Robar cultura és robar

26.01.2015

Aquests dies he tingut el plaer de compartir algunes converses a twitter amb autors com Marta Rojals o Quim Monzó, al voltant de la distribució il·legal que alguns fan de la seva obra. Com sempre que es tracta aquesta qüestió (em nego a dir-ne debat), immediatament surt el clan dels autoproclamats defensors de la llibertat, reclamant el dret a consumir cultura sense pagar.

Quim Monzó  |  Foto cedida per Quaderns Crema

Quim Monzó | Foto cedida per Quaderns Crema

 

Els seus arguments sempre són els mateixos, i els repeteixen com lloros sense pensar en les bestieses que estan dient. Veiem-ne uns quants.

“El mercat cultural s’ha d’adaptar als nous temps”

Tots sabem que el sector cultural viu un moment de transició, i que a mitjà termini veurem grans canvis, especialment en la distribució i en la relació entre creador i consumidor. Però això no vol dir que es deixin d’aplicar les normes anteriors, ni que hi hagi llibertat per fer el que es vulgui. El mercat laboral espanyol també està canviant, i prou que denunciem els abusos que es cometen.

També es menciona que d’un llibre venut l’autor en cobra al voltant d’un 10%, i això s’agafa com a excusa per a no participar en els canals de venda habitual. Però a banda de mostrar una ignorància profunda sobre el paper dels editors i les llibreries, aquest argument és com dir que el senyor Paco Roig de Mercadona té uns enormes ingressos de la venda de carxofes, i per tant millor anar-les a robar al camp. Amb l’excusa de voler castigar els intermediaris, fem que els ingressos del creador passin del 10% al 0.

I no, no tots els escriptors estan disposats a fer d’empresaris i comercialitzar directament la seva obra. Són dues feines diferents.

 

“Donar el producte gratuïtament n’incrementa les vendes”

Aquest també és bo. Deixem de banda que només un fetitxista dels llibres compraria un exemplar en paper d’un text que ja ha llegit, sabeu què em recorda aquest argument? Els becaris que no cobren per fer pràctiques. Si treballes per mi sense veure ni un duro, al final demostraràs el teu talent i et contractaran. Però com bé saben els joves actuals, l’oferta gratuïta és tan gran que al final ningú no està disposat a pagar per cap servei.

Però a més hi ha un aspecte fonamental. La decisió d’oferir gratuïtament el producte està en mans del creador, mai de terceres persones que s’atorguen aquest poder.

 

“El creador ha de buscar mètodes alternatius per obtenir ingressos”

Aquí ja entrem en un camí ben pervers: la gent robarà sempre la vostra obra, heu perdut la guerra, i per tant espavileu-vos. Aquest argument es va fer servir amb la música i va mig convèncer molta gent, però clar, els escriptors no poden fer concerts. Anar a algun club de lectura cobrant, i encara.

La frase és especialment indignant si recordem que els autors del nostre país que poden viure la seva obra són quatre gats, i els altres han de fer altres feines per subsistir. Però una creació feta a les estones d’oci no arribarà mai als nivells de qualitat d’aquells que s’hi poden dedicar completament (oblideu-vos dels genis). I si tenim uns escriptors amateurs, el resultat serà una literatura amateur.

 

“Tancar les pàgines de descàrregues vol dir censurar la xarxa”

No es pot negar que Espanya és un estat on la llibertat d’expressió està constantment amenaçada, però aquest problema no té res a veure amb els drets d’autor. Si jo vaig a la plaça major del meu poble, crido contra l’alcalde i em detenen, s’estan aixafant els meus drets; si vaig a la mateixa plaça i robo una cartera, estic cometent un delicte.

 

“La cultura és un dret i el seu accés ha de ser lliure”

I arribem al darrer argument, el que envolta tots els altres i justifica l’acte de robar convertint-lo en una defensa de la democràcia i la llibertat. Ens diuen que la cultura és tan important que tothom hi ha de tenir accés, i ho comparteixo totalment. La manca de recursos no hauria de ser cap obstacle per la lectura, i precisament per això tenim el país ple de magnífiques biblioteques que ofereixen un servei gratuït.

En canvi aquests paladins de la llibertat i la justícia social reclamen una altra cosa: descarregar-se d’internet (amb una connexió de pagament) al seu ordinador (comprat) les obres que ells volen, i després posar-les al mòbil o a l’ereader (també comprats) per llegir-les o escoltar-les. No creieu que aquí falla alguna cosa?

En realitat és ben senzill. Aquests lladres s’omplen la boca de cultura, però no li donen cap valor. Pensen, com tots, que un pagès ha de cobrar per les verdures que cultiva i un cambrer pels cafès que serveix, però no estan disposats a pagar per cap creació artística. Són tan ignorants que desconeixen el paper fonamental que han tingut els drets d’autor (raonables, és clar) en la història de la civilització occidental. I tan barruts, que quan algú assenyala el seu mal comportament, el titllen de censor i feixista.

Un dia algú haurà d’escriure una tesi doctoral sobre per què Espanya és l’únic país occidental on s’ha estès d’aquesta manera el robatori de cultura, i qui va fer creure a la gent que això era democràtic. Mentrestant, si per culpa dels lladres ens quedem sense més llibres d’en Monzó o la Rojals, farem que el nostre país sigui encara més trist i més petit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

69 Comentaris
  1. Podríem fer una tesi doctoral sobre perquè no t’has llegit cap dels estudis que afirmen que el que dius en aquest article és completament ridícul. Però com que ets un personatge que només he trobat perquè se’t cita en un article del Monzó, no crec que se’t suposi cap rellevància digna d’una tesi.

    A més, com deus estar molt ocupat en el teu cubilet hedonista, et facilito uns quants enllaços perquè no diguis que no se t’ha volgut informar:

    Victor Keegan: Why piracy isn’t such a bad thing for music | Technology | The Guardian
    http://www.theguardian.com/technology/2008/mar/27/piracy.digitalmusic

    Music Piracy Not That Bad, Industry Says | TorrentFreak
    https://torrentfreak.com/music-piracy-not-that-bad-industry-says-090118/

    Using Markets to Measure the Impact of File Sharing on Movie Revenues Koleman Strumpf
    http://es.scribd.com/doc/233935885/Using-Markets-to-Measure-the-Impact-of-File-Sharing-on-Movie-Revenues-Koleman-Strumpf

    Oxford University Press Democracy of Sound, Music Piracy and the Remaking of American Copyright in the 20th Century
    http://www.scribd.com/doc/245123501/Oxford-University-Press-Democracy-of-Sound-Music-Piracy-and-the-Remaking-of-American-Copyright-in-the-20th-Century#scribd

    Hadopi frena las descargas, pero no por ello se vende más
    http://bandaancha.eu/articulos/hadopi-frena-descargas-pero-no-ello-8380

    Brasil té molt més clar aquest tema que els poltronistes espanyols i catalans:
    Brasil prepara una ley de descargas opuesta a la española
    http://www.rtve.es/noticias/20100129/brasil-prepara-ley-descargas-opuesta-a-espanola/315074.shtml

    Pots seguir ignorant-ho i posant portes al camp.

    • Primer lloro del dia, benvingut. Tot això que escrius pot estar molt bé o no, però la meva posició és clara: l’autor (amb o sense l’editor) és l’únic que té dret a decidir com vol distribuir la seva obra, si vol cobrar o no, etcètera. I ni tú ni ningú li pot prendre aquest dret, per més teories que enllacis.

      • Carai, quina resposta més intel·ligent i argumentada. Antoni et demostra que el que dius ha estat rebatut moltes vegades des de fa anys, i la teva contraargumentació és insultar i no aportar res. Els drets d’autor, com bé deus saber, no els va dur Moises gravats a una pedra, sinó que ha estat un concepte extraordinàriament canviant al llarg de la Història degut en bona part a canvis tecnològics com els que vivim avui dia. Per tant, si no es redefineixen, simplement seran absolutament inútils per a protegir la propietat intel·lectual. Pots clamar al desert que tens raó, però amb això no defenses realment a ningú.

      • No t’he negat que l’autor vulgui cobrar per la seva obra. Però també el capellà vol que tots els feligresos creguin els seus sermons, o el polític que el votin a cada cita electoral.
        Si veus que els teus desitjos no es compleixen tens vàries opcions però no pretenguis perdre el temps dient que som nosaltres qui plorem.

      • Seria correcte, doncs, deduir que també estàs en contra de l’actual redacció del Canon AEDE, que m’obliga a cobrar per enllaçar els continguts de la meva creació que jo he volgut distribuir gratuïtament sota llicències CC? Oh, perdona! He dit que m’obliga a cobrar? No pas! Cedeix a AEDE, una entitat de la que ni formo part ni en vull formar, a cobrar per aquests enllaços i a quedar-se amb el que cobri: això sí que és robar, literalment. I és legal per obra i gràcia d’uns diputats i uns senadors que no sabien ni què votaven (vaig veure en directe la sessió d’aprovació de la LPI en comissió, una astracanada digna dels Germans Marx).

        Amb lleis com aquesta, gairebé prefereixo l’anarquia.

        Per cert, i parlant d’enllaços: si vols tancar els ulls als que t’ha passat l’Antoni, tu mateix et retrates, com ja t’han dit per aquí.

    • Sembla que no ho vols entendre. ePubcat no emmagatzema cap llibre, sinó que els llibres circulen per la xarxa Torrent que es basa amb que és la gent entre ella la que comparteix el que forma els llibres electrònics.
      Ho ha explicat prou bé el Darío: http://www.nuvol.com/opinio/per-al%C2%B7lusions-2/ I com diu també el Darío els llibres d’ePubcat són creats pels propis usuaris a partir d’obres originals, que jo sàpiga això no és delicte, i si ho és ens pots il·luminar amb quina llei prohibeix elaborar obres a partir d’altres obres.

  2. Veient els precedents al twitter (en Monzó titllant la gent de “babaus” i d'”encefalograma pla”, sense aportar cap argument) i ara a l’article (l’autor no només segueix en la mateixa línia de menysprear l’adversari, sinó que endemés es nega a considerar la discussió sobre aquesta qüestió com a “debat”), tinc molts dubtes sobre si plantejar les preguntes (bé, de fet sempre és la mateixa, però encarada de manera diferent) que fa temps que em ronden pel caparró: ¿han de cobrar els artistes? ¿s’ha de poder viure de l’art? ¿no hauria de ser l’art un luxe —en el bon sentit de la paraula— que ens podem permetre quan tenim les necessitats materials cobertes? ¿és positiu anar circumscrivint el que considerem art cada cop més —i només— als “productes” dels artistes “professionals”?

    I no me’n puc estar de respondre un dels escrits al twitter del senyor Josep Sala i Cullell (el mateix que diu que ens repetim com lloros sense pensar en les bestieses que diem): “si m’aneu passant les adreces, vinc a casa vostra a endur-me’n els mobles”. Miri, senyor Sala i Cullell, si vostè pogués venir a casa meva i endur-se gratuïtament una còpia dels meus mobles, no dubti ni un segon que li permetria fer-ho, i amb molt de gust. És més, em consideraria un cabró si li ho impedís.

    • Ben fàcil:
      ¿han de cobrar els artistes? sí
      ¿s’ha de poder viure de l’art? sí
      ¿no hauria de ser l’art un luxe —en el bon sentit de la paraula— que ens podem permetre quan tenim les necessitats materials cobertes? no
      ¿és positiu anar circumscrivint el que considerem art cada cop més —i només— als “productes” dels artistes “professionals”? nego que això passi cada cop més

      Vostè té una concepció de l’art pròpia del romanticisme de primers del segle XIX. L’artista probre i torturat, etc. Bestieses, els drets d’autor han estat fonamentals per fer avançar la creació. Si tenim les glorioses sinfonies Londres de Haydn, és perquè allà els editors van poder garantir-li uns ingressos importants. O investigui què va passar als assajos de Rigoletto.

      • Ens deveu prendre per imbècils. Haydn o Rigoletto no cobraven d’impostos públics com ho fan els artistes avui dia sinó de mecenes privats i depenien de l’acceptació social, ni tenien cap entitat privada que recaptés pel seu compte amb una llei feta a mida sobre drets que s’ha autocondedit. Perquè sí, la SGAE cobra per TOTES les obres que té registrades tant si els autors en són socis com si no.
        N’estem molt farts d’anar-vos repetint el que ja sabem i que no sou capaços d’acceptar. Seguiu amb la idea de voler-nos imposar limitacions a l’art, de voler acotar els drets del gaudi de l’art, i aneu fent el ridícul més espantós amb un neo-ludisme endèmic.

