Qüestió d’evidència

19.07.2014

Podríem definir un morfema com a la unitat mínima amb significat. Així, per exemple, en català la –s a final de paraula és un morfema que el seu significat és indicar el plural. Algunes llengües del món tenen uns morfemes que se’n diuen evidencials. Aquests morfemes indiquen la font de la informació del que s’està dient. De llengües amb evidencials n’hi ha a molts llocs, però on n’hi ha més i amb els sistemes més complexos és a l’Amazones. Així per exemple, en català podem dir: “el Joan és a Lleida”, però en una llengua amb evidencials hem d’especificar com ho sabem que en Joan és a Lleida. Hem de dir si ho sabem perquè ho hem vist, perquè ens ho han dit, perquè ho hem sentit o perquè ens ho imaginem. Per entendre’ns, és com si cada vegada que parlem haguéssim de dir: “he vist”, “m’han dit” o “he sentit”.

Si ens centrem a Sud-Amèrica, veurem com l’ús dels evidencials tenen una forta connotació cultural. Per a molts indígenes, la gent que parla llengües que no tenen evidencials, com ara l’espanyol i el portuguès, són gent de malfiar, mentiders. Com ens podem creure una persona que simplement ens diu: “el Joan és a Lleida” i no ens diu com ho sap? Així, quina credibilitat tenien –i com s’ho feien– els primers missioners que van arribar per aquelles terres i els volien explicar la Bíblia? Què pensaven els natius quan els deien, que Déu va crear la Terra? I com ho sabien aquells missioners?

Algunes llengües tenen evidencials específics per explicar els somnis, en d’altres la forma d’utilitzar els evidencials canvia segons la percepció dels somnis. Per a algunes llengües els somnis són una continuació de la vida real, per tant quan els expliquen fan servir els evidencials visuals o directes, és a dir: “he vist”. Per a d’altres, els somnis s’acaben quan un obre els ulls i, per tant, quan els expliquen fan servir evidencials no visuals o indirectes.

L’ús dels evidencials per part dels xamans també té connotacions culturals. Els xamans són unes persones que tenen poders sobrenaturals i aquests poders impliquen que poden veure coses que la resta de mortals no poden. Per tant, els xamans poden utilitzar evidencials visuals per a explicar certs fenòmens. Si no ets un xaman, pots explicar aquests fets sobrenaturals, però no ho pets fer utilitzant evidencials visuals o directes, sinó indirectes.

Per últim, com s’han adaptat aquestes llengües als nous ginys? Doncs tot depèn de la llengua. Quan parlen per telèfon alguns han decidit d’utilitzar evidencials visuals, d’altres no. Així mateix com per la televisió que és, en principi, un element molt visual. Per exemple, en macedoni, una llengua eslava que té evidencials, quan miren la televisió no sempre fan servir el mateix evidencial. La tria de l’evidencial depèn de la credibilitat del presentador que hi surt. Mentre que els tariana, de l’Amazones, quan parlen de la televisió sempre ho fan amb un evidencial visual, ja que la informació visual és la més creïble.

Per tant, sobre l’etern debat de si la llengua condiciona el pensament o és a la inversa, podríem dir que en el cas dels evidencials, potser hi ha certs casos on el pensament i la cultura sí que condicionen l’ús de la llengua.

Etiquetes: