Núria Juanico

Núria Juanico

Cap de la secció Punt de Llibre

Posar distància a la pròpia existència

Ningú pot certificar la pròpia existència. Ni la noia que observa un quadre ni el pintor que la segueix com una ombra fantasmal.

Ningú pot certificar la pròpia existència. Ni la noia que observa un quadre ni el pintor que la segueix com una ombra fantasmal. Cadascun d’ells forma un dels dos nuclis narratius de Com ser-ho alhora (Raig Verd), la sisena novel·la d’Ali Smith i la primera amb dues portes d’entrada i dues de sortida. El llibre es presenta en dues parts, ULLS i CÀMERA, però sense jerarquies ni prioritats.

Alguns exemplars editats per Raig Verd comencen amb ULLS i acaben amb CÀMERA, mentre que d’altres segueixen l’ordre invers. Des de Núvol, publiquem dues ressenyes, una en l’ordre ULLS-CÀMERA, escrita per Núria Juanico, i una altra en l’ordre CÀMERA-ULLS, escrita per Francesc Ginabreda. Aquesta estructura cíclica és només una de les moltes particularitats d’una obra que amplifica la noció d’identitat, posa en dubte l’espai temporal i, sobretot, fa esclatar tots els matisos de l’art.

Ali Smith | © Sarah Wood

Els records d’un pintor renaixentista aclaparen la part del llibre batejada com a ULLS, que traça diversos vincles (alguns d’evidents, altres gairebé invisibles) amb l’altre fragment de la novel·la, CÀMERA. L’artista, Franchesco della Cossa, deixa anar un torrent de pensaments en forma de monòleg que reviu una vida que no sap si ha acabat. Aviat s’insinua una dualitat de gènere directament relacionada amb el títol de la novel·la i que fa trontollar la idea prototípica d’identitat. “Ningú sap mai qui som, ni tan sols nosaltres”, afirma l’artista en un relat que salta de record en record sense seguir una estructura lineal.

A estones confusa, la veu de della Cossa llança interrogants per entendre’s a sí mateixa, però que també són aplicables en qualsevol altre context, sigui renaixentista o bé contemporani. Art i amor s’uneixen quan s’adona que “la bellesa, en la seva plenitud, no es troba mai en un sol cos sinó en una cosa compartida”, tot i que l’experiència de l’artista estarà tacada d’un tint solitari. La mort massa primerenca de la seva mare, la manca de reconeixement de la seva obra i la competitivitat cap a altres pintors amb més trajectòria constitueixen un reguitzell de pensaments amargs per a una persona capaç de llegir la tristesa en l’esquena dels altres i, alhora, amagar la seva.

El procés d’elaboració dels frescos del Palazzo Schifanoia, a Itàlia, centra gran part de la memòria del pintor. Convençut de la seva vàlua, della Cossa va enviar una carta al duc per demanar-li més diners a canvi de la seva feina. I precisament aquesta carta és un dels fils que l’enllaça amb la George i la part del llibre titulada CÀMERA, que se situa en l’època actual però també va endavant i endarrere en el temps. Amb un nom de noi però aparença femenina, la George té 16 anys i una adolescència estroncada. La seva mare, una economista d’esquerres amb influència gràcies a eslògans subversius que escampa a través d’internet, mor de sobte i deixa penjada la relació amb la George. Ella abandona el rol estereotípic de “filla adolescent que qüestiona i rebat constantment els progenitors” per vestir-se amb un dol perdedor però veritable i inevitable.

Com della Cossa, la George també recorda, però ho fa en tercera persona i amb l’ànsia de fer més lluminoses les darreres estones viscudes amb la mare. L’últim viatge conjunt, a Itàlia, pren una nova forma des del filtre de l’absència. “Ets una emigrant de la pròpia existència”, li diu la mare en un dels molts diàlegs punyents que mantenen durant l’estada. Els frescos de della Cossa tracen l’únic pont entre la vida i la mort al qual la George pot aferrar-se, i és així com l’art es converteix en el mecanisme perquè la noia canalitzi el significat d’uns fets devastadors. És la mateixa mare qui, en un moment del llibre, li planta al davant de la cara una pregunta que ressona al llarg de tota la novel·la: “De què serveix l’art? Fa que no passi res de tal manera que fa que passi alguna cosa”, diu.

Conèixer primer en Franchesco i després la George condiciona la percepció de la història. El paper de l’art pren un rol més intens a través de les memòries de l’artista, que tracen una mirada de les seves obres des del procés creatiu i preparen el terreny per abordar-les després des d’una mirada externa. I és que l’impacte de la creació en les persones esdevé un dels punts centrals del llibre que, així mateix, està farcida de trucs narratius i picades d’ullet tant si es llegeix en una direcció com si es llegeix en l’altra. Aquesta versatilitat inunda tant el contingut com la forma del llibre, que eixampla les fronteres de la novel·la com a gènere i desborda els límits de la invenció narrativa.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació