Amanece en Barcelona y amanece en España

20.12.2017

No trobeu que aquesta frase seria un eslògan popular molt més bonic que “España es la solución”? La va dir Mariano Rajoy ahir a punta de dia, caminant diligent amb el seu estil imitable però insubornable, movent braços i cames amb una harmònica coordinació antropomòrfica que el candidat del seu partit a la Generalitat faria bé d’emular quan mou els braços i articula sons amb la boca que no deuen ser adoctrinadors. S’ho dic mirant-li als ulls.

Avui és jornada de reflexió, i ja podria haver-ho estat molts altres dies després del xafarranxo de proclames polítiques que hem aguantat: les barates, les banals, les denigrants, les al·lucinants, les que fan pessigolles tenaces a la vergonya aliena i ves que no n’hi hagi algunes que directament insulten la intel·ligència dels ciutadans a qui s’adrecen.

Per això mateix és un plaer no haver d’escoltar la cantarella embogida de Vargas Llosa, Manuel Valls i Josep Borrell, la vehemència obtusa d’Arrimadas, els missatges èpics de Puigdemont i Junqueras amb alarmants contradiccions presidencials, l’equidistància de Domènech que francament no sabem si pot, els crits assenyats (deformació) d’Iceta, el missatge perpètuament unilateral de la CUP o la coordinació estantissa d’Albiol mentre pronuncia vergüenzalamentable i altres sinònims gens tronats. Tenim el cap com un bombo. Mentre no ens l’escapci ningú.

Què deuen fer els candidats i els polítics de pes (figurat), avui? Miren la TV? Fan els mots encreuats d’en Màrius Serra? Aprofiten per anar al cine a veure Star Wars? Dicten les seves memòries al negre que les escriu? Se’n van cap Andorra a tocar neu? Es desintoxiquen?

Només hi ha un polític sobre el quan no tenim dubtes, perquè avui també “Amanece en Barcelona y amanece en España”. El vídeo on apareix dient això no té pèrdua. Amb la música de fons que l’acompanya, sembla que el president espanyol es prepari per anar a la guerra, escalar el K2 o prendre part en el torneig d’arts marcials organitzat per en Cèl·lula de Bola de Drac.

El missatge és esperançador i contundent (amanece), però tot i que és d’una evidència flagrant em guardaré prou de dir que també és nacionalista, perquè algú encara m’acusarà de nacionalista.

Podria ser que el meu vot li donés la raó, tot i que si aquest algú em demanés de quina formació política es tracta li diria, amb aplom i solemnitat esgrogueïdes,

pues no lo sé.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Una contradicció simbòlica, si vas a mirar. Perquè a quina sortida del sol es refereix, Rajoy? Si surt per als indepes a ell se li pon el sol… Un bon article de reflexió.