Punctum, 10 anys

27.12.2015

L’aventura de Punctum era empresa fa deu anys en l’òrbita dels estudis literaris catalans de la Universitat de Lleida. L’animava un repertori de conviccions molt elemental però que algú interpretava aleshores, en el nostre àmbit, estranyament desatès: que les experiències de què tractaven els estudis literaris catalans havien de seguir tenint a veure amb els llibres, amb el fet de pensar-los, preparar-los i divulgar-los; o que, atès que es tractava d’experiències inteŀlectuals que, a través del llibre, esdevenien experiències físiques, pagava la pena de procurar que fossin experiències físiques agradoses (i no de mena, diguem, penitencial), que comptessin amb els sabers adquirits de la història secular de l’objecte i amb la cura gràfica a què aŀludeix (a la manera de Barthes) el segell Punctum: contrapuntar la fatalitat previsible i qui sap si melancòlica del studium amb l’agulloneig suggestiu d’un inesperat punctum ―d’un punctum no gens aliè a l’artesania com a valor esgrimit: el valor de la cultura material, de la interacció social en la transmissió de sabers, de la cura en la feina.

Mai no agrairem prou aquella bona pensada. Una dècada després, Punctum mereix la confiança d’estudiosos d’arreu, grans i joves, ha publicat una vuitantena de títols, ha editat grans noms (Fabra, Foix, Ionesco) i pot exhibir un catàleg amb volums i coŀleccions ja a hores d’ara de referència. Una fortuna.

Etiquetes: