Ser dona cada mes de març

7.03.2019

Ja fa molts anys que el mes de març representa per a mi la il·lusió de fer visible la lluita feminista. Aquest any especialment en coincidir amb la commemoració de l’any Capmany. Dona emblemàtica i referent.

Maria Aurèlia Capmany el 1968 | © Barceló Arxiu Serra d’Or

Any rere any, cada març sembla portar-nos més discursos, manifestacions més nombroses, més prestigi social… i jo —any rere any— em pregunto quan canviaran les nostres estructures més profundes. Quan aconseguirem que les nostres quotidianitats siguin feministes: que les pors diverses que vivim les dones no tenyeixin les nostres decisions, que les crítiques no ens facin invalidar el nostre criteri, que tenir fills o no tenir-ne no ens defineixi com a dones… N’hi ha tants, d’aspectes que construeixen les nostres subjectivitats apuntalades sobre una base masclista…

Cada març —de fet, cada dia— em pregunto si estem visibilitzant prou aquesta vessant. Si som i serem persones amb unes bases radicalment diferents. Radical, d’arrel; de l’arrel que ens fa sentir d’una altra manera i no solament parlar, escriure i a voltes actuar. Aconseguir canviar les emocions, les il·lusions, els valors, els somnis és, en definitiva, la gran transformació pendent. Cada març —i, de fet, cada dia— em pregunto si el camí que estem traçant ens porta a aquesta transformació profunda. No tinc resposta. Suposo que la perspectiva històrica hi donarà context, com el va donar, malauradament, el 1911 la vaga en què van morir quasi cent cinquanta dones activistes lluitant pels drets laborals de les dones. Hem fet moltes passes des de llavors, però encara som considerades objectes sexuals, menystingudes professionalment i pressionades per exercir determinats rols de cura. Les violències masclistes continuen prenent mil formes. Per això em continuo preguntant —cada març i, de fet, cada dia— si la revolució feminista no s’hauria de fer forta també en les intimitats personals, relacionals, familiars, polítiques… en què sovint no hi és. Un miratge més del món en què vivim.

Columna d’opinió publicada al número 711 de març de 2019, de «Serra d’Or».