges?

17.11.2017

Durant la Primera Guerra Mundial, la necessitat que les tropes implicades en accions militars actuessin de forma coordinada en el mateix moment va obligar al progrés de la logística en els horaris. La creativitat operacional matemàtica, en general, sempre millora davant els reptes que ofereixen les situacions bèl·liques. Així, una divisió encarregada de comunicacions ajustava els rellotges al senyal horari que emetia la torre Eiffel i després s’hi sincronitzava tota la brigada. Aquest és l’antecedent de les escenes que hem vist tantes vegades en films d’acció, en què el capità que lidera un grup operatiu pregunta als altres comandos, “sincronitzem els nostres rellotges?”.

I deu ser també l’inici històric de la producció en sèrie de rellotges militars tecnològicament aparatosos que gaudeixen de tant de prestigi mecànic en la imaginació popular. De retruc, una altra conseqüència de la contesa acabada el 1918 va ser el naixement de l’enginyeria social del consentiment, més coneguda sota el nom de relacions públiques. Això ocorre quan Edward Bernays posa punt final a la seva feina en el Comitè sobre Informació Pública i s’adona que el que ha après a fer a la Conferència de Pau de París –influir sobre les actituds de l’enemic, dels països neutrals i dels compatriotes– es pot aplicar a empreses i persones dels EUA en temps de pau i, per a dur-ho a terme, se servirà dels naixents estudis de psicologia de masses, de la sociologia dels mitjans de comunicació i de la psicoanàlisi, fundada pel seu oncle Sigmund Freud.

Avui dia podem ser testimonis privilegiats d’una operació de relacions públiques dels serveis d’intel·ligència espanyols llançada des d’una ràdio i una televisió de la Brunete mediàtica per celebrar les proeses heroiques dels grups operatius destinats a la Catalunya republicana, a fi de mantenir-la subjugada per l’argument de la força. No dic res que no s’expliqui en un primers curs de ciències polítiques o que no hàgim experimentat en la pròpia pell. És una campanya d’anuncis per vendre a distància rellotges que homenatgen les UIP del cos nacional de policia i els GRS de la guàrdia civil. En el rerefons informatiu hi ha, és clar, aquells 4000 efectius de les esmentades unitats que el govern Rajoy va traslladar a fi d’impedir el referèndum de l’1 d’octubre, a més de reforçar els 6000 que ja eren presents en el nostre territori. Són aquells agents que l’entremaliat dibuix de l’ocellet dels Looney Toons ha fet famosos i que el govern de la Moncloa utilitza per sembrar el caos, el dolor i la ràbia .

En fi, em pregunto si entre les respostes de contraintel·ligència que se li acuden a la nostra intel·liguèntsia revolucionària no hi hauria d’haver una hipotètica jugada més agosarada, com ara una propera mobilització massiva anomenada, per exemple, 500.000 a Madrid per la pau a Catalunya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

5 Comentaris
  1. Molt interessant i instructiu. Certament l’anada als madriles pot ser una iniciativa a tenir en compte. Tal vegada ja podriem començar a sincronitzar els rellotges.

  2. Perdó, l’enllaç amb l’anunci era (a partir minut 25:15):
    https://esradio.libertaddigital.com/fonoteca/2017-11-17/tertulia-de-federico-la-aav-11-m-premia-a-ld-119425.html
    M’imagino que el títol “Sincronitzem els nostres rellotges?” pretén contrastar tres situacions:
    a) l’escena dels films d’acció.
    b) la venda de rellotges en una operació de la intel·ligència espanyola.
    c) la possible i imaginària situació en què es dugués a terme una mobilització massiva dels catalans a Madrid que pogués requerir la sincronització dels (aquests sí) nostres rellotges. Potser com aquests:
    https://www.google.es/search?q=rellotges+amb+estelada&tbm=isch&tbo=u&source=univ&sa=X&ved=0ahUKEwiT4Iah1c3XAhWBHRQKHTyPAvkQsAQIJQ&biw=1366&bih=588

  3. A El Cascabel (nits de 13TV) i La tarde de Dieter (esradio) és potser on els presentadors els anuncien amb més entusiasme. És inquietant que pretenguin vendre aquests fòtils de merchandising bel·licós d’un preu tan elevat amb una intenció tan descaradament política.