Podré llegir

9.08.2018

No podré llegir. Aquesta és la conclusió a la qual arribes quan l’oftalmòleg t’explica que no recuperaràs la vista de l’ull dret i, més prompte que tard, perdràs també la de l’ull esquerre.

No has pensat ‘s’han acabat els viatges, els estius a la platja i els passejos per la muntanya’; ‘no podré anar al cinema, al teatre, ni a l’òpera; em tornaré una persona dependent’ –tant com t’estimes la llibertat. Ni tan sols que no veuràs els canvis en la careta de la teua néta. Senzillament has pensat ‘no podré llegir’.

Llegir t’ha salvat en els moments més difícils. Has trobat l’aixopluc d’una illa en cada naufragi, i en cada illa, un llibre. Què t’enduries a una illa deserta? Un llibre, sempre un llibre. Les burles a l’escola foren menys doloroses amb els contes i llegendes de Grimm i Perrault. La primera ferida amorosa va cicatritzar amb la lectura de Tristany i Isolda. Les llàgrimes per la mort de l’avi les eixugares amb els fulls de La sonrisa etrusca i aquell amor incondicional d’un home ja gran envers el seu nét. La llarga malaltia del pare fou una oportunitat per a rellegir Cent anys de solitud a ritme de dues pàgines per nit, les justes perquè s’adormira plàcidament. El dolor per la separació del teu home va desaparèixer per art de màgia, la màgia d’històries com Alícia a través de l’espill, El Petit Príncep o Els viatges de Gulliver.

No poder passejar els ulls per noves històries és, per a tu, el més paregut a morir. Caldrà triar molt bé el nom de l’illa que et salvarà d’aquest nou, i potser últim, naufragi. El títol que et ve al cap és Ensaio sobre a cegueira, que comprares a la llibreria Ler Devagar de Lisboa l’estiu passat i que encara reposa en la muntanya infinita de llibres pendents. Quina ironia!

Decideixes fer un curs d’autoaprenentatge de Braille. Paradoxalment, per a aquest curs és necessària la vista, i tu encara conserves part de la de l’ull esquerre. T’assabentes que Louis Braille es va quedar cec quan només era un xiquet i que va inventar un alfabet que permet llegir, escriure, compondre música i, fins i tot, navegar per internet hui en dia. Et familiaritzes amb aquelles cel·les de sis punts que equivalen a les lletres que tu coneixes des dels cinc anys: la A és un puntet dalt a l’esquerra, la C són dos punts a la part més alta i la L tres punts alineats a l’esquerra. En poc de temps has memoritzat cada lletra del nou abecedari. És clar, amb la vista. Escrius, amb bolígraf, el teu nom en Braille. Els dits no poden llegir-lo: tot és pla al full. Busques el punxó que utilitza la teua néta per a fer manualitats. Tornes a escriure el teu nom, ara de dreta a esquerra –és així com es fa– i gires el full per llegir-ne el relleu amb els dits. T’estremeixes en acaronar, per primer cop, una paraula. La mateixa emoció de quan eres menuda i reconegueres el teu nom a dintre d’una paraula.

Fa setmanes que entrenes el tou dels dits per reconèixer lletres, paraules, frases. Durant les vesprades fingeixes que ja no hi veus, com la protagonista de la darrera novel·la que has llegit. Creus que és l’única manera de progressar en l’aprenentatge del Braille. Per evitar la temptació de la llum, et cobreixes els ulls amb una bena, avançant-te així a la ceguera que vindrà. No li tens por, si quan arriba tu ja saps llegir amb el tacte.

Un sentiment semblant al desig et sorprèn els darrers dies. T’has preparat per a allò que no es pot evitar. No suportes les demores. Anheles –com pot ser, et preguntes– quedar-te cega ja i poder dir-li a na foscúria: puc llegir.

Etiquetes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. “‘T´has preparat per allò que no es pot evitar” crec que és una gran filosofia de vida. Em sembla un conte molt ben construit, al voltant d’aquesta idea, amb el fil conductor dels llibres. La frase final de triomf absolut, és esplèndida. He gaudit molt… i he pensat molt, també.