Joan Barril rere el micròfon

13.12.2014

El que sempre em va sorprendre d’en Joan Barril és que llençava els guions que ell mateix s’havia escrit, un cop els havia radiat (estic parlant d’El Cafè de la República, a Catalunya Ràdio). Plana a plana, anaven a parar a la paperera de l’estudi. Un dia el Joan Ollé l’hi va retreure, en un d’aquells petits espectacles tant seus de Punch and Judy o, dit a la manera catalana, en Joanet i en Banyeta (no cal dir qui és qui). “Per què llences els teus escrits?”, li va exclamar l’Ollé. En Barril se’l va mirar escèptic i li va respondre un punt foteta: “Escriure és com respirar. Ja està, ja he dit els textos, els oients ja els han sentit. Ja està”. Justament perquè era tan amic dels plaers de la bona vida, sabia que l’eternitat caduca de pressa.

Joan Barril | Ed. 62

Joan Barril | Ed. 62

Al meu entendre, Barril s’amagava una mica darrere l’erudició —devastadora—, la ironia —subtil i amable— i la intel·ligència —ponderada—. Però altres que el van conèixer més a fons m’ho sabran desmentir o em donaran la raó. El meu condol, doncs, a tots els que el van estimar: la Glòria, els pares, els fills, els germans (no de sang, sinó de vida) i els amics. I el condol també a tots els que hi van treballar nit rere nit durant anys i anys, darrere dels micros: la Paula, el Joan, la Mercè, el Joaquín, la Gemma.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. És cert que vostè hi col•laborava. Abans també hi havia sentit el Sr. Pau Vidal. El programa del Sr. Barril m’acompanyava quan jo plegava de treballar a les deu de la nit. Cansat com estava m’abellia escoltar el programa, que era tranquil i amb unes sintonies excepcionals. M’ajudava a relaxar-me mentre arribava a casa. Era com escoltar unes veus amigues. Per mi era una forma de Ràdio en majúscules. Que vol dir informació, entreteniment i companyia, però també humanisme. Fa 50 anys que escolto ràdio i puc assegurar-ho.