        • Hola Antoni,

          Et convidem des de Núvol a ordenar tots els teus arguments en un article. Penso que valdria la pena de recollir le steves opinions en un text a part. Ens pots ecsriure a info@nuvol.com

        • En primer lloc, Rigoletto és una òpera, no un senyor, el compositor és Verdi. I no, no vivien dels mecenes, sinó dels ingressos de taquilla de les seves obres, i de la venda de partitures (per això tenien editors, precisament).

          • Fantàstic, no t’he dit pas que Rigoletto no fos una òpera, però si volies fer-te l’entès endavant tens el passadís obert per a estarrufar-te.
            Que els autors d’òperes vivien de la taquilla i de l’edició de les partitures i no dels mecenes. Ah clar, per això ens han arribat tantes obres sobre temes profans i de caire social. Me n’oblidava que com és sabut era la societat més àmplia la que es podia pagar la taquilla i la compra de les partitures perquè entre filatura i cop de mall poguessin anar tocant amb el clavicèmbal el que havien adquirit. Anem eliminant de la història el relat sobre la gent que difonia les obres a través de la còpia, adéu trobadors, adéu copistes,… Benvinguda l’obra original consagrada immaculada concepció fruit de il·luminació més etèria.

      • Que de la meva intervenció vostè en dedueixi que tinc “una concepció de l’art pròpia del romanticisme de primers del segle XIX: l’artista probre i torturat” em fa adonar del perquè de la impossibilitat que hi hagi cap debat: vostè no vol —o no està capacitat per a— argumentar contra res ni ningú tret dels seus propis prejudicis.

        I no dubto que els drets d’autor hagin estat fonamentals per fer avançar la creació (però vaja, també l’esclavitud ens va permetre avançar i no per això la defensaria), però també hem de mirar la part contrària (és a dir, quan els drets d’autor impedeixen fer avançar la creació, com per exemple quan no permeten que un nou autor aprofiti parts d’una obra d’un altre autor), sospesar-les i veure si al final resulta més profitós que hi siguin o que no.

        En qualsevol cas, trobo que el major argument en favor dels drets d’autor és que han garantit l’existència material als artistes (com vostè bé diu, un Haydn empobrit i mort de gana no hauria pogut compondre les seves simfonies). Per tant, per garantir que la gent pugui seguir sent creativa podem fer dues coses: o seguir com ara i que només uns pocs puguin arribar a excel·lir en un món —capitalista— on el 20% de la població viu a costa del 80% restant, o bé provar de canviar el repartiment de la riquesa i fer que tothom pugui gaudir d’una vida material plena i, per tant (i si vol), dedicar-se tranquil·lament a la creació artística.

        PD: il·lustri’m —il·lustri’ns—, si us plau, sobre els assajos de Rigoletto. M’agrada aprendre coses dels debats, i m’agradaria poder fer-ho també de les simples qüestions que no hi arriben.

        • Gràcies per aportar quelcom des de les ganes de crear un debat on cadascú expliquem les nostres parts, sense faltar al respecte,ni sense la prepotència ni la mala baba que demostra Quim Monzó en les piulades i de retruc, lleugerament, l’autor de l’article.

          La pirateria és un fet estès a dia d’avui, caldria aquest abordar aquest tema des d’altres vessants per a que els autors puguin tirar endavant els seus llibres i no pas criminalitzant a qui ho consumeix sense pagar, la industria musical o d’altres industries com la pornogràfica, s’han renovat, ja sé sap, no queda altra.

          De totes formes, no és Quim Monzó qui em preocupa, són altres autors novells menys llegits qui realment poden patir les conseqüències.

  3. El forner treballa fent el pa, que és un element indispensable per a la subsistència (per a la gent normal, inclosos els escriptors, que el paguem cada dia a la fleca) i no sé si a algú se li ha acudit de pensar que pot entrar al forn i exigir que li regalin una barra de mig i tres xuxos, argumentant que tothom té dret a menjar-ne.
    Ep! Potser hi ha qui creu que s’hauria de fer això i acabar amb el monopoli de pizzes, xapates i tot el que fa aquell individu que no sabem què punyeta s’ha cregut, de comerciar amb un element bàsic! Podeu provar d’anar-lo a veure i explicar-li que se li ha acabat el xollo de cobrar per treballar. En acabar al forner, passeu pel cafè, pel banc, per la immobiliària, pel concessionari de cotxes, pel mateix fabricant de material informàtic… A aquest, obligueu-lo a fabricar més i més de pressa, tot traient-li del cap la mania de cobrar per la seva feina…
    I quan acabeu amb tots aquests, passeu per casa. De fet, però, més val que no aneu a “denunciar” cap més escriptor capitalista-carca, al cap i a la fi, la pregunta definitiva és: “per a què punyeta necessitem escriptors i llibres?”
    I ja està.

    • T’oblides d’un detall que no sembla que tingueu massa present. Si jo vaig a un forn de pa no puc copiar la barra de pa que el forner té al mostrador perquè no en tinc la recepta ni la maquinària, però sí que puc comprar una panificadora i anar provant de fer-me’l a casa. Un drama pels “forners de tota la vida”? Vés a saber, suposo que als impressors d’inicis del segle XX no els deuria fer gaire gràcia que ara tothom tingui una impressora a casa, o què dir-ne de Fujifilm i Fotoprix la gràcia que els haurà fet que tinguem càmera de fotos al telèfon mòbil. No recordo que correguéssiu massa a solidaritzar-vos amb aquests negocis de revelatge fotogràfic i que demanéssiu cànons per a subvencionar la seva feina, suposo que devíeu estar massa ocupats distraient-vos amb el nou smartphone que us acabàveu de comprar i que estava traient la feina també als venedors de reproductor de música portàtils, els venedors d’agendes, als venedors de ràdios portàtils,… La quantitat de feines que us heu carregat amb un simple aparell a la butxaca, és apocalíptic i ens veniu encara amb el relat que no pensem amb cobrar per la feina feta.

      Si ens vols acusar de ser culpables de grans drames i de la fi de no sé quin model productiu capitalista, doncs sí ho som, i també ho ets tu perquè compartim el progrés. Si no hi estàs d’acord pots anar de visita a Green Bank https://en.wikipedia.org/wiki/Green_Bank,_West_Virginia, potser allà hi experimentes el que ens vols imposar a la resta.

