Sant Jordi des de la trinxera

La paraula crea pensament. El pensament crea acció. I només l’acció mou i transforma. I com podem transformar el món partint de la paraula escrita? Amb petits grans gestos quotidians. Un d’ells consisteix en donar suport als reductes que resisteixen, dins l’àmbit cultural, a un capital que tot ho fagocita. És important tenir-ho present tot l’any però quan s’apropa Sant Jordi, més.

Un d’aquest reductes són les petites editorials que elaboren catàlegs creats per esquerdar els murs del pensament únic. Editores que des de fora poden semblar ingènues o romàntiques però que són, en realitat, treballadores inesgotables, hereves d’una classe treballadora amb una llarga tradició de resistència. Parlo de les editores que, tot i ser-ho de manera vocacional, no deixaran que la passió i l’entusiasme siguin la moneda de canvi per a posar en qüestió els drets laborals aconseguits fins ara. Són les editores que sempre aniran esbufegant i que amb prou feines obtindran un marge de benefici significatiu un cop s’hagin cobert els costos de publicar aquell assaig que s’havia de publicar sí o sí perquè la conjuntura actual ho demanava. Són les editores que mai podran permetre’s tenir piles i piles dels seus exemplars a cada parada de cada plaça de cada ciutat en la diada de Sant Jordi. Tampoc és aquest el seu objectiu.

Parlo també de les llibreries que prioritzem, als nostres espais, l’existència d’editorials i autores aliades. Les llibreries que afavorim l’aparició d’una comunitat crítica i diversa al nostre voltant i que confiem en la capacitat analítica dels nostres lectors i lectores. Som les llibreteres incansables que apostem per la cooperació enlloc de la competició, les que volem amarar-nos de les singularitats del barris que habitem i les que ho volem llegir tot, fins i tot els llibres amb els quals no hi estem d’acord. Quan s’està a les trinxeres del llibre s’escullen bé les batalles i s’entén que la victòria no consistirà en un aixafament sanguinari de l’oponent ni en sembrar de sal la terra conquerida. No volem conquerir, el nostre oponent natural no és ni serà mai el veí que malviu a la trinxera del davant. La victòria nostra serà la llavor, el petó. Serà la paraula lliure.

Perquè mentre els grans segells editorials treuen els tancs a passejar i s’autoaniquilen en un intent de fer-se amb el cor financer de la ciutat global, són les petites editorials les que resten a les trinxeres, dempeus, defensant els barris i la perifèria. I són elles qui pariran cadascun dels seus llibres amb llàgrimes als ulls i amb una satisfacció -aquesta és la nostra petita victòria- que serà sempre desconeguda per qui amassa títols en sèrie. Són aquestes les editores que mantindran una relació de camaraderia amb les petites llibreries i amb les seves comunitats lectores amb qui es saben còmplices d’un mateix crim: no acotar el cap.

I és que en aquest reducte hi som totes: editorials, llibreries, autores i lectores militants que entenem la importància d’establir vincles feministament, és a dir, posant la vida al centre. Som el reducte resistent que reivindica el llibre com un mitjà per entendre el passat, analitzar el moment present i transformar el futur. Que sap que els llibres no són mers productes sinó contenidors de paraula, de pensament, d’accions en potència.  Els llibres  són els còctels molotov dels estudiants francesos al Maig del 68, el foc de les barricades a Atenes. Els llibres contenen les veus dels 43 desapareguts d’Ayotzinapa i la força necessària per trencar el filferro de les fronteres que assassinen refugiats.

S’apropa un nou Sant Jordi, i a nosaltres, llibreteres, editores, lectores que ens bull la sang, ens cal recordar-ho: la trinxera del llibre existeix. I resisteix.