Pèrdua i recuperació de la parella a l’Ikea

De tots és sobradament conegut que l’amor (especialment avui en dia, en què les coses van i vénen amb tanta celeritat) no és immutable, impertorbable, ni etern; ben al contrari, travessa per sotracs, vaivens i batzegades que, amb massa freqüència, l’acaben conduint cap a la desaparició. És per això que d’entre totes les estratègies que es coneixen per tal d’evitar-ho —sobretot en aquells casos en què l’abúlia o el decandiment comencen a treure el cap en una relació (o fins i tot abans: com a mesura de precaució, simple entreteniment o una estratègia amena i vagament innòcua de passar el temps)— els experts recomanen el que, després d’anys d’estudi, han convingut a anomenar “pèrdua i recuperació de la parella a l’Ikea”. Per a un exercici correcte d’aquesta activitat, però, es necessitarà una condició prèvia i una sèrie de passos que, si desitgem concloure l’empresa amb èxit, s’hauran de seguir en l’ordre següent.

Condició prèvia: tenir parella. Tant se val la condició política, sexual o religiosa de la parella; sí que és important, però, que estigui formada per dues persones.

Passos a seguir:

1. Anar a l’Ikea. Aquest pas és imprescindible. Preferentment, s’anirà a un Ikea que estigui ubicat als afores de la ciutat [1]. Es reconeixerà l’edifici perquè al capdamunt hi figura un cartell amb el seu nom (amb lletres grogues i visibles), cosa que, a banda d’identificar-lo adequadament, el distingeix de la resta d’edificis, els quals, com atrets per una estranya força centrípeta o com mosques a la llum, acostumen a proliferar pels voltants d’aquestes zones d’extraradi com per exemple el Mcdonald’s, el Decathlon o el Carrefour (també conegut per molta gent encara com a Pryca). Però afortunadament, i gràcies també a una acurada política de màrqueting i d’identitat corporativa, cap d’aquests edificis no porta el nom d’Ikea al capdamunt (amb lletres grogues i visibles), la qual cosa, a banda de contribuir a l’alegria general del paisatge amb una gran varietat de logotips i coloraines, facilitarà enormement la nostra tasca.

2. Començar l’expedició. Contràriament al que se sol recomanar, és important no fer-se una llista prèvia amb tot allò que cal comprar; ben altrament, és recomanable deixar-se endur pels estímuls imprevisibles i aleatoris de les exposicions, així com deixar-se perdre per l’estructura sinuosa i laberíntica dels passadissos.

3. Inici subtil de les hostilitats. Via lliure en aquest punt per a les primeres indirectes i imprecacions. Servirà, per exemple, passar per davant d’una tauleta Lack de menjador (4’95€) [2] i, amb fingida indiferència, amollar alguna cosa com ara que seria un complement ideal i de bon gust per a la sala d’estar, a la qual cosa l’altre respondrà que tal veí o company de feina en té una d’igual i, doncs, és molt poc original; també es pot passejar davant d’una estructura Faktum de cuina (estructura completa 794’95€, barres d’acer, il·luminació oculta, color vermell o fusta, a escollir) i, llavors, esmentar com de passada i sense donar-li massa importància que quedaria molt bé a casa seva si no fos per la mania recalcitrant de l’altre de deixar-se sempre els plats per fregar; o finalment, en caminar davant d’una prestatgeria Billy [3] (en qualsevol de les seves varietats: 59€ model senzill, 161€ combinació raconera o 129€ vitrina amb porta de vidre), un dels dos —tant se val quin— deixarà anar que allò li aniria molt bé per endreçar els llibres, afirmació que l’altre reblarà dient que el que hauria de fer és comprar menys llibres o, en tot cas, llençar a la brossa la meitat dels que té i ja ha llegit [4].

4. Passi de pressa i sense dedicar-hi atenció per la secció d’habitacions i llits de matrimoni. La decoració i l’ambientació íntima d’aquesta mena d’estances podrien conduir-nos a un estat libidinós; per contra, perpetuïs tant de temps com pugui a la secció de jocs i entreteniment infantils mentre prova d’imaginar-se com seria la resta de la seva vida amb aquell brogit com a remor incandescent de fons.

5. Dinar. Si vol passar-hi el dia (cosa que recomanem ferventment per a una execució correcta de l’exercici) és obligatori quedar-se a dinar. No es deixi guiar únicament per la vista: la ingesta d’un rotllet de salmó suec (no pas noruec, autèntic lloc d’origen del salmó de qualitat) per només un euro, d’una amanida amb salsa inapetent o d’unes mandonguilles d’origen inconfessable, si bé ser de presència no gaire agradosa, posaran en perill la nostra digestió i per tant ens posaran de pitjor humor, un estat d’ànim molt més recomanable per a les nostres intencions. D’altra banda, si en passar davant del supermercat veu que la seva parella (generalment dona) és a punt d’endur-se una capsa de bombons o de galetes de xocolata amb coco ratllat pel damunt, lluny de dissuadir-la, animi-la; ja trobarà l’ocasió de llençar-li en cara més endavant.

6. Cocció. De l’èxit o el fracàs d’aquest punt en dependrà en gran mesura l’èxit o el fracàs de tot el procés, de manera que cal esmerçar-s’hi en cos i ànima. Comenci demorant-se en la secció d’utensilis de la llar, objectes de decoració i bagatel·les vàries. Emboteixi el carret (si du carret) o la bossa (si porta bossa) d’artefactes inútils, lletjos o estrambòtics. Deambuli sense ordre ni concert. Si ja té un cert domini de la situació amagui’s i deixi que la seva parella el busqui, passi-s’hi hores, fins a arribar a límits de la desesperació, l’extenuació o el paroxisme. Mostri’s inapetent i de mal humor creixent i procuri que la seva parella es comporti de la mateixa manera. Arribat un punt, entri en comparacions improductives entre, posem per cas, l’estampat d’un coixí Vilmie Figur (9’95€/ud) i les primeres pintures de Jackson Pollock, entre les cortines de bany Jelinek (15’95€) i l’escriptora del mateix nom guardonada amb un Premi Nobel (pregunti’s a més si aquelles cortines podrien ser escenari d’actes de sadomasoquisme o autoflagel·lació, com a les novel·les) o bé filosofi al davant d’un joc de tupperwares que encaixen els uns dins els altres com si fossin nines russes i pregunti’s si l’univers posseeix potser la mateixa estructura. Atropelli famílies senceres, faci plorar els nens, busqui-li les pessigolles als empleats [5]. Actuï com un ésser arrogant, insegur i capriciós. En definitiva, sigui vostè mateix.

7. Després de tot això probablement se senti cansat. La confusió entre el que és realitat i aparença segurament el farà sentir abatut i víctima d’un lleuger mareig. Assegui’s, doncs, davant d’un mirall (Krabb 9’95€, Godmorgon 39’95€, Belervåg joc de tres 15’95€) i quedi’s allà esguardant-lo fixament fins a recuperar l’alè i separar el món de les il·lusions —les aixetes sense aigua, les làmpades amb l’etiqueta amb el preu penjant, el televisor sense endoll— del món de debò. Passats uns segons (o uns minuts si cal), aixequi’s i pregunti a la seva parella si podrà amb tot, sense especificar si amb tot el que porta a sobre o amb tot en general, a la vida. Això crearà confusió.