      • Antoni, encara no has respost a una pregunta que em té intrigada: perquè aquell que penja i fa circular lliurement una obra sotmesa a drets d’autor, i fent-ho passa per sobre de la voluntat del propi autor, és defensor de l’avantguarda i la democràcia. A mi em sembla carca. Paternalista. “Ei, autor, jo sé millor que tu el que et convé”. Jo com a autora, si em dóna la gana, penjaré en Creative Commons el que em doni la gana. Però tu perquè ho has de fer en nom meu sense avisar-me ni demanar-me autorització? Ah, perquè penses que tu tens raó i passes per sobre del meu dret. Coi, quin nivell democràtic hi ha rere tanta progressia.

        • Anna, perquè no he respost una pregunta que no se m’ha fet? Deu ser perquè no se m’ha fet. Ara te la responc: Copiar sense ànim de lucre no és delicte. Si copiar és delicte segons tu podries avançar-te i donar-nos exemple cremant totes les receptes de cuina que tinguis anotades, podries anar eliminant tots els textos on estiguis citant textos d’altres autors als que no has consultat personalment aprofitar-te’n, i podries anar esborrant qualsevol música que no tinguis dins de la carpeta de l’iTunes o a dins el Spotify perquè cada còpia privada que facis d’un fitxer amb música ni que l’hagis pagat amb totes les ganes del món, aquella còpia segons tu serà il·legal i per tant estaràs incomplint (segons tu) el que hauria de ser el respecte cap als autors. De pas pots anar deixant de consultar Internet ja que cada visita que fas amb el navegador aquest està copiant imatges, vídeos i àudio de les webs que consulta per tal de mostrar-te-les a la pantalla del teu ordinador, i com que les còpies no autoritzades és quelcom que a tu et desagrada ja saps, actua amb conseqüència i experimenta el que vas recomanant per tota la resta.
          Et recomano que llegeixis l’article del Darío perquè veig que no tens ni idea del que fa ePubcat: http://www.nuvol.com/opinio/per-al%C2%B7lusions-2/

          • No donis per suposat res del que no saps Antoni nosequènovulldirelmeucognom. No donis per suposat que no m’he llegit l’article ni que no sé de què va tot això del que parles. El teu to emprenyat quan no s’accepta el que tu dius ja ho diu tot i no em ve de gust parlar amb persones que s’emprenyen en un debat públic. Movistar està encantada amb el moviment pirata. I Apple. I Ono. I Samsumg. Són totes les multinacionals progressistes en pro de la cultura lliure. La cultura feta per amateurs. O per gent de família de diners que es pot permetre escriure sense esperar cobrar. I no em vinguis amb allò tan suat que promoure la lectura condueix inevitablement a la gent a les llibreries. D’això en sé una mica. Tu no ho sé perquè no sé qui ets. No has tingut el detall i l’educació d’explicar-ho. Dickens ens ampari.

          • Quin drama si has d’estar pendent de trobar nous enemics a Samsung, Movistar i Apple. En tindràs per anys. No m’estranya que invoquis a Dickens i a la demagògia més vergonyant de la misèria social que tant et deu fer plorar cada segon de la teva vida. Com a tots vaja, que tampoc som de pedra les 24 hores del dia, entre descàrrega i descàrrega alguna llàgrima deixem anar contra la pobresa com tant exemplarment deus fer tu. Per aquella gent amb tants pocs recursos que els hem d’obligar a passar per caixa per la cultura també, no fos cas que se’ns escapés un sol cèntim que rebertís en la millora del gran espantall cultural que gaudeixen les elits.

            Mentrestant qui serà condemnat per delictes econòmics no seran pas els que faciliten les descàrregues de continguts culturals a Internet sinó dirigents de la SGAE:
            Condenado a dos años y medio de cárcel por gastar 40.000 euros de la SGAE en clubes de alterne
            https://www.facua.org/es/noticia.php?Id=8913
            Teddy Bautista podría ser condenado a diez años de cárcel
            http://www.adslzone.net/article6368-teddy-bautista-podria-ser-condenado-a-diez-anos-de-carcel.html
            La SGAE condenada a pagar 1,76 millones de euros por irregularidades en su forma de tarifar
            http://www.tercerainformacion.es/spip.php?article39188

            Que si trobes un sol cas a l’Estat espanyol de gent condemnada per descarregar obres culturals d’Internet protegides amb drets d’autor ens avises, que l’enviarem al David Bravo no fos cas que se li hagi passat per alt i tingui pendent una nova victòria davant dels tribunals.

      • Carai, tu! Ara m’has desarmat. Em vaig a confessar de seguida a algun capellà pirata, perquè em perdoni i, a partir d’ara, em dedicaré a les finances anticapitalistes, que és el que es porta.
        I m’aparto del camí, que vénen els bulldozers de la raó…

    • Si tothom pogués endur-se el pa (o els cotxes, o les cadires) de manera infinita i sense deixar-ne ningú altre sense, ¿també ho consideraria un robatori?

      I no crec que ningú posi en dubte la necessitat dels llibres i dels escriptors. Tampoc ningú no posa en dubte la necessitat de l’amor, però —i ara parlo a nivell personal— trobo que precisament l’amor i l’art haurien de ser els dos puntals més importants a l’hora de diferenciar entre allò que pot (i, probablement, ha de) ser encarat des d’una perspectiva de mercat i allò que no. ¿Què diferencia un forner d’un escriptor (o d’un amant)? Tots dos fan una cosa essencial per a la societat, però mentre que les feines del forner (llevar-se ben d’hora ben d’hora ben d’hora i empastifar-se les mans amb farines) potser no sempre vingui de gust fer-les i calgui posar-hi incentius perquè algú les faci (com ara un sou), ningú no obliga un escriptor a escriure (ni un amant a estimar-te), malgrat que sovint comporti sacrificis.

