Projecte de macroprostíbul

10.04.2014

Imaginem-nos que sóc un empresari que represento un grup inversor internacional que té un projecte per fer una gran inversió en algun lloc amb força atur del país. Per exemple, el Pla de Lleida.

El projecte és aquest: aixecar un macroprostíbul a prop de l’aeroport infrautilitzat d’Alguaire. Un macroprostíbul amb àrees temàtiques i amb representacions geogràfiques diverses: oriental, africana, eslava, nòrdica, àrab, brasilera, etc. Cadascuna amb decoracions tòpiques i típiques que recordin la procedència de les prostitutes i els costums sexuals de cada indret. Per anar d’una banda a l’altra del macrocomplex, s’hi podria muntar un trenet amb forma fàl·lica que passés per túnels i portes que representessin els atributs sexuals femenins.

Al costat del macroprostíbul, hi hauria tota mena de sex-shops, amb demostracions pràctiques i acompanyament professional, i hotels pensats de cara a públics diferents: gais i lesbianes, heterosexuals singles, parelles amb ganes de fer trios, persones amb ganes de participar en orgies, etc. També hi podria haver un hotel d’iniciació d’adolescents, sempre acompanyats per un adult de la família, o la possibilitat de sexe amb menors (ep!, aquestes dues opcions es posarien al projecte per renunciar-hi en nom d’obtenir els permisos i les requalificacions necessaris i perquè les autoritats poguessin presentar-ne la retirada com un èxit de la seva “fermesa” negociadora a canvi de cedir a les exigències tributàries empresarials). L’hotel emblemàtic del macroprostíbul podria ser el Play Boy hotel, on dormir amb conilletes i conillets. O, si no, l’Hotel Cuevas del Sado, on tenir-te-les amb l’ama Eva corresponent. També hi hauria espectacles porno il·lustratius dels costums sexuals de tot el món i s’organitzarien escenificacions del Kama-sutra. També s’hi podrien fer concursos de resistència, de capacitació, etc.

Ningú no pot dir que això no donaria vida a la zona escollida, a la qual es podria accedir amb vols xàrters, publicitats per tot Europa i part de l’estranger, gràcies a les instal·lacions aeroportuàries citades.

Evidentment, en tot allò que fos possible, els llocs de treball es cobririen amb parats de la zona. Per exemple, la prostitució autòctona i els “palanganeros”. Un complex d’aquesta mena es calcula que donaria feina directa, entre la construcció i els posteriors serveis que s’hi prestarien, a més de 17.000 persones, a part dels llocs de treball indirectes, com psicòlegs, sexòlegs, clíniques ginecològiques, indústria de la indumentària sexi i sado, producció i importació de joguines eròtiques, salons de bellesa, perruqueries, empreses de restauració que podrien oferir menjars temàtics i afrodisíacs, el mateix aeroport, empreses de neteja i de reciclatge de gomes, etc. S’ha de tenir en compte, a més a més, que el complex estaria obert gairebé les 24 hores del dia.

El macroprostíbul podria aprofitar la marca Barcelona i dir-se BCN Sex. Com he apuntat, a canvi de la renúncia a tot allò que fa referència als menors, la Generalitat pressionaria els ajuntaments de la zona perquè requalifiquessin com a zona urbanitzable els terrenys rústics necessaris i rebaixaria la fiscalitat de la prostitució del 50 per cent al 10. Aquesta mesura beneficiaria tots els mueblés i barres americanes del país, cosa que ajudaria a fer-los créixer i a crear nous llocs de treball.

Un negoci d’aquesta mena també es podria fer amb les drogues, tot i la prohibició de plantar cànnabis a Rasquera. (El model plantejat pel consistori de la població no donava prous ingressos i, a més a més, si s’estenia, podia posar en un compromís el negoci il·legal.)

¿Inacceptable? Doncs una cosa semblant s’està a punt de fer a Tarragona. Canviïn prostitució per joc i santes pasqües.

Afirmen alguns, il·lusionats, que una Catalunya independent seria un dels motors d’Europa. ¿Com? ¿Amb casinos i prostíbuls? ¿Amb parcs temàtics? ¿Amb urbanitzacions il·legals a la costa? “No, no”, diuen. “Amb la nostra empenta econòmica floririen empreses productives i respectuoses amb l’entorn i seríem modèlics en inversions I + D.” Aleshores, ¿per què no mirem de tirar per aquí ja des d’ara mateix?

Però mentrestant no arribem a la Terra Promesa, els metges punters marxen a l’estranger i els investigadors, com ara l’equip del Clínic que ha descobert una nova malaltia neurològica, es troben completament desassistits per culpa de personatges com el conseller Mas-Collell, que escanya la Universitat per aconseguir que encara investigui menys del que ja ho fa, o com el conseller Boi Ruiz, que, en nom de l’eficiència, per ell sinònim de privatització, està descapitalitzant el sistema públic sanitari.

No ens enganyéssim pas: a les clíniques privades, com als casinos i els prostíbuls, s’hi fan calés i no pas descobriments.

 

”]

Ara que se celebra el centenari de la Mancomunitat i és lloa tant el llegat cultural de Prat de la Riba, creador d’infraestructures culturals dignes d’Estat, diuen, ¿què ens deixaran de sòlid com a país els polítics actuals? Una de les coses comparables a la feina de Prat era TV3, i se l’estan carregant. ¿Ens haurem de conformar, doncs, com a gran obra de govern amb Port Aventura i BCN World?

¿O potser ho serà el nou Centro Universitario a distància de la UB, que ha presentat aquests dies el rector Jacobo Ramírez? Cito el nom del rector en versió castellana perquè ha privatitzat el Centro en benefici del totpoderós Lara, aquell que es vol emportar tot el Planeta als Monegros si ens independitzem, i perquè tots els estudis que ofereixi per internet seran en espanyol de cara a fer calés a Llatinoamèrica? Paral·lelament, en la seva versió de rector català, el tal Dídac Ramírez nega el pa i la sal a un professorat universitari precaritzat amb salaris de misèria i amenaçat d’acomiadament un any sí, l’altre també. No, si entre tots plegats no caldrà la llei Wert.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

17 Comentaris
  1. Propose que aquest article siga confiscat quan arribe al Sénia, no fos cas que algun polític valencià el llegís. És difícil que a certs polítics valencians no se’ls haja ocorregut ja una idea semblant —en la política valenciana la màfia s’inspira a l’hora de fer els seus manuals—, però potser no havien reparat en l’argumentació que els ofereix el senyor Camps per a dur a terme un tal macroprojecte…

  2. Aquesta encertada transposició satírica (malauradament no ho és la del macroprojecte del joc) il·lumina els racons foscos del “genus politicus Cataloniae” i posa de manifest, llevat de les lògiques (o il·lògiques) excepcions, que la classe dirigent i els representants d’aquest país nostre estan plenament dotats per assumir el paper de caragirat que alguns d’ells només atribueixen a col·legues d’altres racons de l’estat. Amb projectes d’aquest tipus demostren estar ben capacitats per satisfer el principi de l'”homo homini lupus” de l’oligarquia política, disfressats amb la màscara de l’actuació en nom del bé comú. Un despotisme i nepotisme il·lustrats que, a banda de moure’s en benefici propi, miren de maquillar la duresa d’una situació econòmica i social insuportable per a moltes persones amb mesures governades pel criteri del curt termini. Ens fan prendre un medicament per apaivagar o dissimular el dolor, no per eliminar-ne la causa.

    • Gràcies per això de geni, però no. Únicament sóc un vianant de la història que mira de dir el que sent i pensa.

    • Tant de bo fos de destrucció massiva. Per desgràcia, el sistema, i els polítics com a empleats del sistema, té unes “tragaderas” immenses.

