Per un torneig d’èxit

9.10.2017

El festival Temporada Alta de Girona m’ha convidat enguany a participar al VII Torneig de Dramatúrgia, un lúdic combat que enfronta l’escriptura de vuit dramaturgues i dramaturgs i que, en una eliminatòria votada pel públic, premia amb un àpat un dels textos presentats. Les edicions precedents han tingut força ressò, alguna de les obres s’han programat després en teatres de Barcelona i d’arreu i, a més, el Torneig ja té clònics en altres ciutats i països.

El 16 d’octubre Temporada Alta dona el tret de sortida al VII Torneig de Draamtúrgia catalana

Aquest insòlit combat resulta un estímul per a les persones que escrivim teatre. Esperona la imaginació veure’s obligat a treballar a contrarellotge i amb restriccions de durada, personatges i format. És una oportunitat per escriure en calent, abocant lliurement el que pensem i sentim, esmolant l’enginy per demostrar el valor de la paraula en aquests temps que tantes disciplines artístiques –música, dansa, audiovisual…- intervenen a l’espectacle teatral. El Torneig és, doncs, una bona manera de reivindicar la força i la vigència del text en el teatre.

Aquí la lluita no és sinònim d’hostilitat sinó, com en molts torneigs medievals, una exhibició de destresa. Es tracta de ser original, de mostrar conflictes autènticament dramàtics, de conciliar literatura i escenari. Cal oferir un text que es defensi amb solidesa, que convenci pel que diu i pel que insinua, que es demostri capaç de sostenir un espectacle. Només així seduirem el públic i li arrencarem una emoció, un aplaudiment i, potser, el seu vot.

Estaria bé que el Festival, per augmentar l’èxit del Torneig, fes el possible perquè el declaressin il·legal. Segur que trobarien algun ministre d’aquells que sense dubtar-ho confonen la llibertat d’expressió amb el delicte. Només li haurien de dir que els autors i autores sovint escrivim textos transgressors, políticament incorrectes, amb ironia i humor, en una llengua sospitosa, que fàcilment poden acusar-se d’estar fora de la llei. Ràpidament el ministre procuraria impedir que es votessin lliurement uns textos tan subversius.

Amb el Torneig declarat il·legal i la prohibició de votar, se’n multiplicaria la repercussió. Les televisions d’aquí i de fora dedicarien hores de màxima audiència a parlar-ne. Per fi s’ocuparien del teatre! Els duels es lliurarien sota una gran expectació. Ja m’imagino els espectadors imprimint paperetes, l’organització amagant l’urna amb astúcia, els actors i actrius patint per l’amenaça de multes milionàries. Fins a l’escrutini de la gran final hi hauria lectures massives que el ministre qualificaria de tumultuàries.

Encara que, malgrat tanta activitat i tanta gent, no imagino cap maniobra violenta contra organitzadors, intèrprets i públic. El poder no valora tant les arts escèniques com per embrutar-s’hi les mans ni dedicar-hi gaires recursos. La repressió seria de baixa intensitat, sense càrregues policials ni ferits. Millor, és clar. L’únic interessant que ens perdríem seria la magnífica promoció dels dibuixos de la Warner anunciant el Torneig al port de Barcelona.

Amics de Temporada Alta, hem de treure lliçons dels moments complicats i incerts. Aprofitem el morbo de la clandestinitat. Veure cues amb gent de tota mena a les portes del teatre seria el gran èxit del Torneig. Ampliaríem el públic de les lectures teatrals, traient-les del cercle dels íntims i els convençuts. I, després, discutiríem llargament sobre la validesa del resultat i si el guanyador o guanyadora mereix ser acusat per sedició o convidat al Celler dels germans Roca.