      Encara diria més: normalment la gent escriu (o canta o dibuixa o estima) perquè li agrada. I jo vull viure en un món que la gent faci art perquè li agrada, no perquè li hagi de donar els diners per a viure, de la mateixa manera que preferiria viure en un món on la gent estimi i faci companyia perquè li agrada i no per guanyar-se les garrofes (malgrat que el nostre món —capitalista— ho segueixi mercantilitzant tot de manera imparable i que ja hi hagi gent que et cobri per fer d’amic).

      http://www.cnnexpansion.com/economia-insolita/2010/06/17/amigos-internet-renta-cnnexpansion

  4. El debat es absurd. Tenim la disponibilitat tècnica, senzilla i barata, la seguirem emprant i ningú no hi podrà fer res. Els que creuen tenen el problema que s’espavilin. I si esperen solucionar el seu problema fotent multes als seus lectors i portant-los a la presó, ja s’ho poden fer mirar. La idea mes bona que han tingut es capturar al regulador i col•locar de conseller de cultura un paio que ha cobrat de la SGAE una pasta esgarrifosa per cobrar la música de les comunions (els seus caps acusats de fotre’s els quartos a la butxaca mentre ell manava a Catalunya). Com no saben portar el seu negoci es dediquen a fer-se les lleis a mida. Au, vinga, que nostre senyor us ha donat el caparró per alguna coseta mes que per queixar-vos i plorar tot el dia, que no us veig a la PAH a cap de vosaltres i buscant menjar a les portes del Bon Preu. Mentre tant jo seguiré baixant el que em doni la gana i pagant per algun document electrònic realment interessant.
    El terme robar s’ha emprat sempre per a bens materials, i com no sou especialment tontos, utilitzeu aquest terme per intentar equiparar-nos a vulgars lladregots. No ho som. Som els vostres clients (malgrat saber que feu pagar els vostres escrits el que no valen), els vostres lectors, gent que llegeix molt. Per cert, mai m’han agradat els escrits del senyor Monzó i vaig pagar el seu llibre. Només un.

  5. Crec que s’està errant el focus. La qüestió és perquè els Mossos d’Esquadra no han tancat un web que fa ANYS que funciona i perfectament coneguda?

    Per què paguem amb diners públics un sistema judicial i una polícia, que després no actuen en casos flagrants? Què fan el Director de Cultura i el Conseller de Cultura? Pensen donar explicacions?

    No es pot demanar responsabilitat als pirates. S’ha de demanar responsabilitat als funcionaris i treballadors públics que cobren per fer una feina que no estan fent.

    • Perquè per sort de tots tu no ets jutge i no decideixes quan els Mossos han d’actuar.
      Els Mossos d’Esquadra no depenen de la Conselleria de Cultura, també per sort de tots plegats.
      Em pregunto qui deu ser el “Director de Cultura” del que parles, és un càrrec que no coneixia com a comandament dels Mossos.

  6. Vaja veig que no li ha agradat el meu comentari i l’ha esborrat. A veure si aquest cola:

    Quatre coses que el senyor Monzó i el senyor Sala i Cullell han aconseguit en defensa dels seus ideals:

    * Que les universitats hagin de pagar milions d’euros per utilitzar al web material pedagògic que la mateixa universitat havia finançat.
    * Que llegir en una biblioteca sigui un acte penalitzat. Les biblioteques paguen drets d’autor pels préstecs, en forma d’un eufemisme anomenat cànon.
    * Que en casar-te i fer la comunió recordis amb mala llet al Monzó al fkajflkadfjlaf i algun dels seus familiars.
    * Segons la llei el senyors Monzó i Sala i Cullell son uns pirates i un lladres per posar un enllaç al seu twitter d’aquest article sense el permís de l’editor. Això va fer tancar Google News i posa en risc llocs com Meneame.

    Com deia en el text que ha esborrat, no tenen res a fer, el present els ha passat per damunt.

  7. La gran fal·làcia de molts dels que participeu en aquest debat és que us penseu que tot el món funciona com Espanya. I no, a la majoria de països es tanquen webs d’enllaços, es controlen les IP dels usuaris, etcètera. Però sobretot, no hi ha la consciència general que robar cultura de la xarxa no és un problema.

    Volteu una mica i desempallegueu-vos una mica de la mentalitat hispana, si us plau.

    • Només em cal mirar d’on provenen les IPs que passen pel meu uTorrent per comprovar com el que dius és completament fals. Exceptuant que es tanquen webs això és cert i és una de les coses que també es fa a la teva tan focalitzada Espanya.
      Però que són capaços de controlar IPs dels usuaris demostra que tornes a parlar del que no tens ni idea. Informa’t sobre les IPs dinàmiques, que tens un article ben maco a la Wikipedia.

    • Apel·lar a les fal·làcies i alhora despatxar els arguments del rival perquè serien fruit d’una mentalitat espanyolista és digne d’admiració. De fet, ja que parlem del valor monetari de la creativitat, ¿quin preu troba que ha merescut el seu esforç a l’hora de parir una figura retòrica tan esplèndida? ¿Cent euros?

  8. M’acabo de fotre un fart de riure. He entrat al blog de l’autor d’aquesta diatriba i resulta que és medioambientalista. La veritat, la seva arrogància em feia pensar que era un lluminera que m’havia passat per alt. Però no, resulta que és un d’aquells que diu titulars i frases ben xocants per fer-se un lloc en aquest món tan cruel de la cultura. Consti que algunes de les coses que diu són veritat, al meu entendre, és clar, però insultant i posant-se com si ell fos el més savi de tots, per mi com si no l’escoltés. Només em reconforta saber que per aquestes coses que publica a Nuvol no cobra res. ¿Veritat Puigtobella?

  9. Realment els prejudicis no li deixen veure allò real. Enllaçar no hauria d’estar prohibit, es l’essència d’internet. Torno a repetir-li, vostè està infringint la llei utilitzant enllaços des de twitter a llocs que formen part de la patronal de la premsa segons la nova llei. L’única diferència es que vostè es creu per sobre del be i del mal, que ser “culte” el salvarà de la llei. Vostè es un lladre, Monzó es un lladre. No hi ha cap diferència legal entre vostè i jo. Els haurien de tancar el twitter segons la Llei de la Propiedad Intelectual, vostès estan robant material subjecte a drets de propietat intel·lectual. O deixen d’enllaçar o deixen de tocar el nassos.

    I escolti, es baixen arxius a França, a Itàlia, als EE.UU, a la Xina, a tot el mon. Tanquen un web i en 24 hores torna a estar obert, es impossible aturar-ho (miri The Pirate Bay). Puc tenir la biblioteca d’Alexandria a la meva butxaca i deixar que els meus amics remenin dins. La guerra l’han perduda, quan mes aviat entenguin la nova realitat, abans acabarem amb aquest debat absurd.

  10. Propietat intelectual o propietat monetarial? Pq em sembla q parlem del mateix. Si no es pagués diners per això, molts pocs es queixarien.

  11. Sóc actriu. De teatre. I el teatre, per la seva mera essència, no és piratejable. Els que hi treballem sovint ho fem de forma totalment amateur, és a dir, sense cobrar per la nostra feina. Estem segurs que la pirateria és la “culpable” que els creadors no puguin viure de la seva feina? Pregunto. Perquè jo sóc una lectora compulsiva, una amant del cinema, i ja no em puc permetre quasi ni comprar llibres, ni anar al cine, i vaig al teatre un cop al mes, quan abans hi anava un cop a la setmana.

