Jordi Plens

Jordi Plens

Membre del Grup d'Escriptors del Montseny

Sincronitzem els nostres rellotges?

En el rerefons informatiu hi ha, és clar, aquells 4000 efectius que el govern Rajoy va traslladar a fi d’impedir el referèndum

Durant la Primera Guerra Mundial, la necessitat que les tropes implicades en accions militars actuessin de forma coordinada en el mateix moment va obligar al progrés de la logística en els horaris. La creativitat operacional matemàtica, en general, sempre millora davant els reptes que ofereixen les situacions bèl·liques. Així, una divisió encarregada de comunicacions ajustava els rellotges al senyal horari que emetia la torre Eiffel i després s’hi sincronitzava tota la brigada. Aquest és l’antecedent de les escenes que hem vist tantes vegades en films d’acció, en què el capità que lidera un grup operatiu pregunta als altres comandos, “sincronitzem els nostres rellotges?”.

I deu ser també l’inici històric de la producció en sèrie de rellotges militars tecnològicament aparatosos que gaudeixen de tant de prestigi mecànic en la imaginació popular. De retruc, una altra conseqüència de la contesa acabada el 1918 va ser el naixement de l’enginyeria social del consentiment, més coneguda sota el nom de relacions públiques. Això ocorre quan Edward Bernays posa punt final a la seva feina en el Comitè sobre Informació Pública i s’adona que el que ha après a fer a la Conferència de Pau de París –influir sobre les actituds de l’enemic, dels països neutrals i dels compatriotes– es pot aplicar a empreses i persones dels EUA en temps de pau i, per a dur-ho a terme, se servirà dels naixents estudis de psicologia de masses, de la sociologia dels mitjans de comunicació i de la psicoanàlisi, fundada pel seu oncle Sigmund Freud.

Avui dia podem ser testimonis privilegiats d’una operació de relacions públiques dels serveis d’intel·ligència espanyols llançada des d’una ràdio i una televisió de la Brunete mediàtica per celebrar les proeses heroiques dels grups operatius destinats a la Catalunya republicana, a fi de mantenir-la subjugada per l’argument de la força. No dic res que no s’expliqui en un primers curs de ciències polítiques o que no hàgim experimentat en la pròpia pell. És una campanya d’anuncis per vendre a distància rellotges que homenatgen les UIP del cos nacional de policia i els GRS de la guàrdia civil. En el rerefons informatiu hi ha, és clar, aquells 4000 efectius de les esmentades unitats que el govern Rajoy va traslladar a fi d’impedir el referèndum de l’1 d’octubre, a més de reforçar els 6000 que ja eren presents en el nostre territori. Són aquells agents que l’entremaliat dibuix de l’ocellet dels Looney Toons ha fet famosos i que el govern de la Moncloa utilitza per sembrar el caos, el dolor i la ràbia .

En fi, em pregunto si entre les respostes de contraintel·ligència que se li acuden a la nostra intel·liguèntsia revolucionària no hi hauria d’haver una hipotètica jugada més agosarada, com ara una propera mobilització massiva anomenada, per exemple, 500.000 a Madrid per la pau a Catalunya.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació