Prendre partit

12.03.2019

Viure és prendre partit. Aquesta no és una frase meva. Em representa, però, molt més que la majoria de les frases o idees que he pogut expressar mai. És d’Antonio Gramsci, un dels dirigents comunistes de la Itàlia d’entreguerres i un dels intel·lectuals més interessants de l’esquerra europea del segle XX. La vigència i la universalitat de la frase fan, però, que sigui abraçada per homes i dones de totes condicions, ideologies i creences religioses.

Jordi Sánchez dirigint-se al públic concentrat davant del TSJC, amb un clavell blanc a la mà, el 22 de setembre de 2017 | Foto: Andrea Zamorano

Prendre partit no és només tenir opinió sobre la major part de coses que passen al nostre voltant. No és una qüestió d’opinió, sinó de valors i actituds. I els valors no van amb els gens: s’adquireixen, particularment en els primers anys de la vida. Per això són tan importants els mecanismes i les institucions que els transmeten i els perfilen. Sovint hi ha qui vol creure i fer creure que els valors són poc més que el resultat casual, aleatori, d’un cúmul de circumstàncies. Res més allunyat de la realitat. La socialització és un acte més o menys conscient que la societat garanteix a través de grups, institucions i accions planificades. Pluja fina que cada individu rep i que cadascú cultiva i fa germinar d’una manera singular.

No tinguem por de promoure que les persones prenguin partit. Ningú hauria de témer una societat compromesa, exigent, participativa. Quan es pren partit col·lectivament es corre el risc d’incomodar. I el sistema, per definició, no vol ser incomodat. De fet, el sistema té tots els mecanismes per imposar la seva autoritat i minimitzar tot allò que incomoda. Té lleis, té policies i té jutges. Però, finalment, els canvis, les conquestes en drets, les millores socials, els progressos col·lectius només arriben quan una part de la societat pren partit i assumeix que ha arribat l’hora, si cal, d’incomodar. No ens ha de fer por prendre partit. Ai d’aquella societat en la qual ningú vulgui prendre partit!

(Columna d’opinió publicada al número de març de 2019 de «Serra d’Or»)

Us podeu subscriure a Serra d’Or en aquest enllaç. També en digital.

Etiquetes: