Prudenci Bertrana torna a Girona

13.02.2014

Avui, coincidint amb el Dia Internacional de la Ràdio, el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura posa en marxa el programa Biblioteves, un espai radiofònic que comptarà amb col·laboracions setmanals dels periodistes Xavier Carmaniu i Àlex Gutiérrez. Sota el títol ‘Nuvolacions’, Carmaniu enceta una sèrie de reportatges amb un podcast sobre la reconciliació dels gironins amb la figura de Prudenci Bertrana. Podeu escoltar-la aquí mateix.

 

Ara fa una mica més de 100 anys, Prudenci Bertrana va marxar de Girona fastiguejat que la ciutat li fes el buit. Aquella ciutat encarcarada i conservadora no estava preparada per novel·les com “Josafat”, i és que la història d’aquell campaner de la Catedral que fornicava i assassinava dins el temple havia aixecat molta polseguera.

La Girona d’ara no té res a veure amb la de principis del segle XX i “Josafat” no només ja no escandalitza sinó que s’ha convertit en un musical, produït pel propi Ajuntament.

De ben segur l’espectacle serà una bona manera per què molta gent s’apropi a la producció literària de Bertrana. I els serà molt fàcil fer-ho per què Edicions de la Ela Geminada està reeditant totes les obres d’aquest autor.

El director de la Biblioteca Prudenci Bertrana és el professor de literatura catalana de la Universitat de Girona, Xavier Pla: “L’obra novel·lística de Bertrana es troba totalment esgotada, és a dir que els lectors no poden accedir amb tranquil·litat a les llibreries per comprar les seves principals novel·les per això des de l’editorial les edicions de la Ela Geminada se’m va proposar de coordinar la reedició de les nou narracions i novel·les que va publicar al llarg de la seva vida Prudenci Bertrana, fetes en edicions el més fiables possible i amb criteris el més rigorosament filològics que sapiguem”.

Coincidint amb l’estrena del musical, l’editorial presenta “Josafat”, que també ha passat per les mans del professor Pla: “Gairebé hi ha 50 reedicions al llarg de tot el segle XX i principis del s.XXI i malauradament aquestes reedicions han anat perpetuant força errors, a vegades errors de comprensió, de lecturade vegades correccions normatives que en certes èpoques eren tolerades però que ara ens semblen excessives i tot plegat ens va semblar que valia la pena de presentar altra vegada al lector del 2014 el text com s’havia presentat originalment el 1906, el més net possible, actualitzat i modernitzat però evitant totes les equivocacions tots els errors i males interpretacions que s’havien perpetuat en les edicions que s’havien popularitzat a les escoles i els instituts els últims anys”.

 

El jardí de la muralla de la Mercè, l'any 1907. D'esquerra a dreta, Xavier Montsalvatge, Carles Rahola, Eduard Prats, Prudenci Bertrana, Tomàs Sobrequés i Pere Ciurana Ajuntament de Girona)

 

Edicions de la Ela Geminada, va estrenar inaugurar la Biblioteca Bertrana amb una novel·la inèdita: “Violeta”.

La filòloga Glòria Granell ha estat la responsable de l’estudi introductori d’aquesta obra, que l’autor va escriure el 1898 i on es podien intuir alguns elements posteriors de la seva narrativa: “Violeta té aspectes que ens fan pensar en Josafat i amb la Margarideta que és un altre dels personatges d’aquest primer Bertrana, per què són personatges febles per dins, són personatges tristos personatges lletjos, que físicament són poc agraïts, poc agraciats però que tenen un interior molt intens per descobrir. Josafat és una persona que té un cor encara que no ho sembli, un cor molt naïf i molt pur, el que passa és que el context en què ha hagut de viure l’ha marcat d’una altra manera. I Violeta també, el context li ha apagat el diamant que porta a dins”.

Ja veieu que a Girona el nom de Bertrana torna a córrer de boca en boca igual que fa 100 anys, però ara la seva obra és molt ben rebuda. Només queda que un petit detall: que també sigui llegida a Girona, i arreu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Aquella ciutat “encarcarada i conservadora” és exactament la mateixa Girona actual. A Girona li han fet un lifting extraordinari que és molt d’agrair, però la mentalitat de la seva gent és la de sempre: encarcarada i conservadora, la cosa més tancada, mesquina i provinciana que m’he tirat a la cara. I pel que fa a Bertrana, ai si alcés el cap! Ai, si veiés en què s’ha convertit des dels últims set anys el premi que porta el seu nom.