Quim Monzó té raó però s’equivoca

26.01.2015

El passat dia 23 de gener l’escriptor i periodista Quim Monzó denunciava, a la seva columna del diari La Vanguardia, el pirateig de bona part de la seva obra per part d’una web anomenada Epub.cat. L’escriptor tancava el seu article tot dient “I encara hi ha gent que de vegades em pregunta: ‘¿Com és que fa temps que no publiques cap nou llibre?’. Doncs mira, precisament per això”. 

Quim Monzó | Foto Salvador Altimir

Quim Monzó | Foto Salvador Altimir

Epub.cat és una web il·lícita

Epub.cat és una web il·lícita que amaga les seves activitats sota una pàtina d’altruisme i foment de la cultura catalana. Impulsen la digitalització de tota mena d’obres, amb o sense drets d’autor, encara que diguin el contrari a la pàgina en la que informen de la seva Normativa:

“Aquesta web no té cap afany de lucre ni conté cap tipus de material que estigui sotmès a drets de propietat intel·lectual, ja que tots els recursos emprats s’han obtingut de pàgines públiques d’Internet, de forma que el material es considera de lliure distribució. En cap article legal es menciona la prohibició de compartir material lliure, per la qual cosa aquest lloc no infringeix la llei. La web no es fa responsable de qualsevol material enllaçat des de la mateixa, ja que són aportacions realitzades per editors externs i no tenen cap vinculació amb la web. És, per tant, responsabilitat exclusiva de l’usuari final que l’ús que en faci compleixi la legalitat vigent i haurà de respondre davant els possibles propietaris dels drets de propietat intel·lectual”.

Com en Quim Monzó diu al seu article, la pàgina conté o enllaça un bon grapat d’obres subjectes a propietat intel·lectual, onze de les quals són seves. Aquest material no és lliure i està protegit pels mateixos “articles legals” que esmenten. No fer-se responsables de l’ús del material enllaçat no tan sols és cínic, amb les recents modificacions de la Llei de Propietat Intel·lectual –que tant de mal han fet en altres àmbits– és il·legal i qualsevol dia els tancaran la paradeta; això és el que crec que hauria de passar amb aquesta mena de pàgines.

Més enllà dels aspectes legals, els administradors i participants a Epub.cat argüeixen quelcom a considerar:

“La finalitat d’aquesta Web és fomentar l’edició de qualitat en llengua catalana amb els nous formats digitals dels llibres electrònics. Aquesta web recull les aportacions de terceres persones que editen textos seguint les pautes de qualitat establertes. […].

[…] Més enllà dels aspectes legals, pensem que la millor manera de defensar el que és nostre, la cultura catalana, és recolzar els legítims propietaris dels materials, per aquesta raó, si hi ha res que trobis en aquest lloc que t’agradi i estigui a la venda, compra-ho. T’ajudaràs a tu mateix i a la nostra llengua”.

Les intencions són nobles, els mitjans tècnics semblen adequats però el resultat és legalment millorable. Amb el munt de documents de dominic públic en català pendents de digitalitzar és molt qüestionable començar aquesta altruista tasca pels que estan sotmesos a drets. És sorprenent que els administradors d’Epub.cat no esmentin aquest extrem i s’espolsin la responsabilitat: podrien treballar millor per la cultura catalana que diuen defensar –que també és la meva i també defenso– fomentant la digitalització d’obres lliures de drets impedint l’allotjament de continguts i enllaços il·lícits. Però no ho fan.

Quim Monzó, en un anunci d'una entitat bancària

Quim Monzó

En Quim Monzó té raó però s’equivoca.

Els administradors d’Epub.cat tenen raó quan diuen que s’ha de fomentar l’edició –de qualitat– en els nous formats digitals, quelcom que massa vegades ni editors ni autors no semblen massa disposats a fer.

Dels onze llibres de Quim Monzó que podem trobar a Epub.cat –No plantaré cap arbre, Mil cretins, Hotel Intercontinental, Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury, El dia del señor, El millor dels mons, El tema del tema, Zzzzzzzz, Tot és mentida, El perquè de tot plegat, Benzina– tan sols l’últim es pot comprar legalment en format digital. La resta només els trobem en paper. Tots han estat editats per Quaderns Crema, segell que no té una especial aversió envers el llibre digital malgrat el seu magre catàleg en aquest format.

