Què és La Setmana?

7.09.2013

Dijous vam publicar una prèvia de La Setmana del Llibre en català, que es va inaugurar ahir al vespre a la plaça de la Catedral de Barcelona. Una lectora de Núvol, la Mireia, deixava un comentari desencisat a la nostra notícia, lamentant que La Setmana ja no és aquell aparador de les Drassanes on podies trobar llibres de fons i que ja no val la pena, perquè s’hi exhibeixen novetats que et pots trobar a qualsevol llibreria.

La Setmana del Llibre Català a la plaça de la Catedral de Barcelona | © VZ

 

Entenc que algú senti nostàlgia per La Setmana d’abans, però em temo molt, Mireia, que el món del llibre ha canviat molt en els últims cinc anys. Per començar, hem perdut llibreries de referència, com la Catalonia, Ona o Proa Espais, que donaven prioritat als llibres en català o fins i tot venien exclusivament publicacions en català. Aquests oasis han desaparegut del mapa i, tot i que hi ha brots verds (com la inauguració de la llibreria La impossble), avui dia la majoria de llibreries (i ja no diguem les grans cadenes com El Corte Inglés o la FNAC) releguen el català a una taula en un racó. Els autors catalans som una reserva índia dins de les llibreries del nostre propi país. A La Setmana, Mireia, hi trobaràs títols publicats aquest any que ja són llibres de fons perquè malauradament ja no es troben a les llibreries.

Per altra banda, Mireia, en aquests darrers cinc anys han sorgit noves microeditorials que ara es presenten a La Setmana amb tot el seu fons. Són segells independents com Adesiara, LaBreuEdicions, Raig Verd, Periscopi, Pol·len Edicions, Al revés, El cep i la nansa, Males herbes, etc que tenen catàlegs de gran qualitat i que no sempre poden fer prou pressió comercial per obrir-se camí a les llibreries. La Setmana és un lloc ideal per donar-se a conèixer. No és poc.

I La Setmana finalment és una festa, amb una agenda plena de presentacions, col·loquis, lectures, homenatges, activitats infantils… Una celebració molt necessària per a un gremi que ha depès excessivament de la diada de sant Jordi i que necessita mantenir obertes totes les avingudes possibles per donar via lliure als llibres.

La Setmana, doncs, no és la Fira del llibre vell, ni un calidsocopi de l’ISBN, sinó un exemple a gran escala del que hauran d’anar fent en un futur immediat llibreters i editors si volen acostar els seus autors al lector: lectures, presentacions, cursos que donin a la seva feina el valor afegit de la prescripció. L’explosió digital genera una perillosa ona expansiva: dispersa l’atenció del lector i desmaterialtza el llibre. Festes com La Setmana ajuden a recollir la gent en una experiència més encarnada.

No t’ho perdis, Mireia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. D’acord amb els teus arguments, Bernat. He anat a la Setmana i hi tornaré anar (és el que té ser lectora, mare, traductora i el que calgui), però això no treu que jo també trobi a faltar aquell fons que pràcticament no veia enlloc més… En fi, no es pot tenir tot.