Que no t’espantin!

23.09.2013

App, codis QR, tuits, ebooks, realitat augmentada, col·leccions online, pins, hashtags… Continuo? Un nou llenguatge es desplega davant nostre. Com a usuaris, tenim eines per aprendre’l; com a gestors culturals, tenim el repte de trobar el format més adequat per connectar amb el públic.

 

Noves vies per atraure usuaris: codis QR i gamificació

 

Però, qui t’obre les portes a conèixer tots aquests recursos digitals i saber-los adaptar a les nostres necessitats? En els últims anys l’oferta formativa s’ha anat ampliant cada vegada més, segurament per la forta aposta de la societat cap a les noves tecnologies i la comunicació. Màsters, postgraus, cursos d’especialització, seminaris, conferències… En el meu cas, vaig optar pel Postgrau en Gestió Museística de la Universitat Pompeu Fabra juntament amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). La meva necessitat era clara: aconseguir formació teòrica i aplicar-la a casos concrets i reals.

De la mà de reconeguts professionals en el món museístic, vam aconseguir entrar en cadascun dels departaments que formen un museu. Ponents estrella del Guggenheim, MOMA o Smithsonian per mencionar-ne alguns, ens van acostar al seu dia a dia, vam compartir idees i vam debatre’n l’actualitat.

Per a mi, la clau del meu aprenentatge en aquest postgrau va ser que, de manera transversal, la comunicació (i sobretot la digital) va estar sempre present per ensenyar-nos que no només el departament de màrqueting comunica, sinó que tot el museu comunica inclòs el visitant. No trobeu interessant conèixer com arriben les obres d’una nova exposició a través d’unes fotografies a Flickr, aprendre el procés de restauració col·locant un dispositiu davant l’obra d’art, conèixer al cap de seguretat a partir d’una entrevista a Facebook, fer el seguiment d’un muntatge a través de Twitter o conèixer l’experiència d’un visitant a través de les seves fotografies a Instagram? Hi ha tantes coses interessants i que estan behind the scenes que falten dits per comptar-les! I no ens podem oblidar, que a l’era de la comunicació digital, el públic ha passat de ser un mer ésser passiu davant una obra d’art a ser actiu, interactuar, opinar i compartir-ne l’experiència.

Ja fora de les aules vaig tenir l’oportunitat (juntament amb dues companyes més del postgrau) de realitzar les pràctiques al MNAC i conèixer en primera persona la seva realitat. I us he de confessar que des del primer dia vam estar a primera línia de la trinxera: reunions, brainstormigs, taules 2.0, presentacions de campanya…

He après d’una institució que s’ha obert a la tecnologia i que vol millorar l’experiència del públic, farcint-lo d’un valor afegit que marqui la diferència entre visitar un museu o viure’l.

I com he dit al principi, que no t’espanti ni la terminologia, ni la tecnologia. Que hi ha molta feina a fer i tu només hi has de posar les ganes.