8. Ruptura. Si la resta de passos s’han executat correctament, aquest pas caurà pel seu propi pes, sense haver de dedicar-hi cap esforç addicional. Habitualment, l’enxamparà a l’apartat de recollida de mobles, amb un paperet rebregat a les mans que indiqui un número de filera i passadís que no serà capaç de trobar. Molt probablement en aquell instant la seva parella es trobi en una filera i un passadís diferents, a una certa distància de vostè, cosa que l’obligarà a cridar una mica per sobre del normal si vol que la ruptura sigui efectiva i amb el punt de teatralitat necessària. La discussió, puntual i per un motiu anecdòtic, es projectarà en canvi cap al futur com una successió de discussions semblants però de caire més general i ineludible, de manera que la ruptura apareixerà com l’única opció plausible per tal d’evitar una vida conjugal en discòrdia fins a la fi dels seus dies. Si és una dona, en el moment de la ruptura xiscli amb veu aguda i procuri posar-se vermella. Si és un home, tracti de mostrar-se rude i desagradós i, si pot, doni un cop de puny contra una paret. No acostuma a fallar mai.

9. Pagui. En aquest moment precís, redescobrirà com per art de màgia un dels avantatges principals de viure en parella: repartir les despeses. Aprofiti la creació d’aquest momentum favorable per concentrar-se en la visió d’un cobretaula Barnslig que hagi triat ell o ella (4’95€), d’una planta artificial d’interior Fejka (amb test 19’95€) o d’un marc Drops per a set fotografies (7’99€) que havien comprat per posar ordre als records perduts durant tant de temps. Si això no fos suficient, truqui a les portes de la nostàlgia rememorant un viatge junts a una ciutat estrangera, un dia d’estiu a la platja o el moment en què se li va declarar per primer cop i imagini’s com seria la resta de la seva vida en solitud, especialment en els moments difícils de la vida. Surti corrent amb llàgrimes als ulls i, a mig camí, el més normal és que ensopegui amb l’altre membre de la parella que, fruit dels mateixos sentiments, corri exactament en direcció contrària.

10. Fongui’s en una abraçada com a les pel·lícules. Si és un home, enlairi el cos d’ella cap al cel i si és una dona, deixi’s envolar lliurement amb els cabells flotant com si fos a càmera lenta. Pregunti’s per què és tan complicat tot plegat, prometi-li amor etern i digui-li que no se’n separarà mai més. I si, després de tot això, al cap d’un temps la parella torna a caure en la indolència i l’abúlia habitual, no es desanimi; esperi amb fruïció l’arribada del proper catàleg de temporada per tornar a endegar el procés i repetir-lo tantes vegades com siguin necessàries.

[1] Per tal d’arribar-hi es poden fer servir diferents mètodes: a) anar-hi a peu b) amb el transport públic o c) l’ús del vehicle privat. A diferència d’altres teories potser més ecològiques, en aquest cas es recomana l’últim, ja que algunes qüestions com ara seguir les indicacions per carretera, trobar un lloc on aparcar el cotxe o bé, posteriorment, trobar el lloc on aquest vehicle ha quedat aparcat (malgrat els esforços de l’organització per posar-nos les coses difícils mitjançant l’ús infantil i un pèl extemporani de figures animals: un mamut, un hipopòtam, un pingüí…) ajudaran a escalfar oportunament l’ambient de cara a l’èxit de la primera part de la nostra operació, és a dir, la pèrdua.

[2] Preus vàlids només a Península.

[3] Aquests models són orientatius. Faci’s servir igualment, si li ve de gust, la calaixera amb estructura Rationell (45’23€ la unitat), el sofà-llit Ektorp per a tres persones (449€) o bé el reposa-peus Sandby amb funda Karlstad (79 i 25€, respectivament).

[4] De vegades els silencis poden ser més feridors que qualsevol dels atacs. Si no troba la paraula justa, mantingui’s en silenci i deixi que la incomunicació i el neguit creixin exponencialment entre tots dos fins a límits insuportables.

[5] Miri a d’altres dones si és un home o a d’altres homes si és una dona (o a d’altres dones si és una dona homosexual o a d’altres homes si és un home de la mateixa condició). Faci-ho tan descaradament com sigui possible.

Aquest conte forma part del recull de contes El club dels homes amb bigoti, publicat per El Petit Editor. Guillem Carreras l’ha ressenyat en aquest article.