Sense pèls a la llengua. Teclejant versos eròtics

L’any 2002, la poeta barcelonina Marta Pérez Sierra publicava de la mà de Viena Edicions el poemari “Sexe Mòbil Singular, SMS”, 50 poemes eròtics escrits en 160 caràcters, aprofitant el trajecte en autobús, amb la intenció d’enviar-los als seus amics i rebre’n respostes: i en va rebre. D’aquí el primer poemari recull d’sms de la història. 

Actualment, escriuria tuits i els versos serien de 140 caràcters, o bé serien versos a dos veus sense limitacions amb des d’un what’s up càlid i desenfrenat. Vuit anys després neix la iniciativa “Il·lustra un poema de mps”: d’aquí en sorgeix “Sexe Mòbil Singular, SMS il·lustrat”, un projecte multidisciplinar, on poesia i pintura es fusionen pel lector. Alhora la iniciativa, coordinada per Marta Pérez, Gemma Casas i Joan Opi, fou duta arreu de Catalunya i acompanyada per músics, ballarines, rapsodes i actors: tota una orgia artística.

La Marta no es limita a expressar una sexualitat purament corporal, sinó que als seus poemes, que difonen la poesia eròtica femenina, amb versos tant heterosexuats com homosexuats, amor i passió carnal es fonen. Cada sms reconvertit en vers s’acompanya d’una il·lustració que permet al lector complementar la lliure interpretació del text, on el recurs del cal·ligrama és usat a voltes per fer parlar els protagonistes embriagats en la més tendra i fogosa nit. Alhora, la Marta fa ús del ludolingüisme com a excusa per crear un nou estil poètic, amb la limitació dels caràcters dels llavors tan nostres sms: perquè la poesia ha de ser propera, no tan sols de fons sinó també de forma, i el canal del mòbil esdevé un recurs de cada dia, jove, dinàmic, actual, on seducció i provocació també en són un dels protagonistes dels amants. Amb els versos de la Marta, realitat i fantasia es fusionen, com amb l’amor i el sexe, com a la vida mateixa, allò que vivim i hem viscut, allò que voldríem viure i viurem i allò que mai viurem però somniem viure en el món oníric.

La Marta presenta el projecte amb cinc actes entre els llençols. Al primer, Sé que ho faries, juga amb els mots i la gramàtica amb un “No trenquem el silenci que hem suat ambdues, mossega’m els mots, amb el delit del gest aturem els verbs”, i hi posa melodia: “semicorxeres els pits de la noia, blanques els malucs, silenci el pubis verge”. Al segon acte, “A la sorra, en el desert, sota els estels”, evoca espais on la morbositat del sexe pot resultar excitant: “A les dutxes del gimnàs el teu pit rodó exhibeix un mugró provocatiu entre els teus dits ensabonats”. Sense tenir-ne prou, fa un tercer acte: “Fins i tot el silenci té gust de tu”, on la gastronomia s’agermana amb el plaer: “Va home, deixa-t’ho fer amb vichisoise ben fresqueta! Porros amb nap, ummm, BO!” i, amb un toc d’humor final, fa obrir més d’un somriure amb un: “VEGETARIANA !”. Sense saciar-se, després de la rebolcada culinària, la Marta dibuixa un quart acte, “Vull cava en la copa dels teus llavis” i, acaba l’apassionada nit amb el cinquè: “Boira: vidres entre les flors”, evocant l’espai on ha escrit els versos en sms: “com una desconeguda més del bus … a cada frenada te’m clavaràs”. Això sí, sempre amb romanticisme: “Has comprat el meu amor per deu cèntims de misteri” . El recull acaba amb una sorpresa pel lector: “Tens un missatge” . I tu, què esperes a llegir-lo?