Rodetes de més

En un tres i no res, pujà a la bici mentre l'àvia l'ajudava amb l'equilibri. Va col·locar els peus als pedals i enfocà la vista endavant.

Fascinat amb el paisatge que passava de pressa per la seva finestra, en Magí l’abaixà. Tenia ganes de sentir la velocitat del vehicle amb el vent tocant-li la cara. Els seus ulls negres com el carbó miraven a tot arreu i un lleu somriure se li escapà d’entre els llavis.

– Vols fer el favor de tancar la finestra? -li etzibà el seu germà amb un to sec-. No veus que tenim l’aire del fred? -. En Magí se’l mirà arrufant les celles. Tot i això, abaixant la mirada amb aflicció, la tancà. Era injust ser el petit. Injust i una merda.

Mai havia entès per què el seu germà anomenava “aire del fred” a l’aire condicionat. Una cosa tan simple la sabia tothom. Però sospitava que li agradava fer-se l’estricte i el graciós alhora. Quan estava amb la seva parella sempre es comportava com un babau.

Aquell dia anaven a la casa d’estiu per fer-hi un dinar amb tota la família. No quedava massa lluny d’on vivien. Però, per en Magí, era tota una aventura. Pujar al cotxe, sortir del poble i agafar l’autopista… El món era molt gran i li encantava explorar-lo!

En plena xafogor d’estiu, on un ramat d’ovelles i gossos d’atura convivien al descampat, pares, avis i néts celebraven estar plegats. Tots junts xerraven i reien, bevien i menjaven. Sovint, les converses es guiaven entre crits i escàndol. I la mare sempre deia que eren una família de cridaners o de sords. Però que no estava segura de quina, exactament.

En un moment, l’àvia Lluïsa se li atansà i li preguntà si havien carregat la bicicleta, aquella vegada. Sabia que li agradava muntar-hi.

– El Papa l’ha posat al maleter -explicà en Magí. -Com que venim per un dia, ha dit que avui hi teníem espai.

– Anem-la a buscar, doncs -li xiuxiuejà a cau d’orella.

Mentre caminaven cap al cotxe, l’àvia proposà un repte. Posant-li una mà al cap li preguntà si volia treure les rodetes laterals de la bicicleta. Feia temps que hi anava i començava a ser el moment. En Magí, però, s’aturà en sec i el cor li bategà ben fort. Mirant-se-la tímidament amb els llavis premuts, arronsà les espatlles. Pensava que encara era massa d’hora (massa petit) per fer un pas tan gran. Així i tot, com si un foc el cremés per dins, hi accedí.

– Guaita -digué l’àvia amb tendresa. Sabia que estava molt nerviós-. Jo seré darrere teu tota l’estona i t’acompanyaré aguantant el seient. No has de patir per res.

Aixecant les celles una mica tímides, en Magí se la mirà i notà tota la seva bondat.

– I no em deixaràs caure, Iaia? -preguntà amb un fil de veu.

– Tranquil. Seré just darrere -indicà.

Un cop al cotxe, i sense perdre ni un minut, ella desmuntà les rodetes amb una agilitat sorprenent.

– Ara sí que sembla per grans! -exclamà ell amb ulls enlluernats i galtes vermelles.

En un tres i no res, pujà a la bici mentre l’àvia l’ajudava amb l’equilibri. Va col·locar els peus als pedals i enfocà la vista endavant. Tot estava llest i havia arribat el moment.

A poc a poc, començà a pedalejar. Sentint-se protegit per la mà que el sostenia, agafà confiança ràpidament. El manillar deixà de tremolar i la bicicleta s’estabilitzà. Cada vegada agafava més velocitat i podia notar el vent a la cara.

Quan feia una estona que corria, l’àvia l’elogià des de ben lluny. “Ho fas molt bé!”

No s’ho podia creure… S’havia estat movent tot sol! Sense ajuda!

El seu germà (que l’havia espiat d’amagatotis) l’aplaudí corejant el seu nom. I ell somrigué. D’orella a orella. Ensenyant totes les dents.

En aquell moment, en Magí no s’imaginava que recordaria aquella anècdota durant tota la seva vida. De com havia après a confiar en si mateix gràcies a la Iaia Lluïsa…

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació