Quan l’obsolescència no pot vèncer l’amor

11.11.2015

Fa unes setmanes la BBC en espanyol difonia la notícia que un grup de metges noruecs encara utilitzava disquets flexibles (floppy disk en anglès). Ja que en comparació amb el cost econòmic de les unitats de memòria USB i amb el consum d’energia de les unitats de lectura CD-ROM, els sortia que l’ús dels disquets suposava un cost econòmic i un consum energètic menor.

La notícia original provenia de Gundersen.net, i explicava que a Noruega els pacients poden triar a quin metge volen anar i el directori amb aquesta tria és mantingut per l’Estat. Cada pacient és lliure de canviar a qualsevol dels metges disponibles en qualsevol moment, i el govern ha d’enviar contínuament als metges la llista dels seus principals pacients. Aquesta llista és bàsicament una llista de noms, classificada com a informació mèdica, amb restriccions de distribució.

Així doncs els metges noruecs reben mensualment del govern (a través del Norwegian Directorate of Health) un d’aquests disquets amb la llista actualitzada dels seus pacients. I malgrat que també tenen l’opció d’accedir a una base de dades en línia (amb tots els entrebancs dels sistemes de seguretat i encriptació que requereix), hi ha aquest grup de metges que creuen que fora de la xarxa, treballar amb un emmagatzematge garant de 30 anys de veterania és més segur i ofereix menys probabilitats d’error en el seus sistemes locals amb MS-DOS.

Com veiem tot plegat es tracta d’una situació que no suposa massa impediment a que es continui amb els disquets, ja que aquests resisteixen més les sotregades que no pas els CD-ROMS, i els periodes mensuals deuen suposar prou marge com perquè no es requereixi una constant incorporació de grans quantitats d’informació de manera constant a la base de dades principal de la xarxa.

Qualsevol alternativa hauria de fer gala d’uns requeriments de fiabilitat tan alts que per això s’estimen més mantenir un suport que ja van rebre al entrar de metges i els acompanyarà fins on puguin. Me’ls imagino allà als despatxos de consulta mèdica teclejant en una interfície de línia d’ordres mentre tot el seu voltant va canviant d’imatge gràfica, però ells a les pauses de la jornada laboral poden comentar com el seu sistema encara és més fiable que la tecnologia més llampant del moment.

Tornant a la notícia de Gundersen, aquesta no només es va quedar en explicar d’on es podien aconseguir els disquets, sinó que explicava també com van fer proves de rendiment del sistema. I per a tal tasca van usar un programari anomenat Haskell en col·laboració amb el govern noruec. Però no m’allargaré massa més i ja us avanço que si bé els disquets semblaven indestructibles, les unitats de lectura mostraven encara moltes deficiències després d’uns quants milers de lectures. M’aventuro a dir que pel mateix motiu que no va acabar de quallar aquell intent de Iomega dels disquets ZIP. I és que no n’hi ha prou amb tenir un suport resistent.

Sembla que aquest amor pels disquets pot tenir data de caducitat, ja sigui per la vida útil dels propis disquets com per la vida útil de les unitats de lectura d’aquests disquets, que inclús és menor. Tot i que ambdós productes encara es poden comprar per Internet, diuen que la data per finalitzar-ne la distribució està marcada per a inicis del 2016, i que a partir de llavors els metges hauran de passar al format en xarxa. També es diu que les llistes dels pacients actualment en els disquets seran impreses en paper i guardades en registre, tot i que aquest últim punt seria dubtós, ja que no tindria massa sentit analogitzar una llista que després es voldrà conservar digitalitzant-la de nou. Però no ens precipitem ja que s’anunciava a través de la BBC la fi dels disquets pel 2011 i en ple 2015 encara anem actualitzant la data del seu final.

National Cultural History Museum-114

Disquets al Museu Nacional d’Història Cultural de Pretòria (Sud-àfrica).

Personalment m’ha semblat una història força increïble i estaria entusiasmat que algú me la matisés. Per ara però em quedo amb alguns testimonis a Reddit i a Hacker News que aporten noves vivències al relat que, si no és veritat podria ser ben cert. No oblidem que molts caixers automàtics a l’Estat espanyol funcionen encara amb Windows XP, en canvi però la borsa de Nova York funciona amb Linux. El que sí que sabem és que com més crític és un sistema més difícil en serà el canvi i l’amor dels metges noruecs pels disquets n’és una mostra més. I si no sempre els quedarà emular-ne el maquinari, tot i que no serà el mateix.