Programadors, salteu a la piscina!

11.01.2016

CaboSanRoque, Xavi Bobés, Jomi Oligor i Shaday Larios, Rocío Molina, Lluís Danés i Blick Théâtre han passat aquests dies pel cicle Oh, poètiques de la il·lusió al Mercat de les Flors. Tots ells són, com va admetre Francesc Casadesús a la roda de premsa de presentació, “artistes extraordinaris que no tenen la visibilitat que mereixen”. Creadors relegats a cicles i festivals, a dos o tres dies de funció i punt i final. Artistes que, amb prou feines, trepitgen casa seva. La nostra.

Rocío Molina

Rocío Molina

Ho he dit una vegada i una altra: la cartellera teatral barcelonina és conservadora. Massa. I sí, hi ha d’haver de tot, però sense el teatre més experimental, sense la creació contemporània, no anem enlloc. Els artistes els tenim, el públic també, només necessitem més gestors i programadors que s’atreveixin a donar el pas, a saltar a la piscina.

Pensava tot això mentre assistia a Impulso, la trobada entre Rocío Molina i CaboSanRoque, el passat 4 de gener. Una conversa (o exhibició de talent) entre la bailaora i els músics-enginyers-arquitectes que, tot i no ser encara un espectacle amb cara i ulls ens va deixar a tots bocabadats. I, sobretot, amb ganes de més. Molina i CaboSanRoque no han acabat de trobar el punt d’unió entre el moviment humà i el mecànic però han creat escenes d’una bellesa visual i sonora absolutament corprenedora. Escenes que ens obliguen a pensar que un espectacle entre aquests artistassos pot ser al·lucinant. I vet aquí la pregunta que lliga amb l’anterior reflexió: ho podrem veure? O l’experiència acabarà aquí? Oh, les poètiques de la il·lusió…