Primavera, estiu, etcètera

Amb motiu del Premi Crexells, tres lectors de la plataforma Llibres per llegir han expressat la seva opinió sobre les obres candidates.

Primavera, estiu, etcètera, de Marta Rojals

Quan a la vida real les coses van mal dades, la literatura és el refugi ideal per evadir-se i desconnectar de les preocupacions. Tanmateix no tots els llibres són oasis d’aïllament del món que ens envolta, i precisament ‘Primavera, estiu, etcètera’ es desvincula força d’aquesta funció. L’obra de Marta Rojals provoca més aviat un “efecte mirall”; el lector troba en la novel·la una història normal i corrent, sostinguda per una paleta de personatges d’aquells que podries trobar a la cantonada de casa. La pesantor que podria suposar la rutina, però, es trenca mitjançant els monòlegs interiors d’una protagonista plena de força, que capgira el dramatisme de les seves experiències i les transforma en situacions altament divertides i carregades d’humor.

L’Èlia de Cal Pedró té la vida més o menys muntada: passant de la trentena, treballa d’arquitecta a barcelona, on viu amb la seva parella. Tanmateix, la seva existència pateix un sacseig considerable quan el seu xicot l’abandona i en paral·lel la crisi esquitxa el sector immobiliari en termes laborals. Davant tal escenari, la protagonista decideix passar uns dies al seu poble natal, i serà allà on recuperarà amistats d’infantesa, s’entrebancarà amb un amor d’adolescència i descobrirà secrets que, en marxar cap a Barcelona, va deixar amagats.

La personalitat de l’Èlia és el motor d’una història d’anades i vingudes al passat, on es destapen records i se n’enterren d’altres. L’Èlia és caòtica, desafortunada, pocatraça i indecisa. Tot i això, la seva capacitat per combatre les adversitats, sempre des d’una perspectiva si més no divertida, és el motor d’una novel·la on el contingut humà n’és la base.

Per arrodonir l’obra, Marta Rojals alterna amb molta destresa el parlar característicde les terres de l’Ebre amb el català estàndard de la capital. En aquest sentit, la història adquireix una contextualització excel·lent i alhora molt enriquida, que atribueix versemblança i originalitat a l’obra.

Primavera, estiu, etcètera converteix una història normal i corrent en literatura i és això el que la fa especial. El caràcter internament explosiu de l’Èlia, malgrat els infortunis que pateix, encomana pessics d’optimisme a través d’uns diàlegs plens de ritme on el somriure és obligat. Tot i que l’obra no va més enllà d’una vida anònima en un poblet de l’Ebre, és l’exemple ideal d’una novel·la potent, ben escrita i amb personalitat.

Font: Llibres per llegir.