Quin missatge transmet La Bella i la Bèstia?

I Gastón digué a Bella: "No està bé que una dona llegeixi, de seguida comença a tenir idees i a pensar"

Un matí de primavera, Bella surt a voltar pel poble i visita al llibreter a qui ningú compra llibres. Mentrestant, Bèstia es refugia en l’obscuritat del seu palau i tan sols espera que es desfulli del tot la rosa i s’acabi l’agonia. Hem sentit aquest conte milions de cops, però sabem del cert quin missatge transmet?

L'última pel·lícula de La Bella i la Bèstia s'ha estrenat aquest 2017
L’última pel·lícula de La Bella i la Bèstia s’ha estrenat aquest 2017

Els llibres no van salvar la Bèstia de convertir-se en un tirà dèspota i cruel. Acabaria sent condemnat: si abans dels 21 anys no descobria l’amor, no es desfaria l’embruix. La resta de la cort, tot i conèixer la immensa biblioteca del príncep, no van trobar-hi cap salvació que convencés el seu governant. Van sucumbir a deixar-se portar pel successiu pas dels anys.

La lectura tampoc servia a Bella per a connectar amb la realitat. De fet, ni tan sols arribava a comprar llibres: segons explica la versió de Disney de 1991 i del 2017, els agafava en préstec de la llibreria del poble. Es passava el dia llegint, però ho feia en solitud (excepte els moments de la font on l’acompanyen les ovelles). Gastón s’atrevia a exposar-li que “No està bé que una dona llegeixi, de seguida comença a tenir idees i a pensar”, al que Bella contestava que aquell comentari li semblava “Molt primitiu”. I prou, Bella no li oferia a Gaston cap argument après dels llibres per a desmuntar el que li acaben d’opinar.

Aquest distanciament de la realitat provoca angoixa a Bella, que es pregunta si no s’estarà convertint en una persona rara que no viu experiències de veritat. Aquest és un distanciament que fins i tot ha despertat teories sobre si realment acaba passant el temps al món de la Bella i la Bèstia, ja que si es van agrupant una sèrie de detalls sembla que hi ha un continu retorn circular del pas del temps al llarg de les primeres escenes de la pel·lícula. També la fòbia cap a les dones que llegeixen ens podria portar a recordar que en ple segle XIX el “llegir novel·les” i ser excessivament fantasiosa podia portar una dona a ser ingressada a un manicomi.

El moment que inicia la relació real de la Bella i la Bèstia és quan reobren junts la biblioteca del castell i en comparteixen la lectura dels llibres. Però ben bé d’on surt aquesta immensa biblioteca? Existeix una biblioteca molt similar que es troba a l’Abadia d’Admont (Àustria). Compta amb més de 70.000 llibres, als quals cal sumar-hi manuscrits i un arxiu que ja compleix els 950 anys acollint documents. Per fer-vos-en una idea, teniu una bona galeria de fotos que en va fer el fotògraf Von Wong. Sabem que tot i que Disney no va declarar si s’inspirava en aquesta abadia, sí que va respectar la versió original de la història publicada l’any 1741 per Gabrielle-Suzanne Barbot de Villeneuve, en què Bella és una gran amant dels llibres. Fins i tot podem saber quins títols concrets ha pogut llegir Bella.

Estirant més el fil, també podeu consultar documents medievals sobre el relat de la Bella i la Bèstia. Per fer-ho haureu de passar de l’abadia austríaca d’Admont a la British Library de Londres, on una de les autores que destaquen és Marie de France. Aquesta va escriure The tale of Bisclavret: from the lais un relat en què explica la història d’un baró anomenat Bisclavret que es transforma durant uns dies en home-llop. La seva dona ho descobreix i es desfà d’ell amb l’ajuda d’un cavaller. El baró es veu obligat a vagar pels boscos fins que el rei l’adopta com a mascota. En una visita del rei, el baró home-llop veu de nou la seva dona amb el cavaller, entra en còlera i l’ataca arrencant el nas al cavaller. A continuació, Bisclavret confessa els seus actes i és perdonat retornant-se-li la seva forma humana i les seves terres de nou.

Tant si us apassiona la història de la Bella i la Bèstia com si, igual que a Emma Watson, us motiven les campanyes feministes de divulgació de la lectura, aquest any teniu una bona excusa per repassar la història que Gabrielle-Suzanne Barbot de Villeneuve va escriure fa més de dos segles i que encara genera debat sobre quin missatge realment aconsegueix difondre.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació