Per a felicitar el Nadal

11.12.2015

No direm res de nou si recordem que la celebració del nostre entranyable Nadal té els seus orígens en les festes del solstici d’hivern ben documentades en l’antiga cultura romana, de la qual, segles i segles després, som hereus i continuadors. En efecte, també els romans celebraven el Nadal —Natalis Solis invicti (“Nadal del Sol invicte”), anomenaven la festa— i també, com nosaltres continuem fent avui dia, es felicitaven i es feien obsequis (els mateixos obsequis que ens fem nosaltres!). Després, el cristianisme es va apropiar de la festivitat tot fent-la coincidir amb el naixement del Messies.

Robert Rousso. Feicitació Nadal

Robert Rousso. Feicitació Nadal

El poeta Publi Ovidi Nasó (43 aC – 17dC) dóna tota mena de detalls sobre les solemnitats del cap d’any. Als Fastos, una obra sobre les grans diades del calendari romà que redactava l’any 8 dC, veiem l’escriptor dialogant dins el seu estudi amb el déu Janus de doble cara, del qual ve el nom del primer mes de l’any, que li és dedicat. Les contínues interrogacions del poeta i les cabals respostes del déu són una autèntica delícia i constitueixen una explicació anticipada de les raons de ser de les nostres celebracions d’aquests temps. El poeta pregunta al déu:

«Digue’m per què l’any nou als dies freds pren l’inici,
quan, de fet, és al temps primaveral el començ».

I escaridament el déu li respon:

«El solstici d’hivern és el dia primer i també l’últim:
L’any i el Sol, així, tenen l’inici en comú».

Vet aquí una explicació satisfactòria i plausible de la importància d’aquestes dates del solstici d’hivern. És llavors i no pas a l’inici de la primavera que cal situar el començament de l’any. Certament, al principi del temps primaveral la natura desplega tot el seu fast i es mostra amb tota la seva magnificència. Segons diu el poeta, amb uns versos exquisidament elaborats,

«tot floreix llavors, llavors la vida es renova
i al sarment fecund s’inflen els grans de raïm,
l’arbre es cobreix de fulles tot just acabades de néixer,
la semença treu lluc sobre la terra apuntant,
l’ocellada acarona amb sos cants la tèbia airina
i pels prats arreu folguen ramats juganers.
I és manyac el sol, l’enyorada oreneta retorna
per penjar el seu niu a l’elevat carener,
i és conreat el camp i es renovella amb l’arada.
Pròpiament el temps inicial és aquest».

Per això sembla que l’inici de l’any hauria de coincidir més aviat amb aquesta època de renovació. De fet, els primers romans desconeixien el gener i el febrer, caracteritzats per la seva inactivitat en el món de l’agricultura, i això quedava reflectit en la versió més antiga del seu calendari, que mancava d’aquests dos mesos (començant a comptar des del març, els mesos de juliol, agost —anomenats fins als temps de Juli Cèsar i Octavi August quintilis i sextilis—, setembre, octubre, novembre i desembre, ocupaven respectivament, els llocs cinquè, sisè, setè, vuitè, novè i desè). Tanmateix, l’autèntic principi ve a continuació de la fi: tal com bé deia un altíssim poeta nostrat, «l’aurora s’assembla a la posta». La humanitat i la divinitat s’enfronten a la tristesa, l’angoixa i l’amargor d’aquestes dates de decadència i d’escassetat amb tot l’optimisme de què són capaços i amb la formulació dels més bells i profitosos desigs. D’aquí les felicitacions, els llamins i els obsequis. Així és com queda reflectit en la descripció feta pel poeta. En efecte, a la pregunta

«Però, ¿per què celebrem el jorn de les teves calendes
i ens felicitem mútuament amb bells mots?»,

el déu respon que els presagis, això és, els anuncis del futur, són a l’inici de tot. I aquí cal fer avinent que, entre els romans, el dia de les calendes era el primer de mes: per tant, en aquesta ocasió s’al·ludeix d’una manera inequívoca a la data de cap d’any. Però el poeta vol saber més i insisteix:

«¿Què signifiquen […] les ofrenes de dàtils, de figues
seques i de mel dintre d’un pot blanc de neu?»

(Segons es pot veure, els antics associaven igualment com nosaltres les llaminadures amb aquestes dates). I el déu responia:

«Són […] un presagi, a fi que el seu gust persisteixi
tot al llarg de l’any, fruit d’un inici tan dolç».

