Mereix Espanya una dreta civilitzada?

18.07.2018

De gent, n’hi ha de tota mena. Creure que només valen els qui ho volen canviar tot és irreal i injust. Hi ha gent que el que vol és el contrari: conservar-ho tot. És allò que, simplificant, se’n diu ser de dreta. Entremig d’un punt i l’altre hi ha tota mena de gradacions i matisos.

Pablo Casado

A Catalunya tenim de tot, però ara n’hi ha més que volen canviar que no conservar; segurament perquè majoritàriament no ens agrada com estem. A Espanya, en canvi, els estan més bé les coses com són, tant que fins i tot l’esquerra allà és en bona part conservadora, i sovint d’esquerra només els queda la litúrgia, o pitjor, el folklore: una barba, una guitarreta, un renec i para de comptar. Per això hi ha tants esquerrans històrics espanyols que ara estan encantats amb el PP, i a tot estirar juguen a la innovació rient les gràcies de Ciudadanos, fent veure que no s’adonen que són com els altres, però sense haver tingut encara l’oportunitat de tocar massa oli i untar-se’n els dits.

Dreta ens pensem que és només això que patim ara, especialment venint d’allà, però que també n’hi ha aquí. Gent capaç de negar el sol de dia i la foscor de nit, i que l’única manera que volen fer entrar el clau és per la cabota. De dreta, però, també n’hi pot haver de civilitzada. D’aquella que, en cas de necessitat, podries votar-la i tot, sense que et caigués la cara de vergonya. Però a Espanya —i a la Catalunya espanyolitzada— no es fa visible. Potser això ja ens hauria de convèncer que a Espanya segurament no es mereixen cap altra dreta. Si la mereixessin la votarien.

Però no soc tan pèrfid per a pensar que a Espanya no hi pot cabre una dreta civilitzada. Potser el que passa és que, mentre hi estiguem lligats, no em convé creure que l’única dreta espanyola possible és aquesta que esborrona.

(Francesc Fontbona, al número de juliol-agost de «Serra d’Or»)