SALVEM EL MACBA JA!

Joan M. Minguet, president de l’Associació Catalana de Crítics d’Art, ha publicat a títol personal al seu blog, Pensacions, una declaració esbossada en set punts en què aborda la crisi del MACBA i demana una reacció política i ciutadana per salvar una institució que podria caure en el descrèdit després de la cancel·lació de l’exposició ‘La bèstia i el sobirà’. Avui també publica a Vilaweb l’article ‘Que obrin l’exposició avui mateix’.

Algunes reflexions directes, personals i enrabiades sobre el “cas MACBA”.

1. L’entrada de Valentín Roma i de Paul B. Preciado al museu ha significat una renovació transcendent en les exposicions, activitats i idees del centre. No podem permetre que la seva programació se’n vagi “à la merde” per un problema de política rància. Ells dos han de quedar-se al MACBA!

2. Això vol dir, efectivament, que, al meu entendre, Bartomeu Marí ha de dimitir del seu càrrec. Tot i l’estima personal que li tinc, la seva decisió no pot ser defensada des de cap de les lògiques. Des de la lògica institucional o administrativa, si fos veritat que ell no sabia quines peces anirien a una exposició programada des de fa tant temps i en col.laboració amb un museu estranger, voldria dir que és un incompetent (i sempre hem defensat que els incompetents de la política han de dimitir i assumir responsabilitats dels seus ajuntaments, ministeris, etcètera; ningú que treballa amb diners dels altres ha d’escapar-se d’aquesta assumpció).

3. Però en Bartomeu no ho és, d’incompetent. Per tant, des de la lògica de l’art, de la llibertat que ha de presidir el món de la cultura, ell, amb la seva decisió, ha conculcat tots els valors que defensem. Quin greu!

4. Resulta curiós i indignant que els polítics culturals (Jaume Cirurana i, sobretot, Ferran Mascarell, tan amant ell de sortir en roda de premsa permanent i opinar de tot i de tots) no diguin res sobre la situació i no es pronunciïn sobre l’afer. I només hi hauria d’haver una resposta democràtica: Obrir l’exposició ja! Sobretot per defensar els drets dels artistes, dels comissaris i, encara més, del públic que –ara més que mai– vol veure aquesta exposició.

5. Potser ja seria hora que el senyor Rodés & Cia marxessin del patronat del MACBA. Que deixessin d’intervenir en les decisions del món de l’art contemporani català. I, si no són generosos, que s’emportin totes les seves obres, que cridin al seu estimat Jean Louis Froment i que obrin un nou museu privat, sense subvencions, com alguns col·leccionistes catalans han fet amb allò que havien comprat.

6. No menys indignant resulta que ara i només ara, arran del problema creat, les televisions s’ocupin de l’art contemporani. Quan el periodisme olora la sang, és temible! I més temible és la seva ignorància. A la tertúlia de TV3 d’avui he escoltat l’Antoni Puigverd pontificar sobre que el món de l’art és tancat i són uns pocs comissaris qui decideixen què és art i què no ho és. És un immoral! Com si ell no tingués les tribunes que té perquè el periodisme català hegemònic està fet d’una capelleta petita i miserable que reparteix prebendes.

7. Si volen fer tertúlies sobre temes artístics, que cridin els especialistes, hòstia!

CONCLUSIÓ:

SALVEM EL MACBA JA!