Quim Monzó ha manifestat, de fa temps i de forma reiterada, la seva negativa a digitalitzar els seus llibres amb l’excusa de la pirateria. La ironia del cas és que això no ha protegit pas la seva obra. Sempre hi haurà gent animosa i amb molt temps lliure disposada a escanejar totes les pàgines d’un llibre de paper, passar-les per un programa OCR, corregir les errades que hagin pogut quedar i convertir-ho tot al format estàndard digital EPUB. Que algú hi dediqui tantes hores de feina per amor a l’art, encara que sigui a l’art aliè sotmès a drets d’autor, mereix una reflexió. No és il·legal fer-ho per a consum privat –com no ho és fer una còpia d’un CD per a us privat– però la facilitat amb la qual podem compartir qualsevol cosa a la xarxa fa que molts creguin que, disposant del fruit digital del seu esforç particular, el millor és compartir-lo en un exercici d’altruisme mal entès. Ni justifico ni comparteixo aquest comportament, però l’entenc.

Quim Monzó té raó en denunciar i perseguir la pirateria d’Epub.cat, però l’escriptor s’equivoca si a causa de la pirateria deixa de publicar. Veient com de fàcil és trobar una versió digital pirata d’un llibre que tan sols s’ha editat en paper, no seria molt més lògic que autor i editorial oferissin al públic l’obra digital? Als anys vuitanta ningú va deixar de publicar perquè es poguessin fotocopiar llibres.

La lluita contra la pirateria no ha de consistir tan sols en la repressió dels comportaments il·lícits. També ha de passar per l’augment del catàleg digital de les editorials perquè els lectors que comprem i llegim en paper i en digital puguem escollir el format que millor s’acomodi als nostres hàbits de lectura. No té cap sentit castigar els lectors que fan les coses bé negant-se a publicar i a editar la pròpia obra en format digital. És tan impossible comprar un llibre digital que no existeix com viure d’una obra que no es publica.

Articles relacionats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

7 Comentaris
  1. La pirateria és una realitat i és molt difícil parar-la. Llavors, el millor és adaptar-se a les circumstàncies en comptes de gastar temps i energia combatent-la.
    Si jo hagués de publicar un llibre, el que faria seria fer una edició en paper ben feta i simultàniament en faria una de digital, que substituïra l’edició de butxaca barata i amb paper de poca qualitat. L’edició digital tindria un preu baix, de 2 a 5 € com a màxim, segons el nombre de pàgines. També donaria l’opció a posar-hi el nom del propietari o posaria que el llibre digital ha estat comprat legalment. Fins i tot podria oferir 1 o 2 capítols gratuïts perquè l’usuari pugui valorar si li agrada prou el text gastar-se uns diners amb el llibre, en cas que el vulgui comprar es trobarà que té dues opcions, la cara i la barata. Si el llibre li agrada molt al final és possible que es compri la versió en paper. També es pot fer un preu arreglat si es compren les dues versions. Variacions n’hi ha unes quantes.
    Com que no sóc partidària de perdre el temps i els diners amb querelles, jo demanaria als de les webs pirates que posessin un enllaç a la web de pagament explicant que té l’opció de comprar el llibre a un preu molt baix i que l’autor també menja i ha de pagar factures.
    Amb un preu baix ningú té l’excusa de dir, és que un llibre és molt car per això el piratejo. Els lectors també hem d’entendre que tothom té dret a guanyar-se la vida amb la seva feina. I la pirateria no hauria de ser una excusa per deixar d’escriure.

    • Totalment d’acord amb l’Eulàlia Pagès. Hi ha un horitzó llunyà al qual hi acabarem tendint sense tanta resistència, i tal horitzó és la supressió dels drets d’autor. Un bon punt per a avançar-hi sense dogmatismes d’un bàndol favorable ni d’un bàndol contrari és aquest pragmatisme calmat que veig en el comentari de l’Eulàlia.

      A tot això, felicitats per l’article.

  2. Penso que Quim Monzó pot deixar de publicar quan li doni la gana. No crec que tingui res a veure amb la pirateria.

    • Sí que té a veure amb la pirateria. Ho va dir al seu article i ho ha dit altres vegades. Si no fos així jo no hauria escrit aquest article. El que faci o deixi de fer un escriptor amb la seva obra és quelcom que tan sols li toca a ell decidir, però no sota supòsits qüestionables.

  3. No tinc gens clar si Quin Monzó respectava els drets d’autor quan plagiava a l’hora de redactar els seus articles.