Recuperar el Pedrolo negre i entrar en la normalitat

2.09.2018

Normalitat absoluta. Així hauríem de definir el panorama actual de la novel·la negra en català. I és que les propostes que ens arriben fan veure que la nostra producció segueix les principals tendències universals: tenim thrillers; country noir; barreges amb la novel·la negra; recuperacions de clàssics; una presència important de dones i tornen els espies. Dilluns 10 de setembre, a partir de les 18h, La Setmana del Llibre en Català hi dedicarà tota una tarda. Un article de Sebastià Bennassar.

Manuel de Pedrolo

Així les coses, a la feina de l’editorial Alrevés –a través de la seva col·lecció Crims.cat– i a la de Llibres del Delicte, li hem d’afegir el sorgiment de la col·lecció Lo Marraco Negre, de Pagès Editors, des de gener. També en els catàlegs generalistes d’altres editorials podem trobar alguns títols negres a més a més de traduccions d’autors internacionals.

Enguany hi ha un nexe d’unió entre la majoria d’editorials que es dediquen a aquest gènere: la recuperació d’obres de Manuel de Pedrolo. Pagès Editors va obrir foc amb Es vessa una sang fàcil; Edicions 62 amb L’ombra del crim, una edició òmnibus que aplega L’inspector fa tard, Doble o res i Joc Brut; Llibres del Delicte ha optat per Tants interlocutors a Bassera, mentre que Crims.cat ha reeditat Algú que no hi havia de ser. Per la seva banda, Sembra Llibres ha incorporat Milions d’ampolles buides, una novel·la a mig camí entre negra i política.

En els darrers temps la novel·la negra americana ha apostat fort pel Country Noir, novel·les ambientades en espais rurals, seguint el llegat de Jim Thompson. En aquest cas Juli Alandes s’apunta a aquesta deslocalització amb Caça major, publicada per Alrevés i ambientada a la contrada dels Ports, a mig camí entre Catalunya, València i l’Aragó. Alandes demostra un cop més que és un dels escriptors més importants i originals del gènere negre en català. Pel que fa a les novel·les negres amb història incorporada, en Francesc Puigpelat publica Magret i els anarquistes, obra que li va valdre el premi Memorial Agustí Vehí, vila de Tiana i que està ambientada en l’any 1936.

Raquel Gámez torna al gènere negre amb No diguis res, novetat de reentrada de Llibres del Delicte, mentre que la Núria Queraltó debuta a Pagès Editors. Pel que sabem seran dues obres amb un tractament psicològic molt important dels personatges. En una dinàmica oposada, amb acció trepidant en tot moment a ritme de thriller, en Miquel Fañanàs a Susqueda (Columna) ens planteja que passaria si es trenca la presa homònima, mentre que Jordi Agut a L’últim defensa ens planteja tot un seguit d’assassinats a l’Eurocopa. Propostes ben variades que demostren la vitalitat i bona salut del gènere a casa nostra i la normalitat respecte a les altres llengües.

Etiquetes: