Reinventar-se i redescobrir-se

13.06.2019

En l’inici de la meva vida adulta pensava que prendria decisions que condicionarien tot el meu futur. Tenia raó. Cada pas que fem va escrivint la nostra història, però els darrers anys m’estan mostrant —amb una claredat reveladora— que el transcurs del temps ens porta també nous aprenentatges que ens proporcionen el coratge i la serenor per a repensar-nos. Aquesta és una de les meravelles de fer-se gran en una època històrica en la qual el canvi no està tan penalitzat, les fronteres generacionals es desdibuixen i les etiquetes socials pesen menys que abans. Cal veure i viure també les noves oportunitats que ens ofereix el segle XXI.

Sovint ens generen vertigen i angoixa els canvis tan ràpids als quals estem sotmesos i que no ens permeten trobar pilars estables o vincles permanents on agafar-nos. No és fàcil, és cert, ubicar-te existencialment en un món que ens descol·loca cada cop que intentem trobar-hi una certesa que ens doni identitat. Però també s’ha reduït la llosa dels absoluts, d’aquelles inèrcies que només et permetien conèixer una part de tu mateixa perquè no estava permès explorar fora dels límits d’allò que havies decidit ser o d’allò què el context havia escrit per a tu.

Fer-se gran en aquests temps pot dibuixar-se com una oportunitat per a mirar-se al mirall sense por i establir una conversa sincera i agosarada sobre qui ets. Però parlo d’un «qui soc» modest, temporal, no essencialista, d’aquell qui pretén rebuscar en els calaixets més íntims aquelles veus no escoltades mai i que l’edat i les vivències ens ajuden a amplificar. Aquell «qui soc» que no és revelador pel seu contingut, sinó per l’aprenentatge que significa evidenciar que ens podem permetre viure altres vides; així, sense fer gaire soroll, sense existencialisme; més aviat des d’una quotidianitat que ens transforma i ens porta a nous escenaris. L’evidència que som permeables a les vivències i que resistir-nos-hi ens porta al lloc de la no-vida, de la mort en vida, és esfereïdora, però alhora estimulant.

Article publicat al número 714 de juny de «Serra d’Or» de 2019 (paper i digital).