Pietat i imaginació

10.12.2013

Avui, deu de desembre, ens capbussem en els relats de George Saunders, amb articles de Yannick GarciaMiquel AdamLaura Basagaña i Vicenç Pagès Jordà.

George Saunders, autor de 'Deu de desembre' (Edicions 1984, traduït al català per Yannick Garcia).

Si mirem enrere, veurem el llibre com una serralada, irregular dins unes altures considerables, amb dos cims que destaquen del territori circumdant. La sensació que predomina no difereix gaire de la que sentim després de veure un recull de fotografies de Diane Arbus: personatges anòmals, de vegades monstruosos, però alhora més humans –potser més feliços– que els que ens topem pel carrer. George Saunders sap trobar bellesa en el fracàs. Seria injust titllar-lo d’irònic, ja que els retrats són fets amb respecte: en sentim més proclius a compadir els seus personatges que no pas a riure-nos-en. El tractament de les zones fosques recorda l’anomenat “realisme brut” dels anys setanta i vuitanta, però Saunders escriu més bé, té més pietat i més imaginació, que potser són una mica el mateix. Més que fer-nos riure o fer pensar, ens situa davant un mirall que deforma la nostra imatge.

Podeu comprar per 1€ l’article de l’Avenç, aquí.

Deu de desembre, George Saunders. Edicions de 1984 (traducció de Yannick Garcia).