    • No, la pirateria no és l’única culpable d’això, evidentment tenim un país on es llegeix molt poc, una llengua minoritària la situació econòmica, etcètera. Simplement n’agreuja molt la situació.

      • Alt i clar: cobrem uns sous que són una VERGONYA. Aquest és el problema. Encara gràcies que podem anar al súper i posar l’estufa a les nits.

        • Quan Edison va inventar el fonògraf, els músics i intèrprets van dir que allò acabaria amb l’industria de la venda de partitures i, “per tant” amb la música. Quan la ràdio, els ‘fonografistes’ asseguraven que acabaria amb l’industria de gravacions i, “per tant” amb la música. Quan els vinils, els radiofonistes asseguraven que allò acabaria amb l’industria radiofònica i, “per tant” amb la música. Amb els MP3, les discogràfiques asseguraven que allò acabaria amb l’industria i “per tant”, amb la música…

          Quan es va inventar el cinema, els actors de teatre van rebutjar-lo perquè es quedarien sense feina. Quan la televisió, igual. Tu, Roser, ets la prova vivent que s’equivocaven.

          Aquí parlem de llibres, i és bastant diferent.

    • Roser, una pregunta (seriosa i amb tot el respecte).

      Viure del teatre, tret que tinguis un cognom de tres o quatre generacions teatrals (i fins i tot així…) és precari, ho sé. Ara bé, des de quan ho és? T’ho pregunto perquè tinc familiars directes que s’hi van dedicar entre els anys 50 i 60 (en el món de la revista, per més detalls) i ho havien de combinar amb treballs menys artístics.

      I, als anys 50 i 60, ni internet ni ordinadors, eh?

  12. Se m’acudeixen moltes coses per rebatre aquest article, però vaig falt de temps i espai, pel que intentaré ser breu.

    “Robar cultura és robar”? Robar és robar.

    Descarregar-se d’internet una obra cultural és robar? No, o al menys no ho tinc tant clar.

    Que els autors han de poder viure de la seva obra? Òbviament. Que això pot voler dir fer alguna cosa més a banda d’escriure? Doncs pot ser que si. Que també pot voler dir cercar d’altres formes de distribució de la seva obra? Segurament si. Existeixen aquestes formes de distribució? Si.

    Donar el producte gratuït incrementa les vendes? Rotundament SI. Els dos casos més significatius que conec son, als US, els de l’escriptor Cory Doctorow i el joc Minecraft, i a Espanya en Juan Gomez Jurado.

    Sovint, el tema de “La Pirateria d’Internet” tracta de música o pel·lícules, que son els ‘productes estrella’ de la Indústria Cultural. Els llibres son una part molt ínfima, residual, de les “Descàrregues il·legals”. Per molt que grans autors facin la rabieta, el producte literari, desenganyem-nos, NO forma part de l’immens univers de les descàrregues a Internet. Potser si que els grans supervendes o autors mediàtics (casos Harry Potter o 50 ombres de Gray) si que veuen com els seus títols irrompen en les pàgines de descàrregues/torrents, però podríem dir que el 95% dels escriptors NO tenen cap llibre seu corrent per Internet (o en tenen molt pocs).

    I aquí vull fer una observació: què es considera delicte aquí, la descàrrega del llibre de la xarxa, o a qui l’ha posat en circulació? Perquè és clar, per a que un llibre es pugui descarregar, algú l’ha hagut de ‘carregar’, i això vol dir escanejar, tractar (amb processadors OCR), corregir, editar i posar-lo a disposició de tothom. I si, les notes de copyright deixen ben clares les prohibicions del que es pot fer i del que no, i en algun cop, si seguim la nota literalment, fins i tot en prohibeix la lectura per una persona (jo mateix vaig escriure sobre aquest cas).

    Que “per culpa dels lladres ens quedarem sense obres de Monzó o Rojals”? Això, Josep, és demagògia absoluta. Una descàrrega a internet no es pot comptabilitzar com una venda menys. Fer-ho és una fal·làcia i un tripijoc comptable per part dels editors.

    Dit això, és necessari revisar el concepte de propietat intel·lectual i de copyright que actualment atorguen drets d’autoria que en alguns casos arriba fins a 90 anys després de la mort de l’autor? És imprescindible.

    Seguiria i seguiria, però no és lloc ni moment ni forma. Si s’accepta, em prenc la llibertat de recollir el guant que han llençat els editors d’aquesta publicació i enviar un article molt més treballat, amb casos i exemples.

    • Estic d’acord amb molt del que has escrit.
      Encara que ningú reculli el guant, estaria bé que fessis aquest escrit quan et vagui o et vingui de gust.
      Salut! 😉

  13. Pel que veig, hi ha molt cinèfil… De “Yo, el Vaquilla” i “El Torete”. Quinquis pertanyents a la casta, que diria el de la treneta mediàtica. Quinquis doctorats, de tesi!
    Jo sols demanaria a un d’aquests que no s’avergonyeixen de furtar al proïsme: publiciteu el [vostre] altruïsme que exigiu als demés.

    Atentament

    • Deixin pas que ha vingut el que ens dictarà quina autoritat ens ha de permetre expressar les nostres opinions o no.
      Clar que pots trobar obres meves a Internet, faltaria més, tots els comentaris que he publicat en aquest article són obra meva i els pots utilitzar com vulguis. Els pots copiar, publicar en paper, enganxar-los a la paret del depatx, cremar-los a la foguera després,… Però tampoc sóc tan pretensiós de dir que són un art pel que vull que em paguin, ho faig pel simple plaer de descobrir com han anat sorgint comentaris d’altra gent que opina igual que jo i per tant que tant errat no puc anar.

      • Sr. Antoni:

        No tinc cap autoritat que l’altre no dessitgi. No sóc jo qui dicto l’autoritat que he de tenir sobre els demés. Dit això, on ha vist una intencionalitat meva de coartar la llibertat d’opinió i d’expressió als demés? No inculpi als demés de pecats no confesats.

        Digui’m vostè de què cobra per comprar el mengar (en romà palatí: quina feina fa, cobrant) i què és el que produeix, per poder-m’ho emportar gratuitament. Em dirà, potser, que no tinc cap dret per emportar-me per la cara el fruit del seu treball sense el seu permís. I tindrà tota la raó. I d’això estem parlant: fruïr de quelcom que a un no li pertany “per se”, que ha près sense el permís del seu propietari o creador.