  3. Està molt bé, però això no ens ve de nou. Heu vist el ciment de la nostra costa? Els rius, riuets i rieres del Vallès contaminats per la indústria tèxtil? Els subsòls contaminats pels purins a diverses comarques de l’interior? Els polígons industrials de la perifèria de moltíssims poblets, on abans hi anaves a berenar, collir caragols i farigola, omplir la garrafa a la font i ara tot és ciment , asfalt, tràilers, putes de carretera i contaminació? I els neobarris amb xalets adotzenats que són segones residències per quinze dies de vacances de molts urbanites? I tot això gràcies a la col•laboració de molts catalans, com tu i jo, de cada país (comarca i localitat), sense la complicitat dels quals no seria possible tant de “progrés”. Si només fos aquest últim projecte de Tarragona rai !

    • Sí, és cert, el territori està trinxat, però posant-nos en la teva tessitura al final, com que tot és una merda, no denunciaríem res. El que jo faria de tu, i que és que jo miro de fer, és agafar paper i llapis, pantalla i teclat, i dir el que penses d’allò que et molesta o et crida l’atenció. Prou que sé que no donarem mai l’abast davant de la capacitat depredadora del sistema capitalista. Però el que es desprèn de la teva posició és desistiment de la funció crítica en nom d’un hipercriticisme.

      • Tot té un preu. Estem disposats a pagar-lo per aturar aquest capitalisme que estaríem d’acord que ens porta al col•lapse? Els entesos diuen (jo no en sé) que s’hauria de canviar el sistema productiu, no tant totxo, turisme i especulació i més indústria productiva. Estem disposats, els ciutadans (sobretot els que estem aturats), a tenir la paciència perquè això, aquest canvi, acabi donant fruit? A què estem disposats a renunciar (als cotxes, segones residències, plasmes, viatges d’oci i ximpleries diverses) perquè la vida esdevingui més sostenible i humana? Si no és per la força de la conjuntura o per la desgràcia d’alguna catàstrofe natural per venir no veig que ningú hi estigui disposat. Això és un divertim-nos fins a morir. Només en demanem als polítics però els ciutadans també en tenim, de responsabilitat.

        • Hi estic absolutament d’acord. En algun lloc de “Núvol” he dit que l’esquerra haurà de gestionar les ruïnes que deixi el sistema, un cop acabi l’orgia depresasora un cop no hi hagi res a depredar.

        • Hi estic absolutament d’acord. En algun lloc de “Núvol” he dit que l’esquerra haurà de gestionar les ruïnes que deixi el sistema, un cop acabi l’orgia depredasora perquè no hi hagi res a depredar.

      • “desistiment de la funció crítica en nom d’un hipercriticisme”. Comentari molt interessant del sr Camps que m’ha fet rumiar, suposo perquè, tanmateix (o precisament), em grinyola. Arribo a la conclusió que no hi pot haver hipercriticisme, tret que per això entenguem una crítica exagerada i doncs, com a mínim distorsionada, si no errònia. I aquest no em sembla el cas del comentarista Pere, atès que tot el que exposa és al meu parer estrictament cert, per objectiu. Altra cosa és la intenció de la crítica, i això només ho pot saber, i no sempre, el propi crític (comentarista per al cas). Per això trobo erroni qualificar el seu comentari d’hipercrític. Un pot fer una crítica amb intenció de denúncia o bé com a mer exercici masturbatori, cosa igualment legítima perquè enlloc no està escrit que el nihilisme o la misantropia no siguin actituds respectables i, al meu entendre, molt em temo que intel·ligents. Sigui com sigui, gràcies pels interessants article i comentari.

        • Deia hipercriticisme en el sentit de dir que tot està tan malament que és inútil dir-ne res. Ben lluny de la meva voluntat de molestar ningú amb el meu comentari. Masturbació, nihilisme i misantropia, no hi tinc res a dir, encara que jo m’estimi més altres coses. Per exemple, la relació amb els altres.

    • De fet no caldria. El Sr. Mas és conscient que si se li girés el cap i adoptés mesures que no escauen a la política que sempre s’ha dut a terme i que d’ell i el seu govern s’esperen, els que el votem deixaríem de fer-ho. No es tracta de Mas ni el seu govern sinó dels qui els votem.