Què fem amb Jan Fabre?

15.11.2018

Aquesta temporada el Teatre Lliure sembla que està en ratxa. Acaba d’afegir un altre maldecap a la seva llista. Però no està pas sol. El Temporada Alta de Girona també es troba en una situació delicada. I el problema li ha arribat molt abans. El motiu? Jan Fabre. El passat mes de setembre, vint intèrprets de la seva companyia (Troubleyn) van publicar aquesta carta oberta a la revista Rekto:Verso, on denunciaven les males pràctiques i els abusos comesos pel director belga. En resum: comentaris ofensius sobre els cossos de les ballarines, humiliacions, proposicions sexuals a canvi d’ascendir en la companyia, abús de poder, maltractaments psicològics… Misogínia, racisme i masclisme. Un fàstic, en definitiva. A una banda, Jan Fabre: el gran creador, un dels directors-estrella d’Europa, amb una trajectòria de gairebé quaranta anys en el món de les arts en viu. A l’altra, vint intèrprets que han signat la carta oberta: vuit d’ells amb noms i cognoms, i dotze que prefereixen restar en l’anonimat. Sí, en l’anonimat. Com algunes de les dones que apareixien a Mai més víctima, el magnífic reportatge que TV3 va emetre aquest dimarts.

Lamentablement, res de nou sota la capa de la terra: l’enorme prestigi i la feina assegurada (durant anys) que suposa entrar a la companyia de Jan Fabre és la coartada que fa servir el director per tal d’abusar del seu poder. “Si vosaltres no ho aguanteu, no passa res. N’hi centenars que desitjarien estar al vostre lloc”, deu pensar. Fabre és el creador responsable de Belgian Rules, que es va poder veure a la passada edició del Grec, i de la monumental Mount Olympus, espectacle de vint-i-quatre hores que està programat al Teatre Lliure el juny de 2019. El debat apareix de forma automàtica: i ara, què hem de fer? Correm tots plegats, com si res no hagués passat, a veure l’obra d’algú acusat de maltractaments per part dels seus treballadors? El Temporada alta encara no havia fet cap declaració al respecte, i aquest dimecres ha trencat el seu silenci amb aquest comunicat:

“La setmana que ve hi ha programat a Temporada Alta el darrer espectacle de Jan Fabre The generosity of Dorcas. Des del Festival volem informar que vam tancar contracte amb Troubleyn el passat 20 de juny, quan encara no s’havia fet pública la carta oberta a la revista belga Rekto:Verso on 20 treballadores/s denunciaven abús de poder, comportaments masclistes i assetjament laboral per part de Jan Fabre a membres de la seva companyia. Unes denúncies públiques fetes en el context del moviment #metoo, aquesta vegada, a Bèlgica. Temporada Alta ha decidit mantenir l’estrena a l’Estat espanyol d’aquest espectacle a l’espera de la resposta de l’auditoria de treball de la Fiscalia d’Anvers que, arrel de la carta oberta, va decidir obrir una investigació d’ofici (sense que hi hagi presentada cap denúncia) per aclarir els fets i determinar l’existència de possibles violacions de la llei laboral”.

El Temporada Alta entén que hi hagi espectadors que, havent comprat l’entrada prèviament, prefereixin no assistir a l’espectacle, i ofereix per tant el reemborsament de les entrades. El Teatre Lliure encara no ha emès cap comunicat al respecte. L’espectacle Mount Olympus, que està programat pel 15 de juny de 2019, va exhaurir totes les entrades el mateix dia que es van posar a la venda. A casa nostra, el passat 7 de novembre es va obrir un compte de Twitter titulat Aturem Jan Fabre, que denuncia la visita de Jan Fabre a Catalunya amb dos espectacles i anima, de moment, a fer piquets per impedir la representació a Salt, el diumenge 25 de novembre. La representació de la peça de Jan Fabre al Temporada Alta coincideix amb la Setmana de Programadors, on assisteixen molts professionals provinents de tot el món. I, paradoxes de la vida, el 25 de novembre és el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones.

“A l’espera de la resposta de l’auditoria de treball”. “Sense que hi hagi presentada cap denúncia”. Aquestes dues frases del comunicat del Temporada Alta no em marxen del cap. L’altre dia, veient el reportatge d’Ariadna Oltra a TV3, la duresa d’allò que explicaven les dones que havien sobreviscut als seus maltractadors deixava glaçat, per diversos motius. Ni la formació, ni la classe social ni la (molts cops inexistent) empatia de l’entorn van poder evitar que aquestes dones patissin abusos i maltractaments, fins a arribar quasi a perdre la vida. La incomprensió de la família i amics i, sobretot, l’enorme frustració que sentien després d’haver fet la denúncia, era el més terrorífic de tot plegat. “Denuncia! Denuncia!”. Per una banda, animem a les dones a denunciar. Per l’altra, fins i tot un cop acceptada la denúncia, les abandonem. Una xifra més, que se suma a l’estadística de dones assassinades, any rere any. Per homes, sí.

Què hem de fer amb Jan Fabre? Servidor de vostès no necessita una sentència per creure tot allò que han escrit vint intèrprets, jugant-se la seva carrera i el seu futur professional. El proper cap de setmana seré a Girona, sí, veient diversos espectacles. Però quan em toqui el de Jan Fabre em quedaré a fora, a la porta del teatre de Salt. I pel que fa a l’entrada per Mount Olympus, que vaig comprar el mateix dia que es va posar a la venda (sí, la vaig comprar)… El senyor Fabre se la pot posar a l’orifici del cos que més fàstic li faci. El deixo triar.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 Comentaris
  1. No el pensava anar a veure, i ara encara menys.
    Només siguent fidels al principis que tenim podem canviar les coses.
    Felicitats per l’article

  2. Tanta contundència i lucidesa, s’agraeix molt venint d’un home!!
    Sovint trobo a faltar veus masculines opinant sobre aquests temes d’una manera feminista!
    Molt bon article.