        Ah!: i els meus comentaris no els cobro… Llàstima! (?).
        I sort que els comentaris no són tots “partidaris” de la meva opinió. Ara per ara, sóc més procliu a estar d’acord amb els arguments que son particeps del discurs del sr. Josep Sala que no pas dels seus detractors.

        Atentament

        • Com us agrada revolcar-vos en la demagògia, en la misèria i la fam humana, com si nosaltres visquéssim de l’aire o de les descàrregues a Internet. Si participem en el debat és per estalviar-vos llàgrimes al trobar-vos davant un mur i com les eines de difusió cultural progressen quedant-vos-en fora. Però no et diré que us estem fent un favor, no pas, és més una voluntat d’experimentar a veure si aporteu algun argument nou o seguiu encegats per parlar de la manca de pa.

          Doncs li diré que una de les feines que exerceixo és la de professor i produeixo les fitxes i exercicis que els meus alumnes fan servir per educar-se. A part dels exercicis que venen amb els llibres aprovats per la Generalitat, els professors proveïm de continguts que nosaltres mateixos hem creat i que no registrem en cap entitat gestora de drets. Els fotocopiem, ens els compartim i els distribuim, perquè sabem que com més es facin servir més útils i efectius seran adaptació rera adaptació. Podries venir qualsevol dia a l’aula i te’n donaria una còpia si et plau, clar que sí, però més aviat no caldria ni que et molestessis, busca per Internet i en trobaràs còpies penjades arreu sense cap marca d’autoria pels motius que t’he exposat ja. Ara em vindran amb que no produeixo obres prou originals, i tant me fa, amb un somriure dels qui s’eduquen amb la meva obra en tinc prou.

          • Vostè, educa o ensenya? (Són dues coses diferents).

            No nego la bonhomia del treball que vostè fa (no tinc instruments per jutgar-lo, si aquest fòs el meu propossit [què no ho és]).
            Però del que me adonat és que la seva comprensió lectora no és massa correcta: Abans m’ha senyalat com una persona que vol privar als demés de la llibertat per opinar o expressar-se, i ara em titlla de demagog.

            Sapiga, senyor meu, que a les meves espatlles, cap i pit porto més de 30 anys amb això de l’edició (sobre tot en la vessant de maquetació i disseny) de llibres, també de text per a estudiants. I n’he vist de tots colors (no per a fer cap tesi doctoral, que no tinc títol universitari acreditatiu… Sóc fill de la FP. Ja veu, no tots tenim pedigri). Però tinc feines (sense renumerar, també) que corren per la xarxa lliurament; són estudis bíblics en català. I si corren lliurament per la xarxa són perquè jo vull. Si corressin per la xarxa pel fet de que un lladre (moralment parlant) m’els ha putinejat, aleshores la cursa deixaria de ser lliure per convertir-se amb una altra cosa.
            Vostè, com jo, amb la nostra llibertat hem donat dret a tot aquell que vulgi que faci ús (penso que honest) d’algunes tasques que fem utilitzant l’ordinador. Reconegui que altres persones, amb el dret que els hi dóna llur llibertat, negui el dret d’utilitzar sense previ pagament unes tasques semblants. En tot cas, vostè cobra pel fet de ser professor, no per fer fitxes i exercicis als seus alumnes. Altres cobren per publicar llibres, no perque els pirategin o putinegin.

            És la misèria humana a la que els demagogs ens agrada revolcar-nos: cobrar per la feina feta, per poder menjar.

            Atentament

          • El que en diu la Wikipedia sobre la demagògia:
            Avui en dia es considera una estratègia política que consisteix a apel·lar a emocions (sentiments, amors, odis, pors, desitjos) per tal d’aconseguir el suport popular, sovint mitjançant l’ús de la retòrica i la propaganda.
            Em dirà que apelar a la misèria i la fam humanes com vostè ha estat fent amb els seus arguments de gent que ha de dur-se alguna cosa a la boca no és demagògia, i llavors si vostè em nega l’evidència jo li diré que m’està prenent a mi per imbècil.
            Suposo que la seva altivesa ja que fa un treball tècnic li deu donar cert orgull per menysprear el meu treball de professor i dir-me que el faig per bonhomia. Preciós, els ho diré als alumnes que si els plau assisteixin a classe també per bonhomia, o que si no poden anar a FP directament que es veu que els estan esperant.

  14. El que m’agradaria veure és que fareu si, com el sr.Monzó, els escriptors, músics, dibuixants i d’ altres OFICIS, que no cal que els paguin pel que fan, deixin de fer-ho.
    Al.lucinant la película que us heu montat per tal de justificar el que feu, de veritat, tant parlar de caparrons i caparronets dels altres…impagable lo del Rigoletto deu ser cosa de fer-ne masses còpies que es van perden dades…

    • La resposta és ben senzilla: Procurar viure tal i com hem viscut mentre s’ha passat anys sense publicar. Ja n’hem trobat d’altres d’escriptors que si ens han ofert productes que sí volíem adquirir.
      Fins que no he vist el titular a el Núvol ni me n’havia adonat que el Monzó ja no publicava llibres, se l’escoltava per la ràdio comentant el que troba per Twitter i publicant articles customistes a La Vanguardia. No ha acabat sent tampoc gaire engrescador al capdavall.

      • Adquirir? ara si que no ho entenc…et deus referir abans de les còpies generalitzades sense ànim de lucre oi? a més el que et plantejava no es cenyia només al Monzó, et preguntava què passaria si es generalitzés aquesta postura com a resposta al tant-se-me’n-fotisme del que pensin o diguin o vulguin els autors, i perdona però se m’en refot el que et semblin les obres del Monzó, no sé a què treu cap aquest comentari, sincerament.

      • Tranquil, home, respira. La mala llet no és bona per a la salut, sobretot en savis com tu, que a tort i a dret van recomanant bibliografia.

  15. Ep! i qui controla les còpies que es fan desde una web sense ànim de lucre?i si van a parar a mans de desaprensius cacos dolentots que si que volen fer-se rics?
    M’agradaria veure com ho farieu si, com el sr Monzó, músics, dibuixants, pintors etc deixessin de fer el que fan, o que ho deixessin de fer per als altres, per a vosaltres.
    A part del morro i el postureo, és simple i sencillament una refotuda falta de respecte per la persona i per la seva feina, encara que ho vestiu com més us abelli.
    I si a mi em foteu la meva feina naturalment no us diré macos, dec ser una mica feixista vull cobrar pel meu treball, pel meu ofici, encara que m’agradi el que faig…impagable lo del Rigoletto, deu ser cosa de les còpies i còpies que es van perdent dades…

  16. Sr. Antoni:

    No c al que es faci l’ofes. Jo no l’he menystingut ni menyspreat. Tot s’ho fa vostè sol, i crec que quan no té arguments sobre el tema que tractem, surt per peteneres.

    Un consell: no involucri al seu alumnat amb aquesta disputa d’ases: ni ells ni el seu temps tant preciat s’ho mereixen.

    Atentament

  17. Veig que hi ha molta discussió, però poca argumentació. Les coses són clares:
    1.- Els «creadors» haurien de poder viure de la seva feina.
    2.- Compartir no és delicte.
    Les dues coses són acceptades per tothom, per tant ens hauríem de preguntar, com ho fem per aconseguir que els autors de llibres puguin viure d’escriure? Probablement s’haurà de canviar la forma de distribució, les editorials i el repartiment de drets. Voler mantenir-ho com fins ara (com sembla que molts escriptors proposen) és impossible. I compartir llibres sense compensacions mena a la precarització dels escriptors i convertirà la literatura en un moribund.
    Ambdós postures són legítimes i normals, el que hem de preparar, és com aconseguir l’equilibri entre les dues.
    D’altra banda, l’últim argument de l’autor, per mi, em sembla determinant: estem disposats a pagar per la plataforma que ens permet consumir la cultura, però no per la cultura en ella mateixa. És una contradicció.

    • Sento discrepar, però jo no “accepto” una de les coses que consideres “clares”. 😉

      Al meu entendre, l’única manera de solucionar el problema (i no d’anar-lo posposant eternament a base de petites crisis cada cop menys petites) és desvincular l’art del món laboral i del mercat. La “creació” s’hauria de fer per amor a l’art, no per a tenir garantida la vida material.

      I no em malinterpreteu, no es tracta que tot segueixi igual tret dels artistes que ja no cobrarien (perquè llavors estaríem condemnant-los a la pobresa), sinó d’anar perfilant un horitzó social diferent amb un repartiment més just del treball i de la riquesa, de tal manera que cadascú dediqués unes poques hores setmanals a treballar per a la comunitat i pogués dedicar-ne la resta (la gran majoria) a l’art, ja sigui creant-ne o gaudint-ne.

        • És que jo no he dit en cap moment que cap d’ells fes res per amor a l’art. Per a mantenir un bon debat, cal respondre al que l’altre ha dit, no al que un vol pensar que ha dit.

      • HAHAHAHAHAHA! N’hi ha per flipar amb vosaltres. Va, aneu a fer l’enginyer o l’arquitecte així us assegureu la ‘vida material’. Jo, per la meva banda, continuaré visquent a l’exili com a productor i visquent de la música clàssica. A un país on la gent té més capacitat cognitiva i no diu tantes tonteries. Ja posats, proposo que creem uns guetos musicals on hi tanquem a tots els músics, escriptors i poetes. Els obliguem a tocar i fer la seva feina de franc -només faltaria- i a passejar-se amb una clau de sol penjada al pit, així sabrem que són músics i que -sota cap concepte- se’ls hi ha de pagar ni un euro.

  18. Crec que la qüestió dels drets d’autor no és un mal invent (mentre no arribem a un sistema tipus star trek) …però, aquest suposat “robatori” es dona, sobretot, per dues raons:
    1-Que es paga molt i massa per estar conectat ..al meu entendre, hauria de ser gratuït (pagat amb els impostos) ..i, si no és possible, que els autors cobrin de movistar i companyia.
    2-Que la “ditxosa” SGAE funcina d’una manera extremada-ment mafiosa.

    A part, crec que cada tipus d’art merèix un debat a part, difícil de resoldre.
    Una obra acabada (editada), per mi, te molt “delicte” que vagi donant rèdit d’autoria (el pa s’ha de fer cafa dia). Però també és veritat que és improvable que un escriptor pugui fer “bolos” com un músic i, a la fi, guanyar-se el pa amb la suó periòdica.

    Personalment, sóc un semi-artista totalment “amateur” que penja tot el que fa, “gratuïtament”, sota la llicència creative commons ..però, també és cert que si no ho fes així ningú pagaria res ni hi perdria el seu temps. I, tampoc crec que per ” regalar” les meves “creacions” de molt baix nivell merèixi el consum gratuït d’art en majúscules.

    I, també, certa-ment, consumeixo molt d’art penjat legal i il•legal-ment ..també, s’ha de fer notar, que hi ha molts “productes” als que només hi tinc accés gràcies a la il•legalitat d’alguns benefactors o pirates ..com, per exemple, pel•lícules orientals subtitulades.

  19. No hi estic d’acord, l’argument de si descarrego,”perdo diners” no és del tot cert, si un cas “es deixo de guanyar”. El mercat sempre s’ha adaptat als canvis i a la societat, no a l’inrevés, i posats a fer analogies, seria com voler que el mar s’adapti al teu vaixell i no a l’inrevés. Que hi ha un problema amb què un escriptor mengi, sí, i no és nou i no és el desitjable. Que el dimoni causant d’això és l’internet i les descàrregues il·legals ho dubto molt. No és a través de vies penals, legals o persecutòries com es resoldrà el problema (tampoc crec que ho insinuis, és a títol d’exemple), si un cas una adaptació que el dia que arribi seré el primer en celebrar. En la música l’evolució està tirant cap a una revalorització dels concerts en directe, o altres mitjans com l’spotify, que sembla que funciona. En literatura no sé pas com es podria resoldre, ni sóc expert ni futuròleg, però tantdebò es trobi la manera de donar de menjar als autors. Per cert, sí que descarrego però tiro més aviat de clàssics, i dubto molt que en Dostoievski es tiri de les barbes a la seva tomba per aquest motiu, així que per part meva, estigues tranquil. Salut i sort!

  20. Jo compro un llibre, el llegeixo i li dono a un desconegut o amic. Aquest fa el mateix i es crea una cadena.
    Soc un delinqüent?
    Un amic o desconegut compra un llibre, el llegeix i me’l dona. Jo faix el mateix i es crea una cadena.
    Soc un delinqüent?