Parlàvem d’un somni

20.11.2017

El conflicte Catalunya-Espanya és el desencontre entre un fracàs i una frustració. El fracàs de Madrid a l’hora de vertebrar la unitat d’Espanya i la frustració de Catalunya per no haver pogut erigir-se en un estat modern. Ho diu Maria Aurèlia Capmany a Pasqual Maragall a Parlàvem d’un somni, la conversa lúcida i espectacular que aquests dies es pot veure al Teatre Nacional gràcies a la dramatúrigia que Jordi Coca ha fet d’un dels cèlebres Diàlegs a Barcelona.

Òscar Intente i Anna Güell encarnen Maragall i Capmany a Parlàvem d’un somni | Foto David Ruano TNC

La conversa entre Maragall i Capmany és actual per molts motius, entre d’altres perquè és un diàleg entre un alcalde i la seva regidora de Cultura. El dia de l’estrena teníem l’alcaldessa Ada Colau a la fila del darrere i quan es va acabar la funció ens va confessar que s’havia sentit interpel·lada en molts moments de l’obra. Era el dia abans d’anunciar el nomenament d’un nou comissionat de Cultura després del trencament del pacte amb Jaume Collboni i el PSC.

El diàleg de Maragall i Capmany, que interpreten Òscar Intente i Anna Güell sense caure mai en el verisme fàcil, posa sobre la taula qüestions que encara ara són candents a la ciutat. El paper de Barcelona d’esponja de la zona metropolitana i de contrapès de la resta del país, la necessitat d’integrar culturalment ciutadans de procedències i necessitats molt diverses, el conflicte entre Catalunya i Espanya, el pes de la llengua en la nostra vida col·lectiva, la institucionalització de la cultura… i tota una sèrie de reflexions que Jordi Coca ha sabut cosir amb habilitat estirant també discursos polítics de Maragall i determinats textos de la Capmany.

L’endemà mateix Ada Colau presentava a l’ajuntament el politòleg Joan Subirats com el nou comissionat de Cultura. Igual que Maragall en nomenar Capmany, l’alcaldessa triava un mestre, un home d’idees, que ella mateixa va definir com ‘un home pont amb gran capacitat de diàleg entre gents diferents”. Sense renegar del llegat de Collboni i mantenint el compromís de tirar endavant els projectes engegats pel regidor socialista, Colau aposta per l’ascendència intel·lectual d’un professor de qui s’espera capacitat de dotar de discurs i coherència ideològica una institució com l’ICUB, una màquina perfectament engreixada i dotada ara d’un pressupost més que digne gràcies a l’ambició que hi va posar Collboni.

Per a Colau, “vivim un moment de crisi i alhora d’obertura, una època d’incertesa i esperança en què la cultura ha de contribuir a promoure valors democràtics, cohesió social, tolerància i llibertat davant les noves formes de vida”. De la mateixa manera que Pasqual Maragall tenia la dèria de vertebrar tota la zona metropolitana al voltant de Barcelona en una gran ciutat extensa, Colau insisteix en la cultura com una eina de transformació i d’empoderament dels barris. Sense la participació de ciutadans de la perifèria que ara viuen d’esquena a la cultura no generarem el públic que ara no tenim als teatres i auditoris. Aquest ha de ser el somni de Colau i Subirats, una Barcelona més democràtica i humana, habitada per ciutadans educats i lliures.

Joan Subirats, nou comissionat de Cultura de l’Ajunutament de Barcelona

Si volem que la cultura arribi a tot arreu, fem-la accessible sense renunciar mai a l’excel·lència i a les exigències de l’art. Si la primera comissionada, Berta Sureda, aposatava per la participació voluntariosa i Collboni va marcar perfil propi fent de Robin Hood de la Cultura, Subirats hauria de fer la síntesi de les dues pulsions, superant el fals dilema entre empoderament i pressupost. La cultura la fem i la paguem entre tots, sí, i com que hi creiem molt, hi destinem tant esforços com recursos.

El futur polític de Catalunya demana imaginació per sortir dels debats circulars en què ens trobem empresonats. Necessitem obrir el debat, oxigenar les tertúlies. La tertúlia política més interessant d’aquesta setmana no la trobareu a la tele ni a la ràdio, sinó a la Sala Tallers del TNC. Aixequeu el cul del sofà i aneu al teatre. No us en penedireu.