Que la música no s’aturi mai

30.08.2017

Deborava un falafel pel Borough market amb el neguit d’algú que porta una sobredosi d’adrenalina. Aquest mercat agermanat amb la Boqueria és una bacanal d’aromes i colors que gaudeixes especialment si hi vas amb la butxaca ben plena. Havíem acabat un concert a la catedral de Southwark i amb tota l’emoció que m’agafa després d’interpretar el Cant de la senyera anava boja cercant entre les parades un lloc on beure una cervesa preferiblement fresca. Sota el pont, com un miratge vaig trobar uns companys del cor brindant amb vi blanc i mitjanes. No m’ho podia creure, era birra feta a Barcelona. Em vaig llançar al cambrer, que encara tremola i li’n vaig demanar una mig somicant. Aquell primer glop em sortí per un ull de la cara però lo rebé que havia entrat no tenia preu, per uns minuts em sentia tan prop de casa. Asseguts als tamborets amb forma de barril d’aquella bodega vintage, fent bromes i fotos i fotos fent-nos fotos vam escurar els últims minuts abans de partir amb l’autocar a les afores de Londres on ens esperava l’orquestra simfònica per a fer el primer assaig amb Simon Rattle.

Dolors Boatella amb els companys de l’Orfeó Català a Londres

Aleshores un company digué “alguna cosa ha passat a la Boqueria” tot lliscant el dit índex compulsivament per la pantalla del mòbil. Inmediatament vaig enviar un missatge de whatsapp “què passa a Barcelona?”. Furgoneta, ferits, morts, Rambles, atemptat terroristes. Les respostes eren curtes i confoses, tenia poca bateria i ara em sentia a anys llum lluny de la meva ciutat.

Aquesta havia de ser una crònica d’un dels concerts més importants de la meva vida i també de la història de l’Orfeó Català. Els Gurrelieder de Shoenberg al Royal Albert Hall al Proms de la BBC, el primer concert amb Sir Simon Rattle a la batuta de la seva nova orquestra la London Symphony. Un concert brutal amb dotze percussionistes, quatre arpes, un mar de cordes, els vents més precisos i fins i tot un piano. Solistes de luxe com el Thomas Quasthoff i un cor enorme format per tres conjunts: el London Symphony Chorus, el CBSO Chorus i l’Orfeó Català amb el reforç de les veus masculines del cor de Cambra del Palau de la Música. De traca i mocador.

Al record d’una experiència musical única i privilegiada s’hi sumen les nits d’hotel intentant carregar el mòbil a l’endoll de tres forats, repassant cada minut del compte de twitter dels mossos i dels serveis d’emergència. Sentir la solidaritat de la gent del cor de Londres que per desgràcia també havien passat per aquest terror i també al Borough market.

Una volta aterrada a Barcelona vaig anar de pet a les Rambles, és allí i per dins vaig cantar l’O vos omnes de Pau Casals. Com va dir el mestre Rattle: que la música no s’aturi mai. Avui, uns amics s’han tatuat el panot o flor de Barcelona dissenyat per Josep Puig i Cadafalch, jo duré els fets gravats a la memòria.

Programa del concert de l’Orfeó Català a Londres

 

Etiquetes: