Pensament positiu

Roc Batista va ascendir a Cap de Recursos Humans del banc després d’una merescuda fama amb els seus seminaris sobre pensament positiu.

Roc Batista va ascendir a Cap de Recursos Humans del banc després d’una merescuda fama amb els seus seminaris sobre pensament positiu. Entre els alumnes s’havien donat autèntics fenòmens d’hipermotivació, amb guanys d’eficiència sorprenents, més una complicitat que els duia a propagar termes com cordialitat incondicional o simplificació de la complexitat, sempre amb el somriure enganxat als llavis. En el nou càrrec, durant dos anys i mig va tenir ocasió de dur a la pràctica els seus principis, en paral·lel amb la política de reducció de plantilla, mobilitat geogràfica i retallades administratives prescrita per l’entitat. En les situacions més dures, ell sabia individualitzar cada cas i fer comprendre a l’afectat que, mirant-ho bé, el canvi li obria noves vies de creixement personal.

Pensament positiu

Tanmateix, la bona estrella se li extingí amb les pintades que van empastifar diverses oficines bancàries i que associaven els defenestraments a Batista l’Optimista. No era que la direcció el fes responsable dels aldarulls, però va considerar oportú que desaparegués, provisionalment, de primera línia. Ben pensat, tornar als cursos que tant de prestigi li havien aportat li permetria excel·lir com a especialista. Així, de bon grat, va cedir el càrrec a Dimes Borau, fins aleshores subordinat seu.

Les noves directrius de Recursos Humans van incorporar una dràstica retallada en formació i ell va ser enviat de director a una agència de comarques, a cent-vint quilòmetres, que li facilitaria el tracte directe amb els clients i una vida més relaxada, ja que de dilluns a divendres li era més útil quedar-se en un aparthotel. Llàstima que un divendres que va tornar a casa massa d’hora es va trobar el llit ocupat per en Borau i la companya li va confessar que la seva relació ja no tenia sentit, cosa que ell va considerar més que certa.

S’havia adaptat força bé a la vida de comarques, quan una auditoria el va acusar de concedir prèstecs irregulars. Per salvar el bon nom de l’entitat, va acceptar una raonable indemnització, amb retirada d’escena. Ho va viure com un respir, malgrat que no tenia on anar, com no fos a la casa heretada al poble de noranta-nou ànimes on havia nascut.

Va ser un gran encert, perquè el casalot amenaçava ruïna i encara va ser a temps de dedicar-li esforços i diners. Tanmateix, quan va comprendre que s’estava menjant els estalvis, va acudir al que feia d’alcalde per demanar-li alguna ocupació. El gat vell se’l va escoltar bé, estranyat d’aquell somriure amb què li relatava tanta mala sort, però va recordar que, de ben petit, el fill del jardiner ja tenia aquell punt d’innocència dels que no faran gran cosa a la vida. Ara bé, el considerava tan bon jan que, si més no, li va adjudicar la neteja de carrers i clavagueram. S’ho va prendre tan positivament, que ara el municipi acaba de guanyar el primer premi d’embelliment de pobles.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació