Pensar la catalanística com un fenomen mundial

6.07.2015

Davant dels canvis que d’ençà uns anys estan transformant tant la universitat com la cultura catalana en el seu conjunt, el Màsters d’Estudis Catalans de la UOC i l’Ateneu Barcelonès van organitzat el passat 2 de juliol les jornades “Catalanística global.” La internacionalització de la cultura catalana és inseparable dels nombrosos estudiosos que l’analitzen i imparteixen cursos de llengua i cultura catalanes a les universitats de mig món.

Josep Ferrater Mora

Josep Ferrater Mora

La cultura catalana és actualment indestriable de la mirada que hi projecten els investigadors nombrosos d’Alemanya, Anglaterra, Itàlia, Espanya o els Estats Units. Les traduccions arreu del món i la recepció de les obres dónen forma a la percepció actual de la literatura catalana. Com afavorir el diàleg entre especialistes de diverses tradicions nacionals que, de Moscou a Buenos Aires, prenen la cultura catalana com a objecte de recerca? Aprofitant la reunió a Barcelona de la North American Catalan Society, la UOC i l’Ateneu han volgut obrir un espai per repensar els estudis catalans, digué en l’obertura Maite Puigdevall, directora del màster. “Cal pensar la catalanística com un fenomen mundial”, reblà Josep Anton Fernàndez, nou director de les àrees de Llengua i Literatura & Pensament de l’Institut Ramon Llull.

 

Catalunya, laboratori de canvi

La primera taula tractava de “La filologia catalana i el nacionalisme: límits i limitacions d’una relació.” El socioligüista de la UOC Joan Pujolar qüestionava que el context de la globalització, de moviments constants de béns i persones, en què les cultures afluixen el seu ancoratge territorial i es deixen endur pels fluxos globals, pugui fer que el nacionalisme esdevingui un fre per a la comprensió de la cultura catalana.

“De què et servirà aprendre català?” Louise Johnson, especialista en literatura contemporània de la Universitat de Sheffield, va haver d’afrontar aquesta pregunta des que començà a interessar-se pel català. I ara són els seus alumnes qui han de respondre preguntes semblants: de què et servirà aquest màster? Una de les formes de vigència del problema nacional és aquesta visió utilitarista de les llengües. Són jerarquitzacions que demanen respostes en el present en l’experiència de cada estudiant, de cada investigador. Els estudiants sovint trien estudis catalans amb consciència crítica, i molt sovint hi arriben a partir del castellà.

Els estudis catalans en un context global fan preguntar-se què pot oferir Catalunya en el marc internacional? L’historiador Jordi Casassas Ymbert, president de l’Ateneu Barcelonès, respongué: “Catalunya es pot oferir com a laboratori de canvi.” Canvi segons dos eixos: el d’un nacionalisme sense estat i el de la força de la societat civil i del conflicte social. El catalanisme és plural i té una gran capacitat d’adaptació a cada temps. Cada vegada hi ha més interès en la història comparada de regions europees amb problemes equiparables.

Creix l’interès per Catalunya arreu d’Europa i als Estats Units a mesura que es converteix en un element problemàtic. De sobte s’estudia el nacionalisme català i té un especial atractiu per als estudiosos l’afirmació paradoxal d’un independentisme no nacionalista. El depassament del marc essencialista en el procés sobiranista actual crida els especialistes a la reflexió. En el debat aparegué la constatació que en àmbits acadèmics costa situar l’anàlisi de les mobilitzacions subiranistes entre els estudis del 15M, d’Occupy wall street o primaveres àrabs, com si no fossin un capítol més de les actuals revolucions democràtiques.

 

Josep M. de Sagarra

Josep M. de Sagarra

Catalunya, líder de les petites nacions

Christian Muench, sociolingüista i professor de la Universitat Goethe de Frankfurt, planteja què representen els estudis catalans dintre del paisatge acadèmic d’un país? A Alemanya hi ha una bona recepció, una assimilació senzilla pel fàcil paral·lelisme amb la cultura dels Länder. Catalunya és entensa com la primera de les cultures anomenades minoritàries. Segons Muench, “Catalunya hauria de ser el líder de les petites nacions, es podria convertir en un líder a nivell internacional.” Catalunya ha entrat en la memòria col·lectiva del món, i els estudiants i investigadors s’hi senten atrets per crear un acostament al món que no sigui des de les restes dels imperis colonials, dels grans estats. “Per a les nacions petites, reblà Muench, Catalunya diu: sí que es pot. Es pot revertir una situació de dominació i perill de desaparició de la pròpia llengua i cultura, sí que es pot. Aquest missatge s’ha entès arreu del món. Catalunya ha d’acceptar aquesta responsabilitat”

És una perspectiva que atreu estudiants de perfils nous. Louise Johnson esmenta una estudiant de màster que aprèn català per investigar la immigració pakistanesa a Catalunya, essent ella mateixa parlant d’urdu. D’altres parlen de Catalunya com a pionera en l’estudi del multilinguisme a les grans ciutats europees, on en la didàctica del multilinguisme. El català és doncs un producte global que té una rellevància més enllà de la literatura. Perquè Catalunya dóna respostes singulars a problemes que són globals, i això esdevé fonamental per a la rellevància dels estudis catalans a l’estranger.

