Recordant Bukowski

16.08.2016

Figura emblemàtica i irreverent de la literatura del segle XX, borratxo abnegat, treballador atzarós a temps parcial, narrador obscè i incisiu, cronista underground, polemista… La vida i l’obra de Bukowski es fusionen en un batibull delirant de sordidesa, realisme descarnat i ironia, amb moltes llaunes de cervesa, pensions truculentes, detritus i canonades, ereccions, ejaculacions i exhibicions. Una joia. Excèntrica, grollera, llardosa. I brillant, naturalment: Tinc dues opcions, continuar a l’oficina de correus i tornar-me boig… o quedar-me a fora i jugar a ser escriptor i morir-me de gana. He decidit morir-me de gana.

Charles Bukowski

Charles Bukowski

Bukowski és un veritable rough diamond que no s’ha de polir, l’escriptor maleït que ens posa les escombraries sota el nas perquè ensumem la flaira de la decadència, de l’escòria; del desert de neó que travessa estoicament incrustat al bell mig de la societat ianqui. La seva literatura és el testimoni d’una vida a la contra, inestable, desarrelada… però d’una sinceritat brutal i estremidora, plena d’intensitat i humor negre, que té com a resultat un bon feix de relats, poemes, articles i novel·les que ens ericen la pell i ens fan riure, ens sorprenen i ens fan plorar. A vegades criticat per indecorós i per ser autor d’una prosa banal i arrossegadissa, també se l’ha considerat una icona independent de la literatura americana del segle passat gràcies a l’autenticitat dels seus escrits.

Una de les moltes coses bones de Bukowski és que se situa a l’extrem oposat de la suposada literatura de caire intel·lectual, pulcra, formal, elevada. Que no s’embruta. La seva, és la literatura del carrer, de les putes, els vagabunds, els malgirbats i els marginats: per això és obscena i decadent; per això és puixant i genuïna; i per això no  s’entendria sense l’escàndol, el sexe, l’alcohol i les feines esporàdiques en fàbriques o barris de mala mort. Hereu literari de John Fante, Bukowski va néixer un 16 d’agost del 1920 a Andernach, Alemanya, però tres anys més tard els seus pares es van mudar als Estats Units, primer a Baltimore i després a Los Angeles, on acabaria vivint i ambientant la majoria de les seves històries.

Els llibres (la vida) de Bukowski són sinònim d’excessos i perdició, de viure un present esbalandrat i autodestructiu: una actitud vital a la qual sempre es va mantenir fidel, tal com demostren les seves vicissituds més o menys macabres, delirants o colpidores. A pesar del desgast que pateix la paraula autèntic, Bukowski era autèntic perquè la seva literatura era el reflex de la seva vida (era la seva vida), i en aquesta veritat hi ha una dignitat i un valor que precisament justifiquen la seva singularitat i l’extravagància derivada de la seva irreverència.

Però l’autenticitat de Bukowski no s’estanca en aquesta atmosfera empolsegada i esllanguida, sinó que es torna encara més vàlida quan es despulla a si mateix i ens mostra les seves febleses i debilitats, la seva part més humana i vulnerable. Rere la imatge de l’escriptor alcohòlic o el pornògraf hi ha tot un món complex i revelador d’un home que llegia i que (mal)vivia per escriure sense atenuants ni covardies, esbudellant la conveniència i la facilitat. Bukowski anava a la seva, se’n cardava de la parafernàlia que envolta la literatura (i de tantes altres coses) i no seguia modes. Una espècie en perill d’extinció.

Per llegir-lo, no se m’acut millor recomanació que la de Neil Baldwin: “Agafar una porció de Hemingway, afegir una dosi d’humor (del qual Hemingway estranyament està mancat, mentre que Bukowski n’és un virtuós), barrejar-ho amb un grapat de fulles d’afaitar i uns quants litres de vi barat, després una o dues gotes d’ironia, agitar-ho bé i llegir-ho al final de la nit: així tindrà l’autèntic sabor Bukowski”. Amb aquestes nits d’estiu tan caloroses, potser és una bona idea. Sobretot la d’avui, recordant el dia que va néixer.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. Estem aquí per a desaprendre les ensenyances de l’Església, de l’estat i del nostre sistema educatiu. Estem aquí per a prendre unes birres. Estem aquí per riure’ns del destí i viure tant la vida que la mort tremoli al rebre’ns. ( Bukowski)
    Felicitats Hank….i Francesc

  2. S’ha parlat molt de Bukowski, i sobretot s’ha fet circular la seva imatge més estereotipada, ja que és la que més ven i crida més l’atenció, i la que ell mateix va fomentar (era perfectament conscient del que el públic esperava d’ell). No dic que no partís d’experiències personals, però Bukowski fabulava i inventava com qualsevol altre escriptor: exagerava situacions, s’inventava amants que mai no va tenir, etc.

    D’altra banda, citeu la seva frase “He decidit morir-me de gana” perquè dóna aquesta idea romàntica d’escriptor que ho abandona tot per l’art, però ell mateix també va dir just el contrari aquí: “The myth of the starving artist was a hoax” http://www.goodreads.com/quotes/111164-i-remembered-my-new-orleans-days-living-on-two-five-cent

    • El poeta es un fingidor.
      Fingeix tan completament que fins fingeix que es dolor
      el dolor que en veritat sent.
      I qui llegeix el que escriu en el dolor llegit sent
      no els dos que el poeta viu
      ans només el que ell no té.
      I així per la vida roda
      joguinejant amb la ment,
      un tren de corda que roda:
      el cor, contínuament.
      Fernando Pessoa