Programes electorals i metadades

A partir de l’article de Joan Soler de la setmana passada sobre com la gestió documental amb fonaments arxivístics pot ajudar a minvar la inquietud per combatre la corrupció, em va passar pel cap que potser hi havia algun punt que desenvolupat de manera més planera podria ser entès per un públic més ampli.

El que vaig comentar-li en privat al Joan va ser l’escampall aparent de com els equips de campanya dels partits polítics han dut a terme la publicació dels programes electorals a Internet. Que si uns han redactat el document final amb Word, d’altres que han fet un copiar i enganxar, d’altres que ves a saber on el publiquen,… I així tot d’errors que els arxivers que ens agrada la documentació digital no ens acaben de sorprendre massa però que els destaquem perquè no ens en sabem estar. Al capdavall ens sembla un bon reflex de com es valora la gestió documental dins d’aquestes organitzacions anomenades partits polítics. Val a dir que no ens fixarem en el redactat en sí o en les idees de cadascun ja que no som politòlegs ni filòlegs o filòsofs polítics, ni tampoc som experts en quina funció exacta fan els bits en els documents dels programes polítics perquè no som bitòlegs. Som arxivers i ens ocupem de la gestió documental que és un dels enginys que ens permet treballar millor els arxius. Per dir-ho amb poques paraules, en aquest article fem una “aproximació diplomàtica dels documents anomenats programes electorals”, o en temes informàtics un “anàlisi forense dels fitxers digitals dels programes electorals”.

Però no us atabalaré massa amb tot l’anàlisi referent als documents i em centraré en les metadades. Ja que és amb una gestió profitosa de les metadades que pots estalviar-te males passades (com que el teu nom aparegui com autor del discurs del Primer secretari de partit entre d’altres casos més elaborats). Si algú vol que ens situem a nivell més teòric, els arxivers parlem de la gestió de les metadades en un dels primers passos de la implantació d’un Sistema de Gestió Documental que és el del Sistema de descripció dels documents. Perquè no cal que davant la incertesa s’apliqui sistemàticament la tàctica de “terra cremada” i s’elimini tot rastre de metadades dels documents que es publiquen, ja que amb una bona gestió de les metadades aquestes poden fer un bon servei i donar més validesa als documents.

Semblaran tot de detalls detalls banals, però et mires per exemple les metadades del programa electoral de Junts pel Sí i no en sabem l’autor, com a creador del document t’apareix un tal “Word” i quan mires l’horari de creació i modificació del document veus que la matinada del dia 5 de setembre algú estava despert de 2 a 3 de la matinada acabant-lo de polir. Te’n mires el títol i torna a aparèixer per una banda el “Microsoft Word” i per l’altra un “master” o una “v1”, cosa que pot fer pensar que potser ens estimen tant que ens ofereixen el més original possible tal qual sortit del debat intern del partit. Podem posar-nos amb els detalls més de disseny i veuríem que el document té vàries parts, però per no avorrir voldria destacar a partir de la pàgina 15-16 a 29-30 per exemple, on es veu clarament l’estil del Word i com no hi ha hagut massa cura en els colors i estils del text, ja que si no fos perquè ho aclareix a les metadades, el títol els pics i numeracions podrien semblar perfectament d’aquell enyorat per alguns WordPerfect. I el document s’acaba en sec al final de tot el llarg programa electoral, sense cap comiat cordial pels qui hagin fet l’esforç de passar totes les pàgines.

El cas del de PSC mostra una atenció pel disseny, sobretot per la simetria entre la versió en castellà i la en català del programa electoral. És fascinant com pots anar pàgina per pàgina i quadren els textos d’una versió a l’altra. Altra cosa serà la correcció de la traducció que ja no en sóc expert. En canvi però hi ha una nul·la atenció a l’aspecte de les metadades, no res, la buidor: ni títol, ni assumpte, ni autor, ni paraules clau. Algú un divendres 28 d’agost abans de les 11 del matí va obrir l’Adobe InDesign CS6, va enganxar-hi els dissenys fets i va generar els documents tal qual. La versió en castellà es va generar primer, per un minut de diferència però primer.

Els programes tan de Ciutadans com d’ICV (sé que hauria de dir CSQEP però aviat sabreu perquè) estan basats en els seus programes del 2012 d’un i altre. I no ho dic com una exclusiva meva, ja que fa dies que diverses persones a Twitter (un tal Cristian Jurado, un Joan Oliu i laGralla) havien fet l’esforç de trobar paràgrafs calcats d’un a l’altre programa. En el cas d’ICV és més escandalós, ja que es pot trobar un programa electoral de CSQEP on encara s’hi conserven tal qual les referències a ICV. Anant però al tema estrictament tecnològic veiem com en el cas de Ciutadans han passat de l’Adobe InDesign a sospito que un Word “antic” (per l’ús de GPL Ghostscript 9.05 i per tant de l’any 2012), i en el cas d’ICV han passat d’un Word 2010 del llavors “assistent legislatiu” Jesús Hernandez a un Adobe InDesign CC (per tant d’inicis del 2014) de ves a saber qui. I de nou la buidor a les metadades: ni Títol, ni Autor, ni Assumpte, ni Paraules clau.

I acabo amb el programa de la CUP, que té un punt interessant de veure per com han dissenyat el programa ja que és talment com un llibre acadèmic. I val que m’aventuro molt amb el comentari però la tipografia i la disposició a mi m’ho han fet evocar. Ve mancat del mateix que la resta, una nul·la preocupació per les metadades que no ens diuen res sobre qui ha treballat el document, quins paraules claus se’n volen destacar, o quin títol formal se li va voler donar. Només sabem que es va generar amb l’Adobe InDesign CS6, cosa que en aquest cas s’ho podrien prendre com un bon toc d’alerta pel fet que ells havien anunciat al Parlament de Catalunya fa uns anys que serien molt conscients de difondre el programari lliure (allà queda Scribus).

Segurament m’hauré saltat detalls, com dir que Junts pel Sí té el programa publicat als servidors virtuals d’Amazon, o que el PSC té un sistema web que et serveix els documents amb URLs poc semàntiques, o que hi ha partits que no es molestaran a elaborar cap programa electoral públic i que malgrat tot guanyaran una bona pila de vots. Però gràcies per haver aguantat llegir aquí. Prefereixo no furgar més les contradiccions, digueu-me destraler malgrat el poc que he trobat d’escandalós, o que en aquest article manca una visió més constructiva i no tant anar a buscar l’errada. Animeu-me a que ho esmeni i si trobo una estona (no crec que abans del 27S) podria mirar d’explicar-vos com tot plegat es pot d’una altra manera.

P.D.: He seguit l’ordre i els enllaços als programes que s’han publicat a la pàgina de la Viquipèdia dedicada a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 per si algú veu suspicàcies.