 

L’acadèmia estima la Catalunya problemàtica

En el debat, el professor de Chicago Mario Santana planteja que “Hi ha dues lògiques diferents en l’aspiració nacional i l’acadèmica. L’aspiració nacional vol la normalitat de Catalunya, però l’aspiració acadèmica vol la Catalunya problemàtica. Als Estats Units molta gent hi arriba des del castellà i com a discurs crític que problematitza l’hispanisme. Cal aprendre català per entendre Espanya.”

El professor de la UOC Jaume Subirana constata que “en la mesura que s’internacionalitza, com més va més es pot tenir interès per la cultura catalana sense haver de passar per la llengua.” Si fins ara l’ús de la llengua i filologització dels estudis catalans eren la porta d’entrada, potser ara convé obrir el focus en un plantejament general, a escala mundial.

La internacionalització de la cultura catalana és indestriable de la multiplicació de les traduccions que s’ha viscut en la darrera dècada —afirmà en el debat l’autor d’aquesta síntesi. Si en l’últim any s’han publicat als Estats Units el Quadern Gris i La vida amarga de Pla, i Carrer Marsala de Bauçà, si Incerta Glòria de Sales és a punt de treure la segona edició a Anglaterra i les revistes crítiques ja salunden Vida Privada de Segarra als EUA, tot plegat és indestriable de l’esclat que representà per a la cultura catalana ser la convidada d’honor a Frankfurt 2007. Els editors alemanys van configurar la recepció internacional de la literatura catalana, van servir de model. Els estudis catalans tenen un paper cabdal pel que fa a la posició de la literatura catalana en el mercat internacional de les traducciones.

 

Estudis catalans més enllà de la llengua i la literatura?

Al llarg de la jornada, molts van subratllar l’error d’haver separat l’estudi de la llengua del de la cultura, entre altres raons perquè al món s’estudien alhora llengua i civilització. Si no es parteix d’aquest treball conjunt, els estudis catalans esdevenen un producte especialitzat no competitiu en l’àmbit acadèmic. La segona taula va ser una reivindicació clara de la interdisciplinarietat, especialment benvinguda en la nova flexibilitat del món acadèmic. El professor de la UOC Roger Canadell va obrir la taula plantejant explícitament una pregunta pel que fa als estudis catalans: “Més enllà de la llengua i la literatura?”

Josep Maria Domingo, especialista en literatura del XIX i professor a les universitats de Lleida i Barcelona, afirmà sense ambigüitats que el nou objecte d’estudi ha de ser el discurs, més enllà dels textos. “La tasca dels investigadors i professors ha de ser explorar relacions, processos de creació de sentit, de construcció social de la realitat, de maneres de percebre.” Domingo reivindicà la mirada de Walter Benjamin, per a qui res del que ha succeït ha de ser aliè al pensador. L’estudiós fa de drapaire filològic i cultural, aplega tot allò que d’altres han deixat sense explorar.

Per a Elisa Martí-López, també especialista en literatura del XIX a la Northwestern University dels Estats Units, cal desplaçar l’eix de l’estudi dels objectes del passat a les qüestions del present que el reconfiguren, perquè apropiem el passat des del present. “Per què l’interpel·lem? Hi ha tensió entre els vestigis del passat i enmirallament actual en aquells vestigis.” Aquesta metodologia pensa altrament els textos i els objectes culturals: “Els estudis catalans han de ser una manera de pensar el passat basats en arxius amb minúscula, que expliciten les inquietuds intel·lectuals que els generen. Si no s’expliciten les preocupacions de qui fa recerca només es produeixen catàlegs d’objectes que generen informació però no coneixement.” Als Estats Units, aquest plantejament hibrida els estudis catalans amb la teoria queer, les teories postmarxistes i altres marcs de recerca, tot afegint a la diferència nacional dels catalans l’anàlisi a partir d’altres formes de diferència. Els estudis de gènere tenen èxit connectats amb els estudis catalans.

Patrizio Rigobon, especialista en literatura contemporània de la Universitat Ca’Foscari de Venècia, considera que aquesta nova perspectiva és fèrtil, perquè “ens interesa qualsevol objecte cultural per parlar d’una identitat catalana que no coneixem prou arreu d’Europa.” Al Vèneto el model català és ben vist, amb un Massimo Cacciari que no es cansa de parlar del model català, i tot plegat dóna visibilitat de la cultura catalana.

 

Salvador Espriu, vist per Josep Pla-Narbona

Salvador Espriu, vist per Josep Pla-Narbona

Continuïtat dels Estudis catalans

Al final dels debats, les intervencions se centraren en els reptes d’incardinació dels estudis catalans en el món de les professions. Patricio Rigobon hi reivindicà el pensament de Ferrater Mora: “A més de la ironia i la mesura, cal recordar que ell posava com un tret del caràcter català la continuitat. Avui repensar els estudis catalans en un marc global vol dir donar-los continuitat tot eixamplant el públic universitari a qui ens adrecem.”

Posar en qüestió els estudis catalans i repensar-los en com a fenomen mundial demana institucionalitzar els intercanvis entre especialistes de diferents països, i amb els estudiosos de les universitats catalanes. Les inèrcies nacionals, altrament, poden ser enormes. Gestos com el de la North American Catalan Society, que s’ha reunit a Barcelona, i àmbits com aquesta jornada sobre la catalanística global de la UOC, han de multiplicar-se per pensar els estudis catalans en aquest el nou marc mundial.