Qui vol quedar-se?

27.12.2013

Fa unes setmanes, em referia a l’interès que mostren determinats personatges per escampar la ignorància i fer-ne norma. Dissortadament, cada dia que passa aquest interès per fomentar la ignorància es converteix en una obsessió descarada i malaltissa: volen imposar de nou els criteris casernaris del franquisme més caspós. Les lleis que van aprovant al parlament espanyol, amb un cinisme que sembla no tenir límits, ho confirmen rotundament. Aquesta gent, que van guanyar per una majoria absoluta fonamentada en una societat retrògrada i ignorant, volen convertir la majoria absoluta en impunitat absoluta, per retornar els seus súbdits –que no ciutadans- a l’edat mitjana més macabra.

 

Mariano Rajoy, Soraya Sáez de Santamaria, Ana Pastor a la boda de José Manuel Lara

 

Si algú ho dubta, que es plantegi la llei policial repressiva imposada fa poc, que demostra fins a quin punt desconfien de la majoria de la població i com n’arriben a ser, de primaris, que qualsevol crítica o opinió expressada en contra seu es converteix en delicte que mereix sancions delirants, amb la finalitat d’atemorir, espantar i terroritzar, imposant els seus criteris bàrbars. La darrera bestiesa que han perpetrat, ha estat la de prohibir acostar-se a l’edifici de les Cortes madrilenyes unes quantes persones que s’hi havien manifestat feia uns dies. Condemnats a no acostar-se a un edifici! Això recorda aquells “arrestos” manicomials de la mili: un servidor va estar en una caserna amb un camió arrestat per haver-se aturat en una desfilada, que tenien en un racó, abandonat, sense netejar ni engegar, perquè pagués la seva culpa. I adverteixo que això que dic és tan exacte com que teníem arrestada una pilota de futbol… però podíem jugar si en compràvem una altra. No són batalletes ni facècies: són exemples de com “carburen” algunes ments amb poder. I els seus votants ho deuen trobar divertit i lògic!!

A l’animalada aquesta, s’hi ha sumat l’atrocitat de fer recular la llei de l’avortament trenta anys enrere, només perquè la carcúndia fatxendosa –que els devia trobar massa moderns!- els voti en les properes eleccions. Queda clar com la llum del dia que no governen ni legislen per a la gent normal, sinó per a l’altra gent. I els seus votants ho deuen trobar pietós, respectuós, cristià i tolerant, potser perquè no afusellen –de moment…- les dones que avorten.

Però la “Cruzada” continua. L’inefable Wert –parent messetari de l’inqualificable Bauzá illenc- ara, després de la llei d’educació que no és pas més dolenta que les altres, aprovades en espiral d’estultícia malèvola, es proposa afinar la seva tasca d’”españolizar” a tots els nens, imposant un programa de l’assignatura d’història on s’expliqui que Espanha és la nassión més grande, antiga, civilitzada, cristiana, sandunga i olé del món i de l’univers. D’aquesta manera, les barbaritats que perpetren els ministres del PP i els Ciutadanos que els fan de “palmeros”, es convertiran en llei. I si són llei, no es poden canviar, perquè aquesta gent han fet un país en el qual les lleis no es canvien mai: si cal es canvien els individus (ja que no es poden afusellar –de moment…-). De la mateixa manera que han recuperat la història de Viriato i el Çid, poden proposar-se un dia recuperar la pena de mort i quedar-se tan panxos, no? I els seus votants, com que han après que la història és avorrida i no cal saber-ne, havent-hi la viquipèdia, doncs aplaudeixen entusiasmats.

 

El ministre Wert

 

I així va tot. Ara bé, tot això, a la gent li és igual, segons sembla, perquè els espanyols “biennacidos” (un adjectiu molt franquista, que els deu encantar) estan units contra els malvats catalans, contra aquesta colla de sòmines que ens neguem a creure en l’orgull de ser espanyol d’aquesta Ejpanya que defensen amb ungles, vots, crits i amenaces; contra aquests catalans intolerants, il·legals, malesbèsties que es volen permetre votar com si voler ser lliure, pensar, parlar, dir i fer lliurement es pogués fer perquè sí. Els catalans som els enemics per a tots els defensors de la sagrada unitat de la llei Fernández Díaz, de la llei Gallardón, de la llei Wert i de totes les lleis naenderthal, que el cap de l’oposició i el cap del govern estan d’acord que som detestables, perquè encara ens atrevim a dir el que volem ser, gosem demanar respecte i, sobretot, gosem mostrar-nos reacis a pertànyer a un estat que té aquestes lleis tan boniques per tradicionals, tan ràncies, tan meravelloses, que fins els progres i els carques s’uneixen per insultar-nos, perquè és molt millor que construir un país normal, modern, amb lleis, ministres i governants que no es dediquin a dinamitar la cultura, el sentit comú i la convivència.

Perquè jo puc conviure amb algú que pensi diferent –aquí ho fem des de sempre!-, però no amb algú que menteixi sobre el que dic, el que faig, el que penso i que a més em vulgui retornar a la societat obscura, teocèntrica, fanàtica, primitiva, del terror inquisitorial. I s’estranyen que vulguem marxar? L’inexplicable és que hi hagi voluntaris per quedar-se!