I el poeta preguntava encara:

“Ja ho entenc; ara explica’m per què es regalen monedes,
car així cap detall no em restarà inexplicat”.

(Com es pot comprovar, les nostres estrenes nadalenques tenen unes arrels més fondes que no sembla). El déu donava una resposta contundent:

«S’enriolà i digué: “Que poc que coneixes la vida,
si t’enllamina el dolç més que no pas els diners!
Ni durant el regnat de Saturn no vaig veure cap home
que en el fons del seu cor no trobés dolços els guanys;
L’ànim de lucre ha crescut amb el temps i ara està al seu punt àlgid:
ha arribat tan enllà que ja no hi pot anar més…»

(Cal aclarir que el regnat de Saturn fa referència a l’edat d’or, el temps mític en què els homes vivien feliços sense haver de dur a terme cap mena d’activitat. L’afirmació que ni llavors els guanys eren menysvalorats pels homes és una clara imatge hiperbòlica). Les monedes —un signe de prosperitat— que encara durant els temps del franquisme eren donades als carters, als serenos i als escombriaires a canvi d’una felicitació repartida de domicili en domicili; els torrons que mengem durant els àpats nadalencs i les llepolies que caga el tió; les múltiples felicitacions de viva veu o per escrit que ens adrecem aquests dies… Tot això ja existia a Roma abans que s’hi instal·lés el cristianisme. I potser els mateixos romans ja ho havien adaptat d’altres cultures anteriors. El que és ben cert és que les solemnitats de l’any tenen la seva raó de ser i la seva història, i en mantenen la vigència gràcies a la continuïtat de les tradicions.

D’aquí estant, doncs, aprofito l’avinentesa per a desitjar un bon Nadal a tots els lectors.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. També pot ser que Ovidi vulgui justificar de manera poètica una decisió de Juli Cèsar més terrenal.

    Pel que he pogut escatir, els romans primitius només tenien deu mesos, corresponents a primavera, estiu i tardor i un any de 304 dies. Els dies d’hivern del calendari solar no es comptaven ja que no s’hi feia res. El rei Numa Pompili (dos segles anterior a la República) va afegir els mesos de Gener i Febrer per poder taxar aquests dies massa lliures, però l’any, ara de 354 dies, continuava començant l’u de març, com s’havia fet sempre.

    En època republicana el poder es repartia per evitar els abusos dels reis. Una de les posicions de poder eren dos cònsols que es repartirien el poder quasi suprem però només el podrien exercir durant un any. Els cònsols anuals obtenien el seu càrrec el primer dia de l’any. Com que el Pontifex Maximus decretava quin era el primer dia de l’any i aquest càrrec religiós era més polític que científic, establir quin dia era el primer de l’any va deixar de ser una ciència exacta per passar a ser un art més propi de Maquiavel. Així alguns cònsols podien tenir anys de 300 dies i alguns els tenien de 400, en funció de la data d’inici d’un any i inici del següent. Això els donava més o menys temps per fer lleis, campanyes militars i acumular poder i diners. Els primers cònsols que van establir l’u de gener com a inici de l’any ho van fer quatre segles després de la creació dels mesos de gener i febrer. Durant tot aquest temps, els mesos de setembre a desembre van mantenir el significat del seu nom. Les oscil·lacions entre començar l’any al gener o al març podien arribar a ser força grans. Per exemple, el tercer consolat de Juli Cèsar va tenir un any de 445 dies.

    Finalment el propi Juli Cèsar, quan va fixar el calendari que duia el seu nom, va fixar també que la data d’inici de l’any seria sempre l’u de gener i va resoldre sis segles d’oscil·lacions en la data. Tot i això, pel text d’Ovidi, sembla que ningú fora de les intrigues polítiques va entendre gaire per què l’any el feien començar en les Saturnals d’hivern enlloc d’esperar a la primavera, com seria el més normal.

    Fonts:
    https://books.google.es/books?id=9551CgAAQBAJ&pg=PA124&lpg=PA124&dq=numa+pompilius+new+year+army+campaign&source=bl&ots=bzlCiccj-b&sig=cIAjvgZ6xV5t10hc603YZPuH-g4&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwi7wLrT59bJAhWKvRoKHfG2ASYQ6AEIXDAI#v=onepage&q=numa%20pompilius%20new%20year%20army%20campaign&f=false
    http://www.infoplease.com/spot/newyearhistory.html
    https://en.wikipedia.org/wiki/Roman_calendar#Calendar_of_Numa
    http://histmyst.org/festivals.html