Prohibir Facebook

6.01.2015

Això d’Internet és un invent terrible. Em disposava a anar-me’n al llit per passar una estona agradable amb Dickens i el seu amic Pickwick. He volgut passejar per Facebook abans d’aturar l’ordinador. Quin error! Un amic de Quilhan m’acaba d’assabentar de la mort d’Ives Roqueta (àlies Yves Rouquette) un dels majors escriptors occitans actuals. Nascut a Seta, al cor d’una família modesta que li va transmetre la llengua, germà de mossèn Jan Larzac, traductor occità de la Bíblia, va il·lustrar tota la seua vida, la seua parla. Tanmateix, Roqueta, si ho hagués volgut, hauria pogut esdevenir una gran escriptor francès com ho palesen el seu llibre sobre els càtars i Géographie cordiale, un viatge sentimental per Occitània que hauré de traduir algun dia ja que ningú no s’hi posa. Poeta, amant de la cançó, novel·lista, crític, Roqueta, com García Lorca o Puixkin, tenia el do del llenguatge. Com ells, sabia transformar una frase senzilla en font. Cantava la bellesa del món amb mots de cada dia. Fa dos anys, va publicar una Histoire buissonnière de la littérature d’oc. Un llibre extraordinari. Volia anar a saludar-lo, però em va retenir la vergonya de molestar-lo amb el meu entusiasme. Ara que comença un nou any, prometi que d’ara endavant no callaré mai més els meus sentiments. Cal cridar a la cara de la gent que els estimem.

Yves Rouquette, poeta occità

Yves Rouquette, poeta occità

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. S’assembla bastant a en Brassens. Quan he llegit que era de Seta he pensa’t ve-t’ho aquí.