Itziar González: Crida a la Desobediència Civil

Dissabte 1 de juny Mercè Sarrias va assistir a la presentació del Parlament Ciutadà a la Farinera del Clot, entre uns Encants a punt de traslladar-se, un museu buit, el gran pirulo lluminós i unes autovies en forma d’anella que aviat cauran a terra. Lorenzo Duaso signa la foto.

Per a Itziar Gonzàlez tot és simbòlic, com aquest edifici rehabilitat on uns quants assistim a la presentació del Parlament Ciutadà, un dels invents de la Crida a la Desobediència Civil per fer-nos sortir d’aquesta crisi. I no em refereixo solament a la crisi econòmica, sinó a la institucional, a la política i al desànim que ens està enfonsant en totes les misèries.

Itziar Gonzàlez comença a parlar i li agraïm infinitament el llenguatge arquitectònic amb el qual s’expressa: la volta mal acabada durant la transició democràtica, la invasió del clientelisme en política, la dependència dels polítics d’agents externs carregats de diners i de males intencions (dibuixos de grues atacant la volta imperfecta), la crisi, el perill d’aparició d’un superhome que faci veure que ho arreglarà tot, populisme, feixisme, personalització.

Un pagès del Prat davant la seva casa i a dins la foscor, i una pagesa feliç enmig de la lluminària d’un interior clarificat, dues fotos de Colita, escenifiquen el moment actual i la necessitat d’un futur transparent, la urgència que entri la llum dins les nostres institucions.

La seva proposta és la contrària a la del superhome. És una invasió subtil de les institucions a través d’un parlament ciutadà format per diverses persones. Molts talps que avancen en la foscor cap al poder per obligar els polítics a tornar a dialogar amb la realitat. El parlament ciutadà vol aglutinar, ordenar i reunir propostes de canvi, des de l’arxiconeguda Plataforma dels Afectats per la Hipoteca, als 9barris cabrejats (sóc fan del nom) o a un grup de col·legis professionals disposats a fer servir la seva infraestructura per tirar endavant el camí cap al canvi (farmacèutics cabrejats també estaria bé), però també persones que potser no pertanyen a cap grup, però que estan com els de 9 barris, cabrejats, i indignats com els del 15 M i amb la boca oberta per tot el que està passant com qualsevol veí del tercer.

Com totes les coses boniques, el Parlament Ciutadà és irregular, reuneix plataformes de tota mena, i per ara només té plataforma digital. S’assembla a un grup de cèl·lules immerses en el gran teixit social del descontent. Aquí Itziar ens mostra un dibuix de cèl·lules en moviment enfrontat a un del parlament actual en forma de mig formatge de bola. Les cèl·lules són infinitament més simpàtiques, perquè són flexibles i responen a moviments de gent que primer ha conegut una realitat, després l’ha analitzada i a continuació s’ha posat a actuar per canviar-la.

Res a veure amb el “futbolí” en què s’ha convertit el Parlament oficial, on els jugadors són els polítics, que no pensen ni opinen, només segueixen ordres atrapats per la disciplina de vot i moguts des de fora del parlament, per mans invisibles guiades pel capital.

Sí, ens trobem davant d’aquesta realitat i hi ha un descontent al carrer que ella, texans, botes, micro a la mà i unes quaranta persones que fa mesos que treballen en la proposta, està intentant aglutinar. Igual que va fer escoltant els veïns de Ciutat Vella durant la seva etapa com a regidora del districte, període que la va convèncer definitivament que les coses s’han de canviar des de fora, perquè des de dins ja no hi ha remei (i això després de suportar amenaces de mort i que li destrossessin la casa per intentar frenar la corrupció que s’està menjant el barri per moments). La seva vocació de mediadora incansable em sembla una vocació de bojos i a vegades pot fer la sensacio que és lenta, perquè sempre camina de la mà de la legalitat (quines ganes de trencar finestres),  però és absolutament efectiva i estranyament sòlida, com els fonaments d’una casa, perquè neix des de baix.

Les associacions, grups, plataformes, persones que entrin a formar part del Parlament Ciutadà, ja hi havia una representació d’una desena d’associacions, plataformes i xarxes d’intercanvi a la Sala, inicien una aventura cap a la regeneració de la societat, volen canviar les coses i ho pensen fer a poc a poc, amb constància, sense pressa, però sense pausa. Que tremoli l’enemic, ha començat la revolta.

P.D. Si voleu participar al Parlament Ciutadà, el seu web és www.cridadesobediencia.cat. Hi ha diverses comissions obertes a la participació de tothom, perquè d’això es tracta. També us podeu posar en contacte amb ells a través del correu electrònic [email protected]