Rosalía, amb ‘s’ sonora

6.07.2019

Rosalía, Rosalía i més Rosalía. Ja fa unes quantes hores que només sentim el mateix. Tal com expressa Agus Izquierdo, qualsevol moviment de la cantant Rosalia Vila i Tobella aixeca polseguera. La sortida de “Milionària”, però, ha generat una autèntica tempesta de pols. Una tempesta lingüística que ha dividit Catalunya entre els detractors i els defensors de cumpleanys, entre aquells a qui encara els costa situar Rosalía dins el panorama musical català i aquells que ja desitgen sentir el single a les revetlles d’aquest estiu.

Rosalía ha publicat la seva primera cançó en català.

El rebombori mediàtic que ha despertat la presència del català a “Milionària” demostra la coneguda baixa autoestima que afecta la nostra llengua. Si el català no fos una llengua marcada i minoritzada, amb símptomes clars de substitució, no estaríem parlant dels usos lingüístics de Rosalía. Malauradament, la realitat exigeix celebrar que una artista internacional, amb milers de seguidors i present als escenaris dels millors festivals del món, canti en la seva llengua materna. És paradoxal, sí. Però convé fer-ho, perquè Rosalía ha optat pel camí menys fàcil: promoure l’ús i el coneixement del català.

Gabriel Rufián ha tirat encara més llenya al foc amb un polèmic tuit: “Més cançons de Rosalía i menys manifestos Koiné”. Seguint el seu modus operandi incendiari, el diputat ha aprofitat per reafirmar la cooficialitat que defensa Esquerra Republicana. El Grup Koiné ha respost al maniqueisme de Rufián negant qualsevol forma de supremacisme i afirmant que mai van “proposar un monolingüisme català”.

Sigui com sigui, el que és interessant des del punt de vista lingüístic és que Rosalía —de forma més inconscient que conscient— es suma a la normalització del català des del multilingüisme, considerat la solució per la pugna desigual que comporta el bilingüisme. La cantant de Sant Esteve Sesrovires ha elegit el català com a base de “Milionària”, el castellà pels missatges del videoclip —com el repetitiu “Llama ahora”— i l’anglès pel mantra “F*cking Money Man”. El resultat de la mescla no és gens artificial.

És indubtable que el tema té ganxo, però alguns no han pogut perdonar a Rosalía la pronúncia de millonària —i no milionària— i escoltada —en lloc d’escortada—, i la presència de castellanismes com bautitzo o cumpleanys —que estem farts de sentir en la forma abreviada cumple. La qüestió és que la cantant no busca ser normativa, sinó sonar —segons el seu criteri— natural. Com diria Lildami, “soc cultura catalana sense escriure com Ramon Llull”. Rosalía sap que utilitzar la llengua viva és quelcom imprescindible perquè el tema interpel·li el públic més jove. L’InformeCAT 2019 de la Plataforma per la Llengua manifesta que, a les zones urbanes de Catalunya, només el 14’6% de les converses de l’alumnat d’ESO al pati són en català. En aquesta línia, el 30 minuts del passat diumenge alertava sobre la manca de referents en català entre el públic adolescent. “Milionària” forma part dels fonaments d’aquests referents. La influencer Juliana Canet, que als seus vídeos no utilitza un català precisament normatiu —tot i ser estudiant de filologia catalana—, ha aplaudit el tema en un vídeo al seu Instagram. Oques Grasses ha fet el mateix amb una versió del ‘Milionària’ interpretat pel cantant i guitarrista del grup Josep Montero.

Segons el compte de Twitter del Consorci per a la Normalització Lingüística, gent d’arreu del món s’ha interessat per aprendre català. Si amb l’àlbum El Mal Querer han crescut els amants del flamenc, ara pot passar el mateix amb els parlants de la llengua catalana. Esperem, doncs, més Rosalía amb s sonora.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

4 Comentaris
  1. Que tanquin, més encara, tottes les editorials serioses i les llibreries que no venen tan sols merda! Rosalía ha vingut per a salvar la llengua catalana!

  2. La Rosalía no m’entusiasma, però tampoc no em sembla espantosa. En un cert sentit aquesta cançó reflecteix la situació actual de la llengua catalana, i no em refereixo als barbarismes que fa servir: mentre que en els anys noranta / començaments dels 2000 molts joves de barris castellanoparlants odiaven el català, i els dels vuitanta amb prou feines sabien que existia, els d’ara el veuen com una cosa que pot fins i tot resultar simpàtica, sense assumir-lo de veritat com a llengua pròpia, o en el millor dels casos assumint-lo a mitges.
    Encara una cosa: “cumpleanys” no reflecteix el català parlat d’ara, sinó encara més el de fa dècades. Segurament fa trenta anys es feia servir més que ara. El famós “bautitzo” no l’he sentit mai, voleu dir que no és conya simplement?

  3. Encara una pregunta: la Rosalía té cognoms catalans, però la seva llengua familiar és catalana? La veritat és que no ho sembla, però és cert que en alguns àmbits la pronúncia del català s’ha degradat tant que arriben a passar aquestes coses… (I que consti que l’accent amb què canta això de la milionària és el que més em diverteix de tota la cançó).

    • M’autoresponc: he escoltat la Rosalía en una entrevista i, efectivament, la pronúncia que fa quan canta és totalment impostada. Començo a pensar que aquesta noia és una crac.