Sa bateria

Som els residents d’una vila de cases apariades. En cada parella d’habitatges, més meticulosament simètrics que uns aguantallibres, hi vivim deu membres d’una mateixa família. Cinc a cada casa. Els mateixos que saben que hi vivim, però, ens obliguen a subsistir emberrats tot l’hivern.

La resta de l’any, almenys podem ventilar una mica les cases, lluir les finestres acabades d’esmaltar i fer-nos veure tots deu. Sortir-ne són paraules majors: sospirem perquè les ments benpensants se’n vagin de Vacances (amb majúscules), que és quan el decòrum i tot el que se li assembla els és igual.

Mentre esperem amb candeletes que arribi l’estiu (en això hi estem d’acord), passem els dies reclosos, ben tancats en unes parets en general obscures. A l’aula i a la biblioteca, al supermercat i a les gestories, a l’església i fins i tot al carrer… no ens hi volen. Hem de ser llecs i pudorosos perquè així ho dicten els caps.

Però ens n’hem cansat, que ens tractin així, que només ens vegin a la bona nit i al bon dia. Que ja sabem que es pot tenir un mal dia i passar la nit del lloro, però no increpem ningú amb un:

Mal dia tingui!

No ens ho fan ni a nosaltres, que tants dies sencers ni ens miren.

És així que hem decidit que, a ritme militant, farem sonar Sa Bateria. Cada dia desfilarem com soldats perquè ens escoltin de punta a punta de la platja, vila endins. Ens manifestarem a la sorra, el nostre paradís d’estiu, des de la llum de les Torres Originals fins al Temps Vertader. Tothom espera trobar-nos desimbolts a l’aigua, però a partir d’avui conquerirem tot l’espai de la ciutat. Ja n’hi ha prou d’haver de portar morral i corretja, com si fóssim gossos!

Les cases, les hem deixat obertes al mig dels carrers, al seu lloc. Diuen els caps (els nassos, vull dir) que no saben qui empudega més, si els hostes o les cases apariades, més bessones que les Torres Originals. Tanmateix, es limiten a badar la boca i arronsar el cos: ens necessiten per avançar, però ens volen ben callats.

Ensabatats, els peus hem decidit sortir de les sabates: reivindiquem la nostra llibertat sobre la gespa, l’asfaltat, el gres, la moqueta sintètica